Situació
Les ruïnes d’aquest castell, molt refet al final de l’edat mitjana, coronen la part alta del poble de Cucunhan.
ECSA - A. Roura
Les restes del castell de Cucunhan són al cim del turó al vessant del qual hom va bastir el poble del mateix nom. Cucunhan és situat al NW del castell de Querbús.
Mapa: 2447. Situació: Lat. 42° 51'09″ N - Long. 2° 36′14″ E.
Podem anar a Cucunhan des de Maurin, a la Fenolleda, o bé, si venim de Tuissan, passant per Padèrn. Hom pot pujar fins a les restes del castell pels carrers del poble, sense cap dificultat. (JBM)
Història
L’esment més antic del topònim Cucunhan és del 951, data en la qual el comte Roger de Carcassona —en tant que comte del Rasés— féu donació d’algunes possessions a l’abadia de la Grassa. El 1070, Cucunhan és citat en els juraments prestats al comte de Besalú; és probable que hi hagués un castell en aquella època. Setanta anys més tard, el 1140, ja queda atestada una fortificació, la forteda de Cuguniano. Fou llavors que el senyor de Pèirapertusa, Pere de Perapertusa, reté homenatge al comte de Barcelona Ramon Berenguer IV per aquesta forteda. El castell de Cucunhan apareix així sota el domini de la família Perapertusa. Més endavant hom té referències d’una família anomenada Cucunyà, feudataris o senyors immediats del castell. Al segle XIII, els senyors de Cucunhan semblen indirectament implicats en les conseqüències de la croada contra els albigesos. Així, abans del 1240, consta que Pere de Cucunyà avituallava els heretges refugiats al castell de Puèg-laurènç i defensava el castell de Camps de l’Aglin. Havent fracassat la temptativa de reconquesta de la Fenolleda per part de Jaume I, Pere de Cucunyà se sotmeté al rei de França juntament amb el senyor de Pèirapertusa. Jurà fidelitat al rei Lluís IX, la qual cosa permeté l’alliberament del seu fill, retingut com a ostatge al castell de Tèrmes. La recuperació de la meitat de les senyories de Camps i de Solatge també formà part del mateix acte de submissió. (DB)
Castell
Mur orientat vers el SE, una de les poques restes del recinte primitiu.
ECSA - A. Roura
Del castell originari actualment gairebé només resta un pany de mur orientat vers el SE. Cal pensar que aquesta paret pertanyia a una fortificació de planta quadrangular (o poligonal) que ocupava part del planell superior del turó que hi ha al costat del poble de Cucunhan.
Aquest mur es conserva amb una longitud d’uns 10 m. Al llarg d’uns 6 m més, a continuació de l’extrem septentrional d’aquesta paret, també s’endevinen restes de la muralla original, la qual segueix, però, una orientació gairebé N-S. El tram de mur que s’ha conservat té una altura de poc més de 2 m (més 1 m de la roca que el fonamenta) i un gruix de 105 cm. És fet per unes 13 filades de carreus ben arrenglerats, poc o molt treballats i units amb morter de calç. En alguns punts aquest pany de muralla s’ha esllavissat.
A l’extrem sud-oest d’aquest mur s’intueix que hi havia hagut una torre, que, malgrat el poc tros conservat, per dins sembla que tenia una planta circular. Tanmateix, mentre el mur longitudinal que acabem de descriure pot ésser datat vers el segle XII o potser al segle XIII, aquesta torre i encara més les altres restes de construccions que hi ha en aquest mateix planell, com ara una cisterna, degueren ésser fetes ja en una època plenament gòtica. Pel que fa a la fortificació originària. Cal pensar que si hom fes una excavació en aquest indret, segurament, entre altres coses, podria reconstruir les característiques de la planta d’aquest castell primitiu, i també les diferents fases de construcció dels altres edificis bastits al llarg dels segles. (JBM-JSM)
Bibliografia
- Mahul, 1857-72, vol. 4, pàgs. 531-534
- Miquel, 1945-47, vol. II, doc. 500, pàgs. 12-16 i doc. 667, pàgs. 176-177
- Quehen - Dieltiens, 1983, pàgs. 213-218