Situació
Antiga església del lloc de Berrús, reconstruïda en un altre indret als anys seixanta per la construcció del pantà de Ribaroja.
ECSA - J. Colomé
L’antiga església de Santa Magdalena, que havia estat el temple del nucli de Berrús, avui inundat per les aigües del pantà de Riba-roja, és en un petit turó proper al pantà, a la banda dreta.
Mapa: 31-17 (443). Situació: 31TBF824679.
Per a anar-hi des de Riba-roja cal seguir la carretera local T-7411 cap a la Pobla de Massaluca, i fets uns 8 km aproximadament, hom arriba a l’església, situada prop de la carretera. (MLIR)
Història
Són escasses les notícies sobre el lloc i l’església de Berrús en època medieval. L’indret és documentat com a possessió dels templers l’any 1205, i depenia de la comanda d’Ascó. Posteriorment, l’any 1263, Berrús és esmentat en una escriptura que tracta d’una sèrie de qüestions sorgides entre el bisbe de Tortosa i els templers a causa de la percepció de rendes.
L’església de Santa Magdalena fou feta bastir probablement pels templers, senyors del terme, i sembla que des dels seus orígens fou sufragània de la parròquia de Sant Bartomeu de Riba-roja. Posteriorment, tant el lloc com l’església passaren, amb l’extinció de l’orde del Temple a l’inici del segle XIV, als hospitalers.
L’església de Santa Magdalena constava com a ermita deshabitada l’any 1860. Amb la construcció del pantà de Riba-roja, el lloc de Berrús restà negat per les aigües, però l’empresa constructora salvà l’església de Santa Magdalena, que havia esdevingut un centre de romiatge, desmuntant-la i bastint-la de nou l’any 1962 en un turonet proper, damunt el pantà. (JFS-RMAE)
Església
Planta i secció de l’església.
J. Fuguet
L’església de Santa Magdalena és una petita construcció de planta rectangular, capçalera carrada i coberta de lloses sobreposades que recolzen sobre set arcs de diafragma. A fi de poder suportar les lloses, aquests arcs són a molt poca distància l’un de l’altre, segons la mida de les lloses. Són arcs apuntats de pedra ben treballada i d’un gruix que oscil·la entre els 54 cm i els 58 cm; no arrenquen de terra directament, com passa en altres esglésies templeres de la contrada (Camposines i Algars, per exemple), sinó que ho fan des de pilars d’1,5 m d’alçada; algun amb base i imposta.
L’única porta que té el temple és situada al mur de ponent; es tracta d’una obertura d’arc de mig punt, capalçada i feta amb bones dovelles de pedra. Aquesta façana és coronada per un esvelt campanar de cadireta de dos ulls.
Originàriament, la capçalera d’aquest temple era un xic més ampla que la resta de l’edificació, irregularitat que ha desaparegut amb el trasllat. Amb tot, les “imperfeccions” estaven compensades i equilibrades; la impressió que produïa a l’espectador no era pas de manca d’harmonia i de rigor constructiu, sinó al contrari. L’estètica originària ha desaparegut en ser traslladada l’església.
L’obra primitiva es pot considerar paral·lela al grup d’edificis de naus amb arcs de diafragma molt junts, com l’església de Sant Julià de Carles, datables entre la fi del segle XIII i l’inici del segle XIV. (JFS)
Bibliografia
- Els castells catalans, 1973, vol. IV, pàgs. 504-506
- Fuguet, 1995, pàgs. 147-149