Situació
Vista de l’església, molt refeta en època gòtica, amb les restes del castell d’Almudèfer al cim del turó proper.
ECSA - J. Colomé
Aquesta església, actualment desafectada, s’alça prop de les ruïnes del castell d’Almudèfer, al peu del turó, a l’E.
Mapa: 31-18 (470). Situació: 31TBF713454.
Per a arribar-hi, cal seguir el mateix itinerari descrit en la monografia anterior. (CPO)
Història
No hi ha referències històriques directes d’aquesta església. Solament se sap que el 1263 els templers, senyors del lloc, i el bisbe de Tortosa tingueren un conflicte sobre la percepció dels delmes de les possessions del “mansi de Mudefer, qui est in termino de Orta”. (JFS)
Església
L’edifici té dos cossos perfectament diferenciats. El primer és una nau exactament de la mateixa tipologia que les esglésies de les Camposines, Berrús o Algars, és a dir, presenta planta rectangular amb arcs de diafragma i capçalera plana. Actualment és molt mutilada, ja que probablement, quan passà a mans particulars, li foren llevats tres o quatre arcs i les parets laterals, de manera que només restà una estructura mínima de dos arcs, amb funció de cobert agrícola. Els murs laterals que s’han conservat i els dos arcs sencers que resten permeten establir les mides hipotètiques totals de l’església inicial. Els arcs de diafragma, apuntats, tenen 5 m de llum i els mateixos metres d’alçada. Les dovelles fan 50 cm, la mateixa distància que hi ha entre els arcs. Sembla que foren tres els arcs enderrocats, amb la qual cosa es pot deduir que el temple tenia uns 10 m de llargària.
El segon cos de l’edifici és el format per la capçalera, que té la mateixa amplada que la nau però 2 m més d’alçada. Consta d’un presbiteri —que ocupa aproximadament l’espai de dos arcs de l’antiga nau—, cobert amb volta apuntada, i d’un absis poligonal, cobert amb volta de creueria, molt semblant al de l’església de Caseres.
El primer cos o cos primitiu de l’església va ser bastit al mateix temps que el castell o una mica més tard, al segle XIII. L’ampliació de la capçalera es devia fer cap a la meitat del segle següent. El fet que a la clau de volta de la capçalera hi hagi un escut d’estil renaixentista no és cap prova definitiva per a datar la capçalera al començament del segle XVI. La remodelació devia incloure probablement la prolongació de l’obra nova vers ponent fins a absorbir tota la nau primitiva. És evident que l’obra quedà interrompuda, segurament a causa de la davallada de població que sofrí l’indret després del 1348, durant el tercer quart del segle XIV. (JFS)
Bibliografia
- Els castells catalans, 1973, vol. IV, pàg. 641
- Fuguet, 1995, pàg. 116