i La Veu de Catalunya | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

La Veu de Catalunya

Portada del primer número de La Veu de Catalunya
© Fototeca.cat
periodisme period
Diari en català que sortí a Barcelona des de l’1 de gener de 1899 fins al 8 de gener de 1937.

La Veu, nom amb el qual era conegut popularment, nasqué, però, com a setmanari literari i polític l’11 de gener de 1891, fundat per Narcís Verdaguer i Callís, Joaquim Cabot i Rovira i Jaume Collell i Bancells. El 1899 es convertí en diari, eminentment polític, defensor del programa de la Lliga Regionalista, i n'assumí la direcció Enric Prat de la Riba i Sarrà.

A causa d’un article editorial, signat pel director, el diari fou suspès (maig del 1900 — març del 1901). Sortí, però, sota els títols de La Creu de Catalunya i Diari de Catalunya. Pel març del 1902, a causa d’un article, reproduït a L’Indépendant de Perpinyà, fou empresonat Prat de la Riba, però fou alliberat pocs dies després sota la pressió popular.

La nit del 25 de novembre de 1905 militars de la guarnició de Barcelona n'assaltaren la redacció, irritats per una caricatura de Joan Junceda (publicada també al Cu-Cut!) que fou considerada insultant per a l’exèrcit. Aquest fet donà lloc a la llei de Jurisdiccions i, a més llarg terme, a la formació de la Solidaritat Catalana.

Amb motiu de la convocatòria de l'Assemblea de Parlamentaris (1917) fou novament suspès perquè els parlamentaris no tinguessin una tribuna pública escrita. Francesc Cambó i Batlle provà de fer-lo sortir amb el títol de La Veu de Barcelona, però el governador li ho prohibí. Amb tot, els subscriptors reberen un exemplar d'El Poble Català (en realitat era La Veu), la qual cosa provocà una advertència severa. Tanmateix, aparegué camuflat com a Baluard de Sitges i, davant una nova prohibició, tres dies després a Vilanova i la Geltrú, amb el nom de Costa de Ponent. Quan reaparegué (juliol del 1917), canvià el format i la presentació i fou publicat per Editorial Catalana.

Al juliol del 1936 foren intervingudes les instal·lacions, tot i que continuà essent publicat, per bé que amb subtítols definidors dels canvis d’orientació política: Diari de l’autonomia i de la República, Diari antifeixista controlat pel Comitè Obrer i CNT-Diari antifeixista-AIT.

A més d’Enric Prat de la Riba, el dirigiren Josep Morató i Grau, Joaquim Pellicena i Camacho i Ramon d’Abadal i de Vinyals. Entre els principals redactors i col·laboradors tingué Lluís Domènech i Montaner, Narcís Verdaguer i Callís, Lluís Duran i Ventosa, Josep Puig i Cadafalch, Francesc Cambó i Batlle, Raimon Casellas i Dou, Cosme Vidal i Rosich, Francesc Matheu i Fornells, Josep Carner i Puig-Oriol (Bellafila, Caliban, Two), Eugeni d’Ors i Rovira (Xènius), Jaume Bofill i Mates (Puck, Guerau de Liost, One), Ferran Agulló (Pol), Josep Maria Junoy i Muns, Josep Pla i Casadevall, Modest Sabaté i Puig, Miquel Capdevila, Josep Farran i Mayoral, etc.

Cal destacar la importància de les planes literàries i de pensament, com la col·laboració diària de Xènius amb Glosari i els versos de Josep Carner Rimes de l’hora. Publicava dues edicions diàries. La de la nit donà lloc a la formació d’un periòdic nou, La Veu del Vespre.

Col·laboració: 
LlSD
Data de revisió: 
2015-01-22
Llegir més...