Resultats de la cerca

Des d’una concepció innovadora del gènere, amb aquesta obra l’autor ironitza, d’una banda, sobre el model de vida burgès i, de l’altra, parodia els trets més característics de la novella psicològica, que era el tipus de narrativa més fàcilment identificable amb el model social esmentat  Lluís Frederic Picabia , un empresari respectable, ha perdut Sílvia, la promesa La seva vida burgesa anodina no té cap sentit, fins que un dia perd la cigarrera i s’adona que els esforços per trobar-la són allò que realment ha omplert la seva existència «I si la tornés a perdre», diu És a partir d’aquí que…

Fou canonge i vicari general d’Elna Publicà diversos tractats de teologia moral, on feu propostes concretes d’assistència social als indigents Tratado de remedio de pobres Coïmbra 1579, escrit en forma de diàleg literari —influït pel De subuentione pauperum de Vives—, Exhortación a la compasión con los pobres Madrid, Saragossa 1584 i Atalaya de caridad Saragossa 1587 Adreçats a altes personalitats de Castella i de Portugal, els escriví en castellà

Doctora en filologia catalana amb una tesi sobre Joan Brossa, figura que ha centrat el seu camp d’investigació Ha publicat Introducció a la poesia de Joan Brossa 1988, Joan Brossa poesia i prosa 1995, Biografia sobre Joan Brossa 1999, Joan Brossa calç i rajoles 1999, Literatura comparada català i castellà Propostes de treball 1993, Fantasiant amor Antologia sobre literatura amorosa de tots els temps i literatures 1997, Literatura catalana contemporània 1999, i alguns manuals de llengua i didàctica textual, com Trèvol sèrie, 1984-90 i TXT La lingüística textual aplicada al…

Llicenciat en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, hi fou professor substitut 1869-73 després, havent fet el magisteri normal, es dedicà a l’ensenyament en centres com l’Escola Pública Municipal de Barcelona i a l’orientació pedagògica en llibres com Instrucción moral y cívica 1902 Escrivint de primer Farré el primer cognom, collaborà, entre altres revistes, a El Clamor del Magisterio , La Renaixença , Lo Gai Saber , Lo Rat-Penat Calendari Llemosí , La Bandera Catalana , Revista Catalana  de Manresa, La Illustració Catalana i Jocs Florals , amb alguns poemes i amb articles sobre…

Estudià a les universitats de Barcelona i Salamanca Fou un dels principals animadors de la Societat Castellonenca de Cultura i un dels impulsors el 1937 de l’Institut d’Estudis Valencians Participà en nombroses ocasions als Jocs Florals de València, on fou premiat el 1925 i 1929 amb la viola d’or, i el 1926 amb la flor natural pel recull de poemes de to popular i jocfloralesc Cançons d’amor Amb posterioritat publicà altres reculls poètics, amb els quals intentà, des de Castelló, la connexió amb els corrents i les tendències de la poesia valenciana i catalana del seu temps Així, el 1928…

Vida i obra Estudià filosofia a la Universitat de València i es dedica professionalment a la docència El 1973 fou guardonat amb el Premi Vicent Andrés Estellés per l’obra Grills esmolen ganivets a trenc de por , i l’any següent fou inclòs en l’antologia d’Amadeu Fabregat Carn fresca València, 1974 i posteriorment en d’altres tant de l’àmbit català com d’altres llengües Reculls posteriors són L’ou de la gallina fosca 1975, Vaixell de folls 1979, Coltell al cap 1980, flor natural als Jocs Florals de Barcelona, Bardissa de foc 1981, La paüra dels crancs 1986, l’antologia Tria personal 1937-1987…

Amb Joan Oliver i Francesc Trabal formà un grup d’amistat literària, conegut com el Grup de Sabadell, i fundà l’editorial La Mirada 1925 Collaborà a la revista sabadellenca Garba  1920, on aparegueren els seus primers poemes, de tall carnerià a Vibracions  1921, de la qual fou codirector amb Esteve Serra, i esporàdicament a Revista de Sabadell Participà també en la redacció del Diari de Sabadell , on publicà articles breus d’actualitat local i poemes influïts primer per models com Carner i les propostes estètiques dels primers simbolistes europeus, i a partir del 1926, per Riba…

Desenvolupament enciclopèdic L’obra dibuixa d’una manera profunda i perspicaç un panorama de la literatura catalana contemporània Es tracta de la primera aportació crítica i històrica de la literatura que abraça des del modernisme fins a la dècada dels seixanta Fuster, com en altres estudis d’altres períodes, remarca des del primer moment que no és un treball d’un especialista, sinó les notes d’un «simple lector» Un lector molt agut L’estudi és ple d’observacions i d’anàlisis crítiques i obre un ventall de propostes d’investigació per a futurs estudiosos Un factor que…

Pèrit químic, treballà en la indústria química i participà en el Congrés de Cultura Catalana 1976 S’inicià com a narrador a Fugida en gris 1979, premi Ciutat d’Olot i continuà amb Alens d’amor i de recança 1983, premi Xúquer 1982 i el recull de narracions Del temps del joc al joc del temps 1984 Membre del collectiu Ofèlia Dracs, es consolidà a partir de Sol sense sol 1984, Vent de memòria 1985, premi Ciutat de Palma 1984, Èlia 1985 i, sobretot, Els colors de l’aigua 1986, premi Sant Jordi 1985, obra que feia d’estrena a un projecte de nissaga familiar que, a la manera dels roman-fleuve , s’…

Vida i obra Fill d’un obrer qualificat que treballava a la Companyia del Nord, es traslladà a Lleida amb la seva família, on cursà el batxillerat i estrenà, amb una colla d’amics, la seva primera obra, La fuerza del orgullo 1886 L’any 1888 tornà a Sant Andreu i s’interessà pels problemes dels obrers Estudià pintura i es relacionà amb joves artistes plàstics com ara Ricard Canals, Isidre Nonell i Adrià Gual Durant un any i mig treballà al taller d’escenògraf de Fèlix Urgellés Les obres teatrals d’aquesta etapa foren escrites majoritàriament en vers i adreçades a les societats dramàtiques del…