Resultats de la cerca
Es mostren 378 resultats
Cròniques d’Espanya
Historiografia catalana
Obra històrica de Pere Miquel Carbonell i de Soler, publicada a Barcelona l’any 1547.
Desenvolupament enciclopèdic L’obra ressegueix la història de Catalunya i de la Corona d’Aragó des dels temps dels gots fins al regnat de Joan II, tot i que hi ha algunes referències a l’edat antiga, i també al regnat de Ferran II L’elecció del mot Espanya s’ha d’entendre en el context humanista, que pretenia emmirallar-se en l’ideal de la Hispània romana, i també en el debat per l’hegemonia peninsular entre les corones de Castella i de Catalunya-Aragó, que tingué un important vessant intellectual La redacció s’inicià el 3 de febrer de 1495, amb la instigació i l’assessorament de…
Espanya al dia
Cinematografia
Noticiari setmanal elaborat entre el 1936 i el 1939 per Laya Films, entitat dependent del Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya.
El seu responsable fou Joan Castanyer, que no disposà mai d’un grup estable de professionals, ja que eren els mateixos que treballaven per a Laya Films quan no eren cridats a files Des del desembre del 1936 fins al gener del 1939 van sortir prop de cent edicions del noticiari Comptant amb filmacions pròpies i d’altres provinents de reporters republicans i de noticiaris estrangers, amb els quals mantenia acords d’intercanvi, aquest diari cinematogràfic aconseguí una regularitat doblement admirable, atès el context de guerra en què es produïa i els mitjans reduïts dels quals es disposava, tant…
Catalunya dins l’Espanya moderna
Historiografia catalana
Obra del geògraf i historiador francès Pierre Vilar publicada a París el 1962 (La Catalogne dans l’Espagne moderne. Recherches sur les fondements économiques des structures nationales) i traduïda al català per Eulàlia Duran (1964-68).
Desenvolupament enciclopèdic Aquesta magna obra està dividida en quatre volums el primer, introductori, tracta sobre el medi natural el segon estudia el medi històric, des de l’Edat Mitjana fins al 1714 el tercer està dedicat a les transformacions agràries del s XVIII català, amb un subtítol força aclaridor “De l’impuls de les forces productives a la formació d’una burgesia nova”, i, finalment, el volum quart tracta de la formació del capital comercial Després d’explicar els fets geogràfics volum primer i d’una ràpida incursió per la prehistòria i l’edat antiga, l’autor se centra en l’estudi…
Història d’Espanya / Historia de España
Historiografia catalana
Síntesi històrica del passat hispànic realitzada per Ferran Soldevila des d’una òptica catalana i plurinacional.
La seva redacció, en una primera versió catalana, s’inicià immediatament després del retorn de Soldevila del seu exili 1943, i es perllongà fins el 1948 Fou possible gràcies al finançament de l’agrupació benèfica Minerva que reuní un conjunt de mecenes encapçalats per Fèlix Millet Les dificultats que existien per a ser publicada en la llengua original era vigent una prohibició d’editar en català obres científiques, així com les destinades a la mainada feren que només pogués aparèixer una versió en castellà durant el període 1952-59, a càrrec de l’editorial Ariel Amb aquesta obra, Soldevila…
Alícia a l’Espanya de les Meravelles
Cinematografia
Pel·lícula del 1977-78; ficció de 86 min., dirigida per Jordi Feliu i Nicolau.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Roda Films Isabel Fabra, Barcelona ARGUMENT Inspirat lliurement en Alícia al país de les meravelles 1865, de Lewis Carroll GUIÓ Jesús Borràs, Antoni Colomer, JFeliu FOTOGRAFIA Raúl Pérez Cubero, Joan Gelpí color, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Elisa Ruiz MUNTATGE Teresa Alcocer, Guillermo S Maldonado MÚSICA Joan Pineda INTERPRETACIÓ Mireia Ros, Sílvia Aguilar, Montserrat Móstoles, Conxa Bardem les diferents Alícies, Pau Bizarro l’àngel de la guarda, Rafael Anglada el jardiner, Jennifer Bertrac la conilleta, Josep Castillo i Escalona el científic blau, Josep…
José María Jover Zamora
Historiografia catalana
Historiador especialitzat en història moderna i contemporània d’Espanya.
Vida i obra Estudià batxillerat a Cartagena i filosofia i lletres a Múrcia i Madrid, on es llicencià el 1942 Guanyà la càtedra de geografia econòmica d’escoles de comerç i fou becari de l’Institut d’Història del Consell Superior d’Investigacions Científiques CSIC El 1947 es doctorà amb una tesi sobre el pensament polític del s xvii, dirigida per C Alcázar Molina, catedràtic de la Universitat Central, del qual fou ajudant El 1949 ocupà la càtedra d’història moderna i contemporània de la Universitat de València, on romangué fins el 1964 Fou vicedegà i director de la secció valenciana de l’…
Pascual Madoz
Historiografia catalana
Advocat i especialista en geografia d’Espanya, estadística, història i geografia política.
Vida i obra Estudià dret a la Universitat de Saragossa A causa de les seves idees liberals visqué exiliat a França entre el 1826 i el 1832 Durant els darrers anys de l’exili inicià estudis de geografia i estadística L’any 1833, en tornar, s’installà a Barcelona, on s’encarregà de la publicació del Diccionario geográfico universal , que Antoni Bergnes de las Casas havia començat a editar l’any 1829 i que Madoz continuà a partir de la lletra R Fou aleshores que establí estrets vincles amb la burgesia industrial catalana, de la qual fou, durant una bona part de la seva vida, portaveu i defensor…
Vicente Cacho Viu
Historiografia catalana
Especialista en història contemporània i pioner a Espanya de la història intel·lectual, especialitat de la qual gaudí d’un mestratge reconegut.
Vida i obra Nascut en el si d’una família de classe mitjana, cursà estudis de filosofia i lletres a la Universidad Complutense de Madrid Deixeble de Florentino Pérez-Embid, obtingué el títol de doctor amb una tesi publicada amb el títol La Institución Libre de Enseñanza 1962, un llibre modèlic que mereixé el Premio Nacional de literatura d’aquell any En aquesta obra l’autor repassa els orígens intellectuals i la trajectòria d’aquell “laboratori pedagògic” que fou la Institución Després d’una etapa com a director de les sales d’exposicions de l’Ateneo de Madrid 1954-57, exercí la docència a la…
Berenguer de Puigpardines
Historiografia catalana
Nom o pseudònim de l’autor de la crònica dita Sumari d’Espanya, redactada al s. XV però vinculada tradicionalment a l’època de Ramon Berenguer III el Gran (1096-1131).
Vida i obra Existeix un Berenguer de Puigpardines documentat entre el 1097 i el 1131, cosa que fa pensar que podia ser el personatge a qui s’atribueix falsament el Sumari , redactat en realitat durant el tercer terç de la quinzena centúria El que se sap amb seguretat és l’origen de la nissaga de Berenguer, que provenia de la família titular del castell senyorial de Puigpardines, al vescomtat de Bas, prop de Sant Privat Segons una primera interpretació, el Sumari no fou sinó la traducció al català d’un original llatí datat en temps del comte de Barcelona Ramon Berenguer III, segons acredita el…
Film Popular
Cinematografia
Productora i distribuïdora promoguda pel Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC), el Partit Comunista d’Espanya (PCE) i formacions afins com la sindical UGT, i que funcionà a Barcelona durant el període 1936-39.
Promogué una producció conjuntural formada per reportatges i documentals dictats per les exigències del conflicte bèllic i el manteniment de la rereguarda Alguns dels seus curts més significatius foren 19 de julio en Barcelona 1936, FP Ejército Regular 1937, Francisco Carrasco de la Rubia La No-Intervención 1937, Daniel Quiterio Prieto Nueva era en el campo 1937, Fernando G Mantilla Ofensiva 1937, Juan Manuel Plaza i D Q Prieto Caballería heroica 1937, Tesoro Artístico Nacional 1937 i El telar 1938, tots tres d’Ángel Villatoro Con la 43 División 1938, Clemente Cimorra i La dona i la guerra /…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina