Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
Anals consulars de la ciutat de Barcelona
Historiografia catalana
Obra anònima el títol complet de la qual és Anals consulars de la ciutat de Barcelona formats de las més principals antiguitats, prerrogativas y sucessos de ella. Comensant de l’any 2810 apres de la Ceació del Mon, y proseguint per la serie de sos Consellers. Compost y recopilat per un curiòs Fill de esta Ciutat, y continuat per altre no menos afecte Patrici.
Consta de tres volums manuscrits dipositats a la Biblioteca de Catalunya El volum primer, amb 108 folis i lletra del s XVII, cobreix el període que va de l’any 843 època del primer comte de Barcelona fins al 1566 El volum segon, amb 240 folis i lletra d’una altra mà, abraça els anys 1567-1700 El darrer volum, amb 246 folis, relata els esdeveniments del període 1701-27 Hi ha un quart volum recopilatori —de fet és una cronologia comentada— dels tres primers amb lletra d’una altra mà —del s XIX— en què es fa una apreciació sobre el propietari del manuscrit, Pròsper de Bofarull En el volum primer…
Industrials i polítics del segle XIX
Historiografia catalana
Obra de Jaume Vicens i Vives i Montserrat Llorens i Serrano (1958), número 11 de la col·lecció de biografies catalanes de l’editorial Vicens Vives, també traduïda al castellà amb el títol Los catalanes en el siglo XIX (1986); es tracta de la primera gran interpretació sobre el vuit-cents català.
Desenvolupament enciclopèdic Ja al final de la dècada del 1930, Vicens confirmava el seu interès creixent per la història més recent això, juntament amb el fet que, des del 1954, ensenyava història econòmica, feu que es plantegés que havia arribat el moment d’escriure sobre el s XIX No hi havia res important escrit sobre el vuit-cents català, «una fase de transició de la història de Catalunya, molt semblant a la del s XV», en paraules del mateix autor, si bé ara aquesta transició era un redreçament i no una davallada, de manera que la tasca encara estava per fer I, a més, l’autor volia…
Antoni Ramis i Ramis
Historiografia catalana
Historiador i advocat.
Vida i obra Germà i gendre de Joan Ramis Com a jurista, aconseguí el doctorat en ambdós drets a la Universitat Literària de Mallorca, a l’octubre del 1793 Professionalment, es dedicà al món de la judicatura i arribà a ser nomenat assessor de la batllia, a l’abril del 1802 Fou acadèmic corresponent de la RAH des del desembre del 1819 i soci corresponent de la Reial Societat Econòmica de Mallorca els anys trenta Sovint se l’ha presentat i valorat com l’últim representant del grup illustrat menorquí En l’àmbit de la historiografia, continuà apostant pels ideals illustrats i enciclopedistes…
Mallorca durante la Primera Revolución (1808-1814)
Historiografia catalana
Obra de Miquel dels Sants Oliver, escrita el 1901 a Palma.
Estructurada en cinc llibres El siglo XVIII , El Alzamiento , Los prisioneros de Cabrera , Los refugiados i Liberales y serviles , abraça el període comprès entre els anys 1808 i 1814, marcat per la guerra d’Independència espanyola, o guerra del Francès, i les Corts de Cadis En el primer llibre, tal com indica el títol, s’analitzen els esdeveniments més importants del s XVIII amb relació a l’illa de Mallorca L’autor ofereix una visió del que suposà el decret de Nova Planta, que considera el fet històric més important dels darrers segles, per tal com l’Estat espanyol passà a ser governat d’una…
Cristòfor Despuig i Savertés
Historiografia catalana
Escriptor.
Vida i obra Donzell i membre de l’oligarquia tortosina, dugué a terme la màxima aspiració de molts dels intellectuals renaixentistes del moment intervenir activament en el regiment de la cosa pública Ocupà càrrecs de responsabilitat política en l’administració municipal de Tortosa 1544-60, representà la ciutat davant l’Audiència, diverses vegades fou convocat a corts i segurament rebé una educació cortesana, potser al País Valencià També fou un personatge inquiet i polèmic, plenament immers en les bandositats nobiliàries, especialment crític amb el bisbe de Tortosa Ferran de Lloaces, víctima…
Bartomeu Ribelles
Historiografia catalana
Historiador, cronista i bibliotecari.
Vida i obra Dominicà 1778, és autor de nombrosos llibres sobre història valenciana i diversos pobles valencians Els testimonis discrepen sobre la data del seu naixement i de la seva mort, que JP Fuster –i, seguint-lo, la GEC– situa en 1765-1816, mentre que C Fuentes dona les de 1756-1826 Estudià al convent dels dominicans a València, on obtingué els títols de lector i mestre, i fou catedràtic d’art i teologia a la Universitat de València La seva formació i, sobretot, la seva passió historiogràfica es desenvolupà a l’interior del convent de l’orde, on podia accedir a una de les millors…
Les grans utopies
El naixement del terme utopia La paraula utopia va ser emprada per primer cop per l’humanista i polític anglès Thomas More 1477-1535, l’any 1516, en el seu llibre De Nova Insula Utopia , que se sol citar amb el títol abreujat d’ Utopia El terme, d’origen grec oú ‘no’ i tópos ‘lloc’, que literalment vol dir ‘enlloc’, es refereix a un país imaginari, inexistent a la realitat i fruit de la invenció de l’escriptor No són casuals ni l’any en què es va encunyar el terme ni el personatge que el va inventar, dos elements que condicionaran el valor que s’atribuirà al mot en el futur El 1516 es van…
Breu història de l'agricultura
La invenció de l’agricultura Quan es va inventar l’agricultura, i on No podem respondre amb exactitud a aquesta pregunta Segons els estudiosos, les formes més antigues d’agricultura es poden localitzar als altiplans de la Mesopotàmia septentrional fa 8 000 o 10 000 anys Però es tracta de moments i de formes de desenvolupament diferents segons els llocs i les poblacions Si bé en gran part de l’Europa occidental sembla clar que les primeres formes d’agricultura es remunten al V millenni aC període neolític, en altres poblacions aquesta activitat no es va practicar fins a l’època històrica, i…
La ciència-ficció
Els viatges a l’espai Les imatges que se’ns apareixen immediatament quan parlem de ciència-ficció són les de la nau espacial, del viatge interestellar i del contacte amb altres formes de vida I, com que la ciència-ficció parteix de la recerca científica, es comprèn fàcilment que els temes de la conquesta de l’espai, dels mitjans de transport i de les telecomunicacions hagin dominat l’imaginari científic del segle XX El mateix inventor del terme anglès science fiction del qual deriva el català ciència-ficció, Hugo Gernsback, nascut a Luxemburg i emigrat a Amèrica, era un apassionat de les…
Breu història del cinema
El naixement del cinema El cinema va néixer oficialment el 28 de desembre de 1895 en un cafè de París on usualment es feien espectacles de varietats Els propietaris del cafè havien accedit a la petició dels germans Lumière, Auguste i Louis, uns petits industrials de Lió, que els havien assegurat “Hem fet un invent, el cinematògraf, que garantirà al vostre públic emocions infinites” I és que el públic que freqüentava el Grand Café de París, situat al número 14 del bulevard dels Caputxins, era, de fet, un públic acostumat a espectacles d’illusionisme i de màgia Els títols anunciats…