Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
Pierre de Poeydavant
Historiografia catalana
Funcionari reial bearnès.
Vida i obra Advocat al Parlament i primer secretari de l’intendent del rei de França a Perpinyà 1754, el 1756 obtingué el càrrec de sotsdelegat general de la intendència del rei de França al Rosselló, que mantingué fins el 1789 Fou l’home de confiança dels sucessius intendents, i trenta-cinc anys d’administració el feren un observador i un bon coneixedor de la realitat de la Catalunya del Nord El 1778 lliurà una Mémoire sur la province du Roussillon et le pays de Foix, en particulier sur les objests relatifs à leur administration et aux fonctions des commissaires départis , publicada per la…
Annuaire statistique et historique du département des Pyrénées Orientales
Historiografia catalana
Periòdic publicat a Perpinyà, el títol complet del qual és Annuaire statistique et historique du département des Pyrénées Orientales pour l’année 1834, dédié à MM. les membres du Conseil général.
Malgrat que a la portada diu 1ère année , només aparegué l’any 1834, i en fou l’editor l’impressor llibreter Joan Baptiste Alzine Els redactors foren els germans Joan Baptiste i Jaume Renard de Saint-Malo i Pere Puiggarí Aquest anuari, segons diu el prefaci, «ofereix a totes les classes de ciutadans les informacions que necessitin per als seus negocis i relacions socials» Com a recull de dades administratives, socials i econòmiques és una eina molt útil per a l’estudiós del període La part estadística i històrica, en el context polític i intellectual dels primers anys de la…
Llibre de memòries de la parròquia de Sant Joan de Perpinyà
Historiografia catalana
Crònica redactada pels successius escrivans de la catedral de Perpinyà, de la qual és titular i patró sant Joan Baptista.
Desenvolupament enciclopèdic Des del 1602, any en què passaren a residir a Perpinyà els bisbes i el capítol d’Elna, els escrivans continuaren escrivint aquesta gran crònica, destinada en darrer terme a un ús públic, i poc aprofitada per la historiografia catalana, a excepció de l’ús que n’han fet els historiadors rossellonesos com Josep Coma, Joan de Gazanyola, JA Alart, DJ Henry, JB Renard de Saint-Malo, F Torreilles, Pere Vidal, etc Es conserva en set gran registres que van del 1439 al 1743, repartits actualment entre els Arxius Departamentals i la Biblioteca Municipal de Perpinyà…
Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana (CCEPC)
Historiografia catalana
Associació que agrupa diversos centres i instituts d’estudis catalans, valencians i mallorquins amb l’objectiu de coordinar la seva actuació en temes culturals, tot potenciant la riquesa individual de cada centre i superant les accions disperses i inconnexes.
Desenvolupament enciclopèdic Els primers contactes amb vista a la seva creació tingueren lloc els anys 1989 i 1990, i la idea quallà a l’abril del 1991, amb la celebració del Primer Congrés de Centres d’Estudis de Parla Catalana, a Lleida En aquest curt període de temps, la Coordinadora ha viscut diverses fites en un afany de consolidar-se i d’esdevenir un referent Al juny del 1993, a l’assemblea de Valls, s’elegí la primera junta directiva, en substitució de la provisional que havia conduït el procés constituent, i s’escollí Mercè Renom com a presidenta També s’establiren dues seus l’una a l…
Ramon de Caldes
Historiografia catalana
Degà de la seu de Barcelona, jurista i compilador del Liber feudorum maior.
Vida i obra Sembla molt probable que fos fill d’En Porcell, batlle reial de Caldes en 1137-59, i de Na Maxència Es coneixen diverses activitats privades realitzades pels seus pares, com la compra de cases, terres i horts prop del mercat de la vila de Caldes –l’herència de Ramon–, i també públiques, com l’administració de béns i drets comtals i l’exercici d’algunes atribucions en matèria d’ordre públic i justícia El matrimoni tingué dos fills, a més de Ramon, un denominat Porcellet, el gran, i Bernat, el petit El germà gran continuà l’activitat del pare, i es feu càrrec de la batllia entre el…
Terra Nostra
Historiografia catalana
Revista catalana escolar fundada el 1965 a iniciativa de Ramon Gual i Casals, i que mobilitzà al voltant d’aquest projecte un grup d’alumnes de català del col·legi d’Illa, al Rosselló.
La seva editorial, fundada a la dècada del 1980, ha publicat bona part de les obres bàsiques recents sobre la Catalunya del Nord i Andorra, i ha aplegat destacats especialistes nord-catalans La revista nasqué com a continuadora de la tasca iniciada a la mateixa escola l’any 1953 amb Aigua Clara , dirigida per Maurici Iché, i Flors d’Ametller , per Joan Marty Però l’objectiu nou fou la voluntat de produir un material pedagògic per als mestres d’escola de la Catalunya del Nord, seguint les pautes de l’Escola Moderna i de les tècniques Freinet sinó endagar l’estudi de la llengua catalana i del…
Lluís Pericot i Garcia
Historiografia catalana
Prehistoriador i arqueòleg.
Vida i obra Nasqué en el si d’una família universitària, ja que el seu pare cursà els estudis de farmàcia i anà a la guerra de Cuba 1896-98 en qualitat de farmacèutic militar Lluís fou el primogènit de quatre germans Estudià el batxillerat a l’Institut de Girona, on ja destacà per la seva dedicació a la història i a una de les seves aficions poc conegudes però que no abandonà mai, les ciències naturals, sobretot la botànica L’any 1914 es traslladà a Barcelona per cursar història a la universitat El seu enamorament de la prehistòria, com ell molt gràficament descriví, es produí el 2 d’octubre…
Jaume Safont
Historiografia catalana
Notari de Barcelona i de la generalitat, dietarista i poeta.
Vida i obra Pertanyé al grup socialment més elevat de la Barcelona del s XV, representat pels alts funcionaris de l’administració municipal i els mercaders Aquest fet i les relacions familiars determinaren molt la seva adscripció política al partit bigaire barceloní i, en conseqüència, l’oposaren al governador Galceran de Requesens i la seva política probuscaire Fou profundament lleial a la institució que servia i s’identificà ideològicament amb els seus representants Precisament, a causa d’això fou detingut amb el crit de «muyren els traïdors» i confinat 11 d’agost de 1456 a la presó del…
Ramon Muntaner
Historiografia catalana
Cronista.
Vida i obra Després de la destrucció de la seva vila natal arran de la invasió dels francesos de Felip l’Ardit, el 1285, prengué part en la conquesta de Menorca amb Alfons el Franc 1286-87 Posteriorment residí a Mallorca, des d’on el 1301 es traslladà a Messina Entre el 1302 i el 1309 participà en l’expedició militar dels almogàvers a l’imperi Bizantí, capitanejada per Roger de Flor, abans i després de l’assassinat d’aquest De retorn a Sicília, el 1309 fou enviat com a governador a l’illa de Gerba, prop de Tunis, i dos anys després es casà a València El 1315 acompanyà el futur Jaume III de…
Majúscules i minúscules
Noms de persona S’escriuen en majúscula inicial les partícules que acompanyen un cognom De , Di , Ibn , Al, Von i que tenen el nom omès Si van precedides del nom, cal tenir en compte la llengua d’origen D’Ors / Ors , De Chirico , Al-Din Mohamed , El Hachmi , Ibn Malik , D’Annunzio Eugeni d’Ors , Alà al-Din Mohamed , Najat el Hachmi , Tarif ibn Malik Però Gabriele D’Annunzio , Paul Van Ostaijén , Mazo De la Roche S’escriuen en majúscula inicial totes les paraules d’un sobrenom o pseudònim, fora de les preposicions i els articles Alfons X el Savi , el Führer , Simón Bolívar dit el Libertador…