Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
Universitat de Barcelona (UB)
Historiografia catalana
Institució docent d’ensenyament superior, la més antiga del districte universitari de Barcelona.
De creació baixmedieval 1450, fou traslladada a Cervera per Felip V 1716, ciutat on romangué fins a l’inici del s XIX Durant aquest període, a Barcelona els estudis superiors anaren a càrrec de l’orde dels jesuïtes i de la Junta de Comerç i les seves “càtedres”, així com de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona Amb l’inici de l’època liberal, la Universitat tornà interinament a Barcelona setembre del 1837 i s’hostatjà al convent del Carme 1838 sota el rectorat d’Albert Pujol, amb Pròsper de Bofarull en el càrrec d’arxiver i Pau Piferrer en el de bibliotecari els dos darrers…
Arxiu Municipal de Girona
Historiografia catalana
Dipòsit documental generat per l’administració local de la ciutat i el municipi de Girona i altres fons d’índole diversa.
La secció històrica d’aquest arxiu és situada a la placeta de l’Institut vell de Girona i ocupa unes dependències de l’edifici que havia estat convent dels caputxins primer i, després, centre de segon ensenyament La sala de consulta —moderna i funcional— pot acollir amb comodi-tat una dotzena d’investigadors i disposa d’una notable biblioteca particularment ben proveïda de llibres d’història local Els armaris compactes del dipòsit acullen més de 1500 metres lineals de documentació des del s XII fins als nostres dies Les vicissituds que suportà l’arxiu al llarg de la història, no sempre…
Arxiu Capitular de la Catedral de Barcelona
Historiografia catalana
Arxiu que custodia la documentació produïda o rebuda per la mateixa seu i els seus serveis, pel capítol de canonges que se n’ocupen, per les fundacions que han tingut o tenen encarregades i per arxius ingressats per donació o en dipòsit.
És situat al primer pis de la catedral, en unes estances inaugurades l’any 1969 i en altres d’agençades el 1538 i una altra a mitjan segle XV Durant la nova etapa impulsada i regida pel Dr Àngel Fàbrega, en 1965-96, que suposà una reorientació total, s’hi han atès més de 30 000 estades d’investigadors i s’han servit més de 150 000 peces documentals A l’inici del segle XIX, J Villanueva utilitzà el resultat d’una investigació sobre el conjunt dels fons cartes 118 i 124 del seu famós Viage literario a las iglesias de España , vol XIX i XX, Madrid 1851 Emparen també molt material de l’arxiu S…
Biblioteca de Catalunya
Historiografia catalana
Nom que prengué la Biblioteca de l’Institut d’Estudis Catalans quan, per decisió de la Mancomunitat de Catalunya, presidida per Enric Prat de la Riba, fou convertida en biblioteca pública de recerca, el 1914, amb voluntat explícita de ser la biblioteca nacional de Catalunya.
Des del mateix moment de la fundació, el 1907, l’IEC es proposà confegir la seva biblioteca per tal d’acomplir les finalitats que la universitat oficial, fortament centralitzada i mal dotada, no satisfeia És a dir, incorporar estudis específicament catalans i en llengua catalana per crear la vida científica estretament relacionada amb les necessitats reals de la societat, i desenvolupar tot el potencial intellectual de Catalunya, en tots els camps de l’alta investigació i de l’activitat científica La primigènia biblioteca fou impulsada molt especialment per Josep Pijoan i Soteras…
Miquel Samsó, abat de Sant Salvador de Breda (1470-1472)
El 22 de juliol de l’any 1470, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Miquel Samsó Girona 1430 – Breda, Selva 1507, abat de Sant Salvador de Breda diputat militar Pere Miquel de Peguera, donzell diputat reial Francesc Oliver, de Gualta, domiciliat a Torroella de Montgrí oïdor eclesiàstic Martí Joan de Foixà, canonge de Lleida oïdor militar Martí de Canet, donzell oïdor reial Andreu Solzina, jurista i ciutadà de Barcelona Membre d’una de les principals famílies catalanes originària de Girona, que tenia branques al sector ciutadà i a la noblesa…
Domènec Ram, bisbe de Lleida (1428-1431)
El 14 de juliol de 1428 foren elegits els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Domènec Ram Alcanyís segle XIV – Roma 1445, bisbe de Lleida diputat militar Berenguer Arnau II de Cervelló i de Queralt, cavaller i senyor de la baronia de la Llacuna i dels llocs de Vilademàger i Pontils diputat reial Joan del Bosc, ciutadà de Lleida oïdor eclesiàstic Ramon Despujol, canonge de la seu de Vic oïdor militar Arnau de Biure, donzell de la sotsvegueria de Besalú oïdor reial Bernat Pinyol, ciutadà de Tortosa Domènec Ram procedia d’una família de generosos d’Alcanyís, probablement la seva…
1359-1413: Una institució en evolució: les primeres diputacions
La Diputació del General nasqué a causa d’una guerra que assolà Aragó i el País Valencià i arruïnà Catalunya la guerra amb Castella, dita dels dos Peres El nucli original de la Diputació fou la comissió econòmica elegida a les corts per a administrar el donatiu concedit al rei per a la defensa del país A mitjan segle XIV regia la corona de Catalunya-Aragó Pere III el Cerimoniós 1336-87, un monarca força bellicós que es comprometé en nombroses guerres interiors i exteriors Castella era governada per Pere I el Cruel 1350-69, guerrer i venjatiu, que abocà en la contesa tot l’esforç dels seus…
noucentisme historiogràfic
Historiografia catalana
Corrent de la historiografia catalana influït pel moviment cultural del noucentisme, que es desenvolupà a Catalunya i s’estengué a la resta dels Països Catalans en les primeres dècades del s. XX.
La primera institucionalització cultural i política del s XX –que tingué una concreció emblemàtica amb la fundació de l’Institut d’Estudis Catalans 1907 i de la Mancomunitat de Catalunya 1914– tingué un paper decisiu en la consolidació del moviment noucentista com a corrent hegemònic en el si de la cultura catalana de l’època Noucentisme i institucionalització cultural mancomunitària esdevingueren sinònims Els historiadors participaren activament en aquest procés i arribaren a tenir un paper protagonista cal recordar que el mateix IEC, fins a l’ampliació del 1911, no fou sinó un centre…
Introducció a la gènesi de la Generalitat de Catalunya
Institucions de l'administració general i municipal de Catalunya a la baixa edat mitjana La Generalitat o, com era anomenada a l’edat mitjana, la Diputació del General, fou una comissió amb poders delegats per les corts que nasqué a mitjan segle XIV com a organisme temporal, es consolidà com a institució permanent al darrer quart del segle XIV i rebé una organització definitiva el 1413 que la independitzà de les corts pel que fa a l’elecció dels diputats i al funcionament de la institució La Generalitat és una de les institucions històriques catalanes més significatives i originals Bé que es…
1359-1518: La gènesi de la Generalitat de Catalunya: de la Cort de Cervera a Ferran II
Institucions de l'administració general i municipal de Catalunya a la baixa edat mitjana La Generalitat o, com era anomenada a l’edat mitjana, la Diputació del General, fou una comissió amb poders delegats per les corts que nasqué a mitjan segle XIV com a organisme temporal, es consolidà com a institució permanent al darrer quart del segle XIV i rebé una organització definitiva el 1413 que la independitzà de les corts pel que fa a l’elecció dels diputats i al funcionament de la institució La Generalitat és una de les institucions històriques catalanes més significatives i originals Bé que es…