Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
Eliseu Vidal i Beltrán
Historiografia catalana
Historiador i arabista.
Cursà estudis a la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de València, i s’especialitzà en història, llengua i literatura àrabs El 1968 es doctorà amb la tesi Valencia en la época de Juan I , publicada el 1974, un treball que és la seva principal aportació de recerca històrica Fou professor numerari de geografia i història a l’Escola Universitària del Professorat d’EGB de València des del 1964, i més tard obtingué la càtedra de les esmentades matèries Així mateix, exercí com a professor encarregat de curs, professor encarregat de càtedra i professor adjunt de llengua i literatura…
Jaume Salvà i Riera
Historiografia catalana
Historiador.
El 1916 es llicencià en dret i ciències socials a la Universitat de Barcelona, i es doctorà a la Universitat de Madrid 1917 amb la tesi Derecho de familia en Mallorca 1918 El 1945, fou elegit corresponent de la Real Academia de la Historia i, el 1964, acadèmic numerari de l’Acadèmia Provincial de Belles Arts de Palma El 1947, fou nomenat president de la Comissió Provincial de Monuments de Balears President de la Societat Arqueològica Lulliana 1971-78, el 1981 fou elegit president de l’Acadèmia de Belles Arts de Palma Pel que fa a la seva tasca com a historiador, collaborà en la Historia de…
Joan Rico i Vidal
Historiografia catalana
Patriota.
Ingressà en l’orde franciscà Després de ser ordenat de sacerdot fou traslladat al convent de València, on el sorprengueren els esdeveniments del 1808, en els quals tingué una destacada participació Empresonat pel capità general, comte de la Conquista, fou alliberat el 1810, però la seva causa no se sobresegué fins el 1811 Entre el 1810 i el 1813 residí gairebé sempre a Cadis, en estret contacte amb els diputats valencians a les corts El 1814 hagué d’exiliar-se a Londres i el 1816 es traslladà als Estats Units El 1820 tornà a Espanya i fou elegit diputat a corts en la legislatura del 1822,…
Miquel Ribas de Pina i Wivis
Historiografia catalana
Militar i especialista en la història militar.
Vida i obra La seva família formava part de la petita aristocràcia mallorquina d’origen rural Durant el cop d’estat del 1936 tenia la graduació de tinent coronel, i mantingué aquesta graduació fins a la seva mort, fet que ha motivat especulacions, ja que fou un militar del bàndol guanyador, franquista sense fissures La immobilitat en l’escalafó no s’explica per qüestions polítiques, sinó per d’altres més personals com la seva vida sentimental, sense que això l’impedís de formar una família nombrosa amb tretze fills Fou membre corresponent de la RAH i de la Sociedad Geográfica Nacional S’…
Elies Tormo i Monzó
Historiografia catalana
Historiador de l’art, advocat i polític.
Es llicencià en dret i en filosofia i lletres a la Universitat de València i, traslladat a Madrid, n’obtingué el doctorat Exercí d’advocat, s’afilià al partit conservador i arribà a ser diputat de les Corts pel partit d’Albaida durant el primer govern d’Antonio Maura 1904 Poc després deixà l’acta de diputat i acceptà ser senador del Regne 1906-23, elegit pels compromissaris de les societats econòmiques d’amics del país de València, Alacant, Múrcia, Llorca i Cartagena El 1919 fou vicepresident del Senat El 1930 fou nomenat ministre d’Instrucció Pública en el govern de Dámaso Berenguer Dins el…
La Renaixença
Historiografia catalana
Plataforma editorial del darrer terç del s. XIX, d’ideologia nacionalista i regeneradora, que anà creant diversos mitjans de comunicació per incidir en la societat coetània.
Desenvolupament enciclopèdic Fundà, el 1871, la revista La Renaixença amb el subtítol Periòdic de literatura, ciències i arts , de periodicitat quinzenal –i a partir del 1881 diària–, continuadora de la desapareguda revista universitària La Gramalla Els fundadors, Pere Aldavert, Felip de Saleta, Iu Bosch, Josep Thomas, Isidre Reventós i Francesc Matheu –que n’esdevingué director–, pretengueren que fos una publicació neutral on tinguessin cabuda les collaboracions literàries, artístiques i científiques, amb els únics condicionants d’utilitzar exclusivament la llengua catalana i d’eludir els…
Francesc Figueras i Pacheco
Historiografia catalana
Historiador, arqueòleg i erudit.
La seva figura mereix admiració per la seva inesgotable capacitat de treball, malgrat que a divuit anys perdé del tot la vista Inicià els estudis al Collegi Politècnic de Sant Josep, sota la tutela de mestres com Hermenegildo Giner de los Ríos Allí feu amistat amb l’escriptor Gabriel Miró, company de l’institut L’any 1896 inicià els estudis de dret com a alumne lliure a la Universitat de València, i es llicencià el 1907 obtingué el títol de doctor a Madrid 1910 Durant aquests anys aparegueren els primers treballs amb què inicià la seva tasca científica i literària A Alacant, publicà el seu…
Anales del Centro de Cultura Valenciana
Historiografia catalana
Publicació periòdica del Centre de Cultura Valenciana iniciada el 1928.
El 1922 es plantejà la necessitat de fundar una revista que recollís els treballs dels acadèmics i dels erudits valencians, però no fou fins el 1928, durant la presidència de Josep Sanchis i Sivera, que es materialitzà el projecte, impulsat per ell mateix i per Teodor Llorente i Falcó, Josep Lluís Almúnia i Salvador Carreres i Zacarés Se’n preveia una periodicitat semestral —gener i juliol—, tot i que les sortides foren més irregulars Acceptava tant els articles en castellà com els escrits en català amb l’ortografia de Lluís Fullana, fins que, en aprovar-se les Normes de Castelló 1932, adoptà…
Pierre Bonnassie
Historiografia catalana
Medievalista occità.
Es formà a la Facultat de Lletres i Ciències Humanes de la Universitat de Tolosa 1952-55 sota la direcció de Philippe Wolff Obtingué el diploma d’estudis superiors 1955 amb el treball La organización del trabajo en Barcelona a fines del siglo XV 1975, fruit d’una primera recerca en arxius barcelonins 1954-55 sota la direcció de J Vicens i Vives Agregat d’història el 1957, després d’haver ensenyat en liceus de Marsella i Tolosa 1957-62 passà a exercir la docència a la Universitat de Toulouse-Le Mirail 1962-97 Entre el 1961 i el 1972, amb estades freqüents als arxius de Vic, la Seu d’Urgell,…
El Montsià
Situació i presentació La comarca del Montsià, situada a l’extrem meridional de Catalunya, té una extensió de 735,37 km 2 Al N confronta amb la comarca del Baix Ebre, al NW amb el Matarranya, comarca que administrativament pertany a l’Aragó, al S amb el Baix Maestrat, del País Valencià, i a l’E amb la mar Mediterrània El Montsià consta de 12 municipis, després de la incorporació, el 1990, del municipi de Sant Jaume d’Enveja, que fins aleshores pertanyia a la comarca veïna del Baix Ebre Els límits del Montsià van, pel N, des del tossal del Rei 1 356 m, al NW fins al barranc de Lledó, passant…