Resultats de la cerca
Es mostren 79 resultats
Falcó de la reina
El falcó de la reina Falco eleonorae amida fins a 38 cm, i per la taca negra de la cara recorda el falcó mostatxut Falco subbuteo Té la cua més llarga que els altres falcons, cosa que mostra l’exemplar de la fotografia, i la cera del bec d’un groc pàllid, quasi blanquinós, que ajuda a diferenciar-lo dels joves de falcó pelegrí Falco peregrinus Jesús R, Jurado Fins fa pocs anys, el falcó de la reina era considerat molt rar a les contrades continentals dels Països Catalans, mentre que a les Balears i als Columbrets niava amb regularitat un bon nombre d’aquests ocells Tanmateix, en el…
El seguiment de rapinyaires per satèl·lit
Exemplar juvenil de falcó de la reina Falco eleonorae marcat amb un emissor per satèllit a les illes Columbrets Malgrat la mida aparentment gran representa un 3% del seu pes, l’emissor no interfereix en el seu comportament i permet estudiar l’intercanvi d’exemplars entre les diferents colònies de cria de la Mediterrània, un aspecte molt poc estudiat fins ara Vicente Urios El seguiment d’ocells per satèllit és una tècnica que permet la localització de l’exemplar al qual s’ha collocat l’emissor, a qualsevol punt del planeta i al llarg de tota la vida de l’individu El conjunt d’ocells que es…
Bernat Metge
Historiografia catalana
Escriptor.
Vida i obra Funcionari de la cort dels reis Joan I 1387-95 i Martí l’Humà 1395-1410, és autor d’una de les obres cabdals de la literatura catalana medieval, que conté també una forta càrrega històrica i historiogràfica Lo somni Com és el cas d’altres grans escriptors medievals, és la seva biografia la que dona raó dels motius, els objectius i el contingut de l’obra Era fill de Guillem Metge, apotecari que assortia de medecines el palau reial, i d’Agnès, la qual, en enviudar, es casà en segones noces amb Ferrer Sayol, escrivà, traductor i protonotari de la reina Elionor de Sicília El seu…
Els illots orientals de les Pitiüses
Tagomago, la més oriental de les illes del litoral d’Eivissa, allotja importants poblacions d’aus marines i de falcó de la reina Falco eleonorae Yves Hennechart Els illots orientals de les Pitiüses 26, entre els principals espais naturals de les Pitiüses La costa oriental d’Eivissa és relativament més pobra d’illes de nord a sud cal esmentar la gran mola de Tagomago, al cornaló nord-est de l’illa les tres illes d’Es Canà i Santa Eulàlia, els illots pròxims a la ciutat d’Eivissa Vila, i les que emergeixen just al sud de la ciutat la de Ses Rates, els Malvins i la de Sa Sal Rossa Pertanyen,…
Els isòpters: tèrmits o «formigues blanques»
Característiques del grup Coneguts amb el nom general de tèrmits, els isòpters són insectes característics dels tròpics, si bé també viuen en la major part de les zones càlides i temperades La denominació de vegades emprada de "formigues blanques" no és l’adequada ja que, si bé tèrmits i formigues presenten analogies notables, tant d’estructura com de biologia, es tracta de dos grups poc emparentats Existeixen al voltant d’unes 2000 espècies de tèrmits, però a Europa únicament en són comunes dues, Kalotermes flavicollis i Reticulitermes lucifugus Les adequacions morfològiques i biològiques i…
Francesc Serra de Gayeta i d’Asprer
Historiografia catalana
Historiador.
Com a investigador, centrà la seva activitat en l’estudi de la història de Pollença Collaborà en diferents revistes especialitzades, com Lluc i el BSAL ,itambé en la premsa local de Pollença, com Atalaia i El Gall Entre la seva bibliografia cal destacar “Informacions dels llibres de consensus Arxiu Diocesà de Mallorca s XVI-XVII”, BSAL 1972 “L’atac del corsari Dragut a la vila de Pollença l’any 1550”, BSAL 1973 “Guillemona de Pollença reina de Tuni història o llegenda”, BSAL 1976 “La Història no comença avui La qüestió regionalista a Mallorca a principis de segle”, Lluc 1977 “Don Guillem…
Frederic Moscardó i Cervera
Historiografia catalana
Religiós i historiador.
Ingressà en el Seminari de València l’any 1915, estudià teologia i fou ordenat de sacerdot el 1927 El seu primer destí fou com a coadjutor a la parròquia de Tormos de Ràfol Alacant, on romangué del 1927 al 1932, i, posteriorment, a Sant Josep Oriol i a la Sagrada Família de Barcelona 1933-36 i, també, a l’església del Corpus Christi de la Ciutat Comtal L’any 1939 fou traslladat a la parròquia de Santa Mònica de València Aficionat a la història, feu incursions en el camp de la investigació i donà a conèixer els seus treballs a través de diverses publicacions Cal assenyalar-ne els…
Vicent Salvador i Montserrat
Història
Historiador, erudit i militar.
Signava els seus escrits amb el títol nobiliari de què era titular marquès de Cruïlles, atorgat al seu besavi pel rei Carles de les Dues Sicílies el 1735 A més, també era titular de les baronies de Planes i de Patraix Abandonà la carrera militar per la de l’estudi de la història valenciana D’idees conservadores, fou membre del Senat gràcies a la representació que li atorgà la Reial Societat Econòmica d’Amics del País de València Amb el treball Guía urbana de Valencia antigua y moderna 1876, aconseguí ser nomenat soci de mèrit d’aquesta institució L’obra esmentada recull gran quantitat de…
,
Jaume Galobardes
Historiografia catalana
Dietarista, pagès i tractant de vins.
És autor d’un llibre de memòries que començà a escriure l’any 1817, tot i que fa referència a esdeveniments anteriors com els motins del pa del 1789, la Gran Guerra, la vinguda de Carles IV a Barcelona l’any 1802 o la guerra del Francès Home de profundes conviccions religioses i de tarannà conservador, es mostra, però, com un fervent partidari de la reina Isabel II i enemic dels carlins per llurs excessos Les seves anotacions, encara que intermitents cronològicament, relaten, d’una banda, esdeveniments generals com la crema de convents i l’exclaustració de la dècada del 1830, la Jamància del…
Vicent Vignau i Ballester
Historiografia catalana
Arxiver i bibliotecari, doctor en teologia i medicina i llicenciat en dret.
Obtingué el títol el 1859 a l’Escola Superior de Diplomàtica Madrid, i guanyà una plaça al cos d’arxivers i bibliotecaris de l’Estat Fou destinat a l’arxiu d’Alcalá de Henares i, poc després, a l’Arxiu Històric Nacional, del qual fou director Allí desenvolupà una gran tasca, i aconseguí que els fons dels arxius de corporacions i ministeris passessin de 3 000 a 159 000 lligalls 1897 Durant força anys fou director de la Revista de Archivos, Bibliotecas y Museos i collaborà en el Boletín de la Real Academia de la Historia, de la qual fou acadèmic numerari Entre les seves publicacions destaquen…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- Pàgina següent
- Última pàgina