Resultats de la cerca
Es mostren 78 resultats
Taller d’Història
Historiografia catalana
Revista que edità el Centre d’Estudis d’Història Local de la Diputació de València (vg. Centre d’Estudis d’Història Local del País Valencià) entre el 1993 i el 1995. De periodicitat semestral, tingué una tirada de 1.000 exemplars.
S’arribaren a publicar un total de sis números, ja que desaparegué, com el Centre, poc després de les eleccions municipals del 1995, amb el nou govern provincial que en sorgí Dirigida per Manuel Cerdà, comptà amb un ampli consell assessor integrat per destacats historiadors espanyols i estrangers Taller d’Història pretenia, tal com quedà reflectit en l’editorial del primer número, «posar a l’abast de tothom, del professional de la història i de tots els interessats en la mateixa, algunes contribucions de la pràctica historiogràfica més recent que poden enriquir el bagatge teòric i metodològic…
L’esgotament i la regeneració dels italianismes
Art gòtic
Del 1380 a l’inici del 1400, coincidint amb la fi del regnat de Pere el Cerimoniós, amb el de Joan I i amb els primers anys del de Martí l’Humà, la pintura catalana s’incorporà al corrent internacional europeu Els pintors de formació italiana s’acomodaren, amb certa facilitat i sense estridència, a aquest singular capítol del gòtic Els millors representants de l’etapa final de l’italianisme trescentista van conviure amb els tallers dels fundadors o introductors de l’estil modern, i molt sovint foren aquests vells tallers els que donaren entrada a joves collaboradors que, sobre la base d’un…
Manuscrits
Historiografia catalana
Publicació nascuda el 1985 fundada a iniciativa d’un grup d’estudiants i joves llicenciats en història de la Universitat Autònoma de Barcelona, que comptà amb la inspecció i el suport dels professors de l’àrea d’història moderna que hi havia aleshores en aquella universitat.
Se subtitula Revista d’història moderna El plantejament inicial, però, participà més de la iconoclàstia dels idealistes que de la consuetud dels professionals En primer lloc, l’objectiu de la revista fou atenuar l’extraordinari buit historiogràfic que patia la recerca històrica dels s XVI, XVII i XVIII a Catalunya en segon lloc, es proposà seguir el tortuós camí de la història compromesa amb el present, el futur i els explotats en tercer lloc, projectà fórmules renovades d’interconnexió entre la investigació històrica, l’ensenyament de la història a tots els nivells i la…
Els obradors del nord-est de Catalunya
Art gòtic
Un teixit pictòric fragmentat La pèrdua d’un alt percentatge de pintura gòtica a Catalunya es fa singularment palesa en l’àmbit cronològic anterior a la Pesta Negra del 1348 Si a això afegim que, abans de mitjan segle XIV, els rics arxius catalans, en particular els notarials, no conserven, ni de bon tros, sèries documentals tan completes com en temps posteriors, el resultat és que el nostre coneixement sobre la pintura d’aquesta època és molt escàs A més a més, aquesta llacuna de coneixement de la pintura al nord-est català entre el dos-cents i el tres-cents coincideix amb un moment clau en…
La recepció del nou estil
Art gòtic
A Catalunya, la incorporació del nou llenguatge artístic en el camp de l’escultura va ser relativament tardana respecte a altres territoris més francòfils –tant d’àmbit continental com peninsular–, en els quals la recepció de les influències estètiques derivades de les terres de França tingué lloc molt aviat Apòstols Joan, Felip i Jaume del brancal esquerre de la portada principal de la catedral de Tarragona, obra d’un escultor del taller del mestre Bartomeu El 1277 l’arquebisbe Bernat d’Olivella encarregà al mestre Bartomeu l’acabament d’aquesta portada Enciclopèdia Catalana – GSerra Tot i…
Bernat Despuig i Jaume Cirera
Art gòtic
A Catalunya, al contrari que a València o a Aragó, on va ser molt freqüent la contractació d’un retaule a dos o, fins i tot, a tres pintors, l’establiment conjunt d’un taller arran de l’associació de diversos artistes no fou gaire comú Despuig i Cirera, però, van ser una d’aquestes excepcions formaren societat des de l’inici del segon quart del segle XV fins al 1442 És per aquesta raó que estudiem tots dos pintors dins un mateix capítol Retaule de Sant Joan Baptista i Sant Esteve procedent de l’església de Santa Maria de Badalona, de Bernat Despuig, segurament un antic…
Enciclopèdia Ulisses
Historiografia catalana
Projecte editorial que implicà investigadors italians, suïssos i catalans en la confecció d’una obra que, des d’una posició d’un racionalisme crític i obert d’inspiració marxista, havia de ser una nova enciclopèdia desvetlladora de la recerca i la descoberta, ben allunyada d’altres realitzacions que sota aquesta mateixa denominació d’enciclopèdia no eren sinó «un catàleg de nocions, un cementiri de fets, de fórmules i de lleis».
L’edició catalana, dirigida per Manuel Costa-Pau, comprèn 12 volums que aparegueren durant el període 1977-85 Els cinc primers volums són dedicats a la història universal, i els cinc següents a les matemàtiques, a la física, a l’univers i la terra, i a l’evolució de la vida microbiana a la consciència El volum onzè es consagra als Països Catalans, i el darrer és un índex analític El llibre dedicat a la realitat catalana, dirigit per l’esmentat M Costa-Pau i en bona part redactat per ell mateix, suposa una extensa panoràmica històrica que arrenca dels temps més recents per recular fins als més…
El darrer món bizantinitzant i la introducció de la pintura gòtica. El primer lineal (del 1200 al gòtic)
Art gòtic
Els grans escenaris de l’art del 1200 La importància de la pintura romànica catalana és ben coneguda, però també és evident que, per fer-ne un balanç global, les obres perdudes dels segles XI i XII són determinants Els edificis principals d’aquestes centúries, o ja no existeixen o n’han perdut la decoració mural Podríem dir quelcom semblant de la pintura de la fi del segle XII i del segle XIII L’obra destruïda o desconeguda distorsiona el que sabem de la producció d’arrels bizantines que s’imposà a Catalunya i Aragó a l’entorn del 1200, si bé han pervingut taules molt significatives, com les…
Pau Vila i Dinarès
Historiografia catalana
Geògraf i pedagog.
Vida i obra De família de teixidors originària del Bages, visqué després a Alcoi i Terrassa, i de jove combinà el treball en fàbriques de Barcelona amb una formació autodidàctica i l’excursionisme La relació amb cercles intellectuals anarquistes l’inicià com a mestre Ateneu Obrer de Badalona, Foment Martinenc de Barcelona i el posà en contacte amb F Ferrer i Guàrdia El 1905 fundà l’Escola Horaciana, notable experiència de renovació pedagògica, que influí en l’orientació de la seva tasca científica posterior El 1912 fou becat per la Junta para Ampliación de Estudios per estudiar a l’École de…
Josep Maria Batista i Roca
© Fototeca.cat
Etnologia
Excursionisme
Historiografia
Política
Historiador, etnòleg i polític.
Estudià dret i lletres 1911-16 a la Universitat de Barcelona La seva actuació política i cívica se sobreposà, especialment a partir de la instauració de la Dictadura de Primo de Rivera, a una brillant carrera en aquesta universitat, on impartí classes d’etnologia i folklore al principi de la dècada de 1920 i on fou un dels fundadors de l’Arxiu d’Etnografia i Folklore de Catalunya 1917 Residí alguns anys a Londres i a Oxford, on es dedicà a l’etnologia Publicà un catàleg de les obres lullianes d’Oxford 1915-16, i començà les seves recerques, continuades posteriorment, sobre la situació dels…
, , ,
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- Pàgina següent
- Última pàgina