Resultats de la cerca

Eirick Labonne 1888-1942 va ser nomenat ambaixador de França a la República Espanyola el 8 d’octubre de 1937, en vigílies del trasllat del govern de València a Barcelona Substituïa Jean Herbette, que havia estat cridat feia algun temps En el seu primer informe al ministre d’Afers Estrangers Delbos, del 27 d’aquell mateix mes, Labonne explica l’entrevista amb el cap de govern, Juan Negrín, acompanyat del ministre d’Afers Estrangers, José Giral El van rebre calorosament, perquè —diu Labonne— “després de la caiguda del front cantàbric i la intensificació del bloqueig del Mediterrani…

Consta per la documentació que el 1278 era batlle de Peníscola, en 1292-94 era associat al batlle general del Principat a les terres de l’Ebre, i entre els anys 1308-09 actuava com a jutge de la cúria reial Fou ambaixador reial a Tunis el 1292 i el 1314 En la mateixa qualitat i juntament amb Pere Boïl, assistí al concili de Viena del Delfinat de 1311-12 per defensar els interessos de la corona en l’afer de l’abolició de l’orde del Temple i el traspàs dels seus béns El 1317 actuà a la cúria pontifícia d’Avinyó amb Vidal de Vilanova, per tractar de l’afer del regne de Granada…

El 1648 l’aliança de Catalunya amb França passava per dures proves L’exèrcit francès a Catalunya, abandonat i sense soldada a causa de la rebellió de la Fronda contra el primer ministre Giulio Mazzarino, provocava conflictes greus amb els pagesos Igualment, el lloctinent Charles de Schömberg pretenia controlar les bosses d’insaculacíó de Barcelona per expurgar sospitosos de desafectes a França Tot plegat va fer decidir la Generalitat i Barcelona d’enviar una ambaixada a la cort de París L’ambaixador Joan Baptista Montfar-Sorts i Cellers, doctor en dret i germà de l’historiador…

Vida i obra Cavaller, adquirí la vila de Manises Fou patró del convent de Sant Domènec de València Es casà amb una noble de Verona Amic d’infància del futur rei Jaume II, estigué al seu costat mentre fou rei de Sicília 1286-91, i restà a l’illa com a comprador del rei Frederic, en funció d’espia Després de la pau entre els dos reis germans, Jaume II li confià el control de les seves finances, primer com a tresorer 1302-06 i després com a mestre racional 1306-20 En aquest darrer càrrec li succeí el seu fill Felip Boïl Els anys 1308 i 1309, Jaume II el designà ambaixador a les…

Format al Seminari de Santa Maria del Collell i al Seminari de Girona, fou membre fundador de l’Institut d’Estudis Gironins i del Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles Entre les seves publicacions destaquen Banyoles 1951, Història de la Mare de Déu del Collell 1954, i els treballs editats pòstumament Francesc de Montpalau, abat de Banyoles, ambaixador del General de Catalunya 1960 i els sis volums del Diplomatari de Banyoles 1985-93

Marquès d’Espinar i fill dels comtes d’Elda, participà des de molt jove en les campanyes bèlliques de Flandes 1588-1600 i d’altres parts d’Europa Portugal 1581 i Sicília 1584 Comanador de Montiel i d’Ossa de l’orde de Sant Jaume, fou majordom de Felip IV, castellà de Perpinyà i virrei de Mallorca 1611-17 Ocupà altres càrrecs al servei de la monarquia dels Àustria hispànics, i arribà a ser ambaixador a la cort de Jaume I d’Anglaterra 1622-24 Plasmà les seves experiències militars i diplomàtiques en l’obra Las guerras de los Estados Bajos desde el año de MDLXXXVIII hasta el de…

Vida i obra Tercer marquès d’Aitona, gran d’Espanya amb la denominació de Francesc II de Montcada, comte d’Osona, vescomte de Cabrera i de Bas, baró de Llagostera i mestre racional de Catalunya Era fill de Gastó de Montcada i de Gralla –segon marquès d’Aitona, virrei de Sardenya i d’Aragó i ambaixador en la cort de Roma– i de Caterina de Montcada, baronessa de Callosa Passà els primers anys de la joventut iniciant-se en la carrera militar a les galeres del marquès de la Santa Cruz Tot i això, pogué residir a la cort, on es formà culturalment Aquest doble vessant, militar i…

Ingressà en l’escrivania després del 1327 Ascendint pels seus diversos graus, l’any 1345 fou nomenat secretari, i el 1347 li fou confiat el segell secret L’any 1354 succeí Francesc de Prohom com a notari tinent els segells, ofici que tot seguit rebé el nom de protonotari El 1342 fou designat ambaixador per dissuadir el rei de França de prestar ajut al monarca de Mallorca, i l’any següent tornà a ser enviat a la cort francesa en missió reservada També fou tramès als reis de Navarra 1343 i Castella 1353 Portà el pes burocràtic dels afers derivats de les unions aragonesa i…

Vida i obra Estudià a Barcelona, on fou deixeble de Cosme Damià Hortolà, i a Tolosa de Llenguadoc És autor d’un Tratado de la precedencia de los reyes de Aragón sobre los de Francia 1567, conegut sobretot per les referències d’altres autors el seu fill, Jeroni Pujades, el seu net, Miquel Pujades, i l’historiador Joan Gaspar Roig i Jalpí Els dos manuscrits fins ara localitzats del Tratado són a la Biblioteca de la Universitat de Barcelona BUB, ms 454 i a la Real Academia de la Historia RAH, ms 9/4897 En l’obra, escrita per encàrrec de Ferran de Lloaces i dirigida al rei Felip II, el…

Vida i obra Destacà tant per la seva erudició com pel seu protagonisme polític en el preludi i en el transcurs de la guerra de Successió Era fill del mercader Pau de Dalmases i Castells, de qui heretà la senyoria de Vilallonga Es doctorà en arts i filosofia el 1688 L’any següent adquirí la baronia de Pierola i el 1692 rebé de Carles II el privilegi de cavaller Tal com explica Josep Rafael Carreras i Bulbena, viatjà per Castella i França i entrà en contacte amb erudits de l’època Fou aleshores quan descobrí la segona part de la crònica de Pujades a la biblioteca del bisbe de Rouen Reuní una…