Resultats de la cerca
Es mostren 1884 resultats
Ignasi Torres i Amat de Palou
Historiografia catalana
Cristianisme
Eclesiàstic i erudit.
Vida i obra Germà de Fèlix Torres i Amat de Palou Estudià al Seminari de Barcelona, fou ordenat sacerdot i exercí de rector del Prat de Llobregat Fou professor de filosofia del Seminari de Barcelona i bibliotecari de la Biblioteca Pública Episcopal de Barcelona 1801-07, ordenada pel seu oncle Fèlix Amat de Palou el 1772, del qual fou secretari 1799 Ocupà aquest càrrec fins a ser nomenat degà del capítol de Girona 1807 Redactà un catàleg dels 10000 volums que tenia la biblioteca i incorporà bona part de la biblioteca romana de Nicolás de Azara, germà d’Eustaquio, bisbe de Barcelona 1794-98…
, ,
Fèlix Torres i Amat de Palou
Historiografia catalana
Cristianisme
Eclesiàstic i erudit.
Vida i obra La seva primera formació es desenvolupà a Sallent i a Santpedor, al costat del seu germà Joan Estudià humanitats i llengües clàssiques i modernes al collegi de San Ildefonso Alcalá de Henares, 1784 Inicià la carrera eclesiàstica a Tarragona amb el seu oncle Fèlix Amat 1786, on estudià filosofia i teologia, continuà a Madrid 1792, Reales Estudios de San Isidro i culminà a Cervera amb el doctorat en teologia 1794 La seva tasca docent l’anà vinculant al Seminari de Tarragona, on ensenyà filosofia i matemàtiques a partir del 1794, teologia 1798 i sagrada escriptura 1802, recentment…
, ,
Àngel Ruiz i Pablo
Àngel Ruiz i Pablo
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Historiografia catalana
Escriptor.
Vida i obra Des de la seva joventut demostrà les seves aficions literàries collaborant en la premsa de Maó, Ciutadella i Palma, on fou redactor de La Almudaina També escriví a Menorca Artística El 1911 s’installà a Barcelona i collaborà a La Illustració Catalana i La Vanguardia , sota el pseudònim El Licenciado Pablillos, entre d’altres publicà també en els diaris madrilenys ABC , El Debate i El Fígaro Fill de pare castellà, gran part de la seva obra literària l’escriví en aquesta llengua Oro y escorias 1893 Episodios ribereños 1906 El último hidalgo 1912 Clara sombra 1915 Las…
, ,
Joan Torrella i Ballester
Historiografia catalana
Literatura catalana
Cronista i militar.
Capità de milícies, el 1705 fou nomenat batlle de la ciutat i del Regne de Mallorca per les autoritats filipistes i el 1706 per les autoritats austriacistes És autor d’ Olla podrida de vàries notícies i d’algunes particularitats succeïdes així en Mallorca com en algunes altres parts del món , que restà inèdita Es tracta d’un conjunt de 184 notícies històriques numerades, succeïdes entre el 1670 i el 1713, escrites aprofitant espais en blanc de papers, llibres de comptabilitat, etc Eren redactades en català, castellà i llatí Destaquen les notes autobiogràfiques, religioses i relatives a la…
, ,
Agustí Torrella i Trullol
Historiografia catalana
Cronista i militar.
Fill de Joan Torrella i Ballester Estudià retòrica al Collegi de Montision 1700 Capità de l’exèrcit, estigué al capdavant de diverses companyies i visqué directament els fets de la guerra de Successió 1702-14 Fou regidor perpetu de Palma Transcriví les notes manuscrites del seu pare i les numerà, i continuà explicant les notícies des del 1713 fins al 1740, tractant especialment temes de caràcter militar, familiar o referents a la noblesa Destaquen les notes referides a la rendició de Mallorca a Felip V A les notes del seu pare hi afegí les seves i constituí un llibre enquadernat, inèdit, que…
Conrad Roure i Bofill
Conrad Roure i Bofill
© Fototeca.cat
Periodisme
Teatre
Historiografia catalana
Advocat, polític, periodista, autor dramàtic i dietarista.
Vida i obra Llicenciat en dret a la Universitat de Barcelona 1863, posteriorment fou secretari del Collegi d’Advocats i membre dels Congressos Jurídics celebrats a Barcelona els anys 1881 i 1888 Ben aviat adoptà l’ideari liberal i federalista de Valentí Almirall i s’integrà en l’ambient cultural iconoclasta de la Barcelona popular de la seva joventut Amic de Frederic Soler, Pitarra , i d’Eduard Vidal i Valenciano, amb els quals collaborà en diverses obres singularment, amb el darrer, a Antany i enguany , 1864, contribuí al nou repertori teatral en llengua catalana amb peces còmiques breus,…
, ,
Mateu Rotger i Capllonch
Historiografia catalana
Literatura catalana
Historiador.
Fou ordenat de prevere el 1884 i destinat a la parròquia de Pollença, on fundà la Biblioteca Parroquial Entre el 1891 i el 1899 fou rector de Montision i, des del 1892, director de l’Arxiu Municipal de Pollença Fou professor d’història de Mallorca després, catedràtic i de paleografia del seminari 1898 i arxiver diocesà 1899 El 1901 fou nomenat canonge de la seu de Mallorca i ocupà diferents càrrecs de responsabilitat a la diòcesi Centrà els seus estudis en la història de Pollença, de diferents monestirs i d’institucions religioses illenques Entre aquests destaquen El santuario de Nuestra…
, ,
Elvir Sans i Rosselló
Literatura catalana
Historiografia catalana
Historiador i escriptor.
Vida i obra Dedicà part de la seva obra als estudis medievals, i fou un dels pocs intellectuals de la primera meitat del segle XX que parà esment en l’època musulmana Destacà també pel seu activisme cultural com a fundador i president de l’Associació per la Cultura de Mallorca, i president de la Societat Arqueològica Lulliana i del Consell Diocesà d’Acció Catòlica Fill de l’escriptora Coloma Rosselló i del polític català Narcís Sans, de jove, s’interessà per la política i milità en el partit liberal en presidí les joventuts Durant els anys de la dictadura de Primo de Rivera, evolucionà cap a…
, ,
Pau Romeva i Ferrer
Educació
Literatura catalana
Política
Historiografia catalana
Pedagog, polític i escriptor.
Vida i obra Combinà les activitats literàries i periodístiques amb les de polític i pedagog Fou assessor tècnic de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana 1917, que li publicà el Cartipàs català 1918 i el Sillabari català 1922, una obra per a infants illustrada per JM Obiols El 1928 esdevingué director d’una escola graduada de Barcelona En aquest temps, a redós de La Nova Revista , publicà les seves magnífiques traduccions de Chesterton Herètics , 1928 Allò que no està bé, 1929, mentre que a la Revista de Catalunya el 1931 aparegué L’home que fou dijous , publicat independentment…
, ,
Josep Vives i Gatell
Arxivística i biblioteconomia
Diplomàtica i altres branques
Cristianisme
Historiografia catalana
Sacerdot, historiador, bibliògraf, liturgista i epigrafista.
Llicenciat en dret i teologia, es doctorà en filosofia i lletres 1927 i completà la seva formació a Friburg, Roma i Berlín Feu viatges científics constants per Europa i l’Àfrica del nord Fou doctor honoris causa per Friburg de Brisgòvia 1950 Des del 1927 ocupà el càrrec de bibliotecari a la Biblioteca Balmes de Barcelona Membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona 1943, presidí des del 1943 la delegació a Barcelona del Consejo Superior de Investigaciones Científicas Fou president de la Societat Catalana d’Estudis Litúrgics des del 1970 Els seus múltiples treballs d’…
, ,