Resultats de la cerca

Comte de l’Alcúdia i comte consort de Xestalgar, baró de Xaló i de Gata i senyor de Ressalany Fill de Gonçal Escrivà d’Íxer, primer comte de l’Alcúdia Estudià matemàtica, astronomia, política i història L’any 1685 fundà i presidí l’acadèmia historicoliterària Acadèmia de Nostra Senyora dels Desamparats i de Sant Josep, que celebrà els seus actes solemnes al palau reial de València —dels quals s’editaren els del 1669 i del 1680—, que esdevindrà l’Acadèmia de València Publicà, de forma anònima, l’obra d’erudició  Clarín de la fama València, 1683 Conreà la poesia, participà en justes i acadèmies…

Vida i obra És autor d’un cronicó que s’inicia el primer any de l’emperador Justí 567 i arriba fins al quart any de Recared, vuitè de l’emperador Maurici 589 És a dir, concentra la seva atenció en els darrers anys de vigència de l’heretgia ariana La font principal per a conèixer la biografia de Joan de Bíclar és sant Isidor de Sevilla De viris illustribus , c 44 Molt jove, potser a disset o divuit anys, viatjà a Constantinoble, l’admirada Urbs Regia del seu cronicó Fou a la capital bizantina on es formà intellectualment Hi residí entre el 558 i el 575, coincidint amb els darrers anys de…

Vida i obra Fill de pare portuguès i mare castellana, s’educà a la cort reial a Madrid Emprengué la carrera militar dins de diverses formacions portugueses Intervingué en la repressió dels avalots d’Évora del 1637, potser com a agent del comte duc d’Olivares El 1639, enviat al front de Flandes, escapà al desastre espanyol de les Dunes En retornar a Espa-nya, fou nomenat assessor del marquès de Los Vélez en la campanya de sotmetiment de Catalunya des-prés de la revolta del juny del 1640 Participà en les accions menades per Los Vélez fins que, poc després de la revolta portuguesa de l’1 de…

Marquès d’Espinar i fill dels comtes d’Elda, participà des de molt jove en les campanyes bèlliques de Flandes 1588-1600 i d’altres parts d’Europa Portugal 1581 i Sicília 1584 Comanador de Montiel i d’Ossa de l’orde de Sant Jaume, fou majordom de Felip IV, castellà de Perpinyà i virrei de Mallorca 1611-17 Ocupà altres càrrecs al servei de la monarquia dels Àustria hispànics, i arribà a ser ambaixador a la cort de Jaume I d’Anglaterra 1622-24 Plasmà les seves experiències militars i diplomàtiques en l’obra Las guerras de los Estados Bajos desde el año de MDLXXXVIII hasta el de…

Vida i obra Collaborador a diversos diaris i revistes Tele-Estel , Serra d’Or , Canigó i Avui Publicà poesia de to simbolista A mig camí del seny 1946, Vida terrena 1948, Els altres mons 1952 i El temps que se’ns escapa 1959 Publicà dos reculls més de poemes nous que porten el mateix títol del recull anterior Vida terrena , un editat a Lisboa el 1966 i l’altre a Barcelona el 1977 La seva narrativa és de caràcter psicològic amb trets realistes L’últim combat 1954, Només el miratge 1956, A les 21,13 1956, La pregunta i l’atzar 1959, El silenci i la por 1962 El 1975 publicà un aplec de…

Vida i obra Estudià filosofia i lletres a la Universitat de València i el 1914 es llicencià en història L’any 1915 ingressà, per oposició, al Cos Facultatiu d’Arxivers, Bibliotecaris i Arqueòlegs, i fou destinat a la Biblioteca Universitària de Barcelona i a la Biblioteca Provincial i Arxiu de Girona, fins que l’any 1919 fou destinat a l’Arxiu de la Corona d’Aragó D’aquests anys són les primeres publicacions articles d’actualitat i culturals en diaris de València i Barcelona, traduccions literàries i científiques, i, sobretot, un seguit de reculls de contes que li proporcionaren un…

Desenvolupament enciclopèdic Fou escrita per a l’edició castellana de la collecció Le Monde, histoire de tous les peuples El Mundo, historia de todos los pueblos , editada per Antoni Brusi entre el 1840 i el 1845 Malgrat el seu caràcter d’encàrrec editorial, aquesta fou la recerca més ambiciosa de Cortada com a historiador, per la qual rebé distincions diverses A l’obra se li ha de reconèixer el mèrit de ser pionera dins del panorama historiogràfic de l’Estat espanyol, ja que durant la primera meitat del s XIX, i gran part de la segona, la historiografia espanyola visqué de renda de l’obra…

Fill del cartògraf Cresques Abraham , pertanyia a la comunitat jueva Seguí la professió paterna de dibuixant de miniatures, mapes i brúixoles, per la qual cosa mantingué relacions amb la Casa Reial d’Aragó Participà, amb el seu pare, en l’elaboració de l’ Atles català , i sovint tots dos són analitzats conjuntament i de manera general en els estudis sobre la cartografia mallorquina Pere el Cerimoniós i Joan I li concediren el títol de familiar reial 1380, 1381 Hom no en coneix descendència, malgrat l’autorització de bigàmia que havia obtingut el 1381 El 1391, a causa del saqueig del call de…

El primer volum correspon a l’obra de JM Millàs i Vallicrosa sobre la ciència àrab medieval Se n’han publicat 53 volums fins el 1999, i inclou els diplomataris de la Catalunya carolíngia, començats per Ramon d’Abadal 1926, i també altres obres importants de la historiografia catalana del s XX la de Puig i Cadafalch sobre art romànic, la de Martínez i Ferrando sobre el conestable Pere de Portugal 1936 i la de Ferran Soldevila sobre Pere el Gran 1950, entre d’altres També s’hi han publicat estudis significatius en el seu moment, com ara el d’Emili Vigo sobre la política catalana del Comitè de…

Americanitzà el seu segon cognom per dir-se Bertrand Installada la seva família a Catalunya, cursà els estudis de filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, on es llicencià el 1944, i dos anys després es doctorà a Madrid Fou professor adjunt de la UB entre el 1947 i el 1952, període durant el qual collaborà habitualment en la revista Arbor El 1959 anà a la Universidad Nacional del Sur, a Bahía Blanca Argentina, i el 1962 es traslladà a Nova York, on fou professor del City College Al llarg de la dècada del 1970 escriví freqüentment en la revista Xaloc , editada a Mèxic Ha…