Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
Patronat Francesc Eiximenis (PFE)
Historiografia catalana
Organisme autònom local format per l’agrupació de centres i instituts d’estudis de les comarques de Girona.
Creat el 1962, nasqué per iniciativa de l’Institut d’Estudis Gironins i sota la protecció de la Diputació de Girona, l’àmbit territorial al qual s’ha circumscrit sempre En la seva fundació hi tingué un paper rellevant l’aleshores ponent de Cultura de la Diputació, Ramon Guardiola, i s’assumiren les conclusions de la I Asamblea de Instituciones Culturales de las Diputaciones Provinciales Saragossa 1962 El PFE aprovà els primers estatuts el 1963 i el reglament, el 1966 S’hi incorporaren en aquesta primera etapa el Patronat d’Estudis Històrics d’Olot, el Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles, l…
Institut d’Estudis Gironins
Historiografia catalana
Institució creada el 1946, sota el patronatge de la Diputació de Girona.
El seu funcionament era autònom, per a poder fomentar activitats de caràcter cultural i científic Posteriorment fou vinculat al Patronat Francesc Eiximenis, organisme autònom local de la Diputació de Girona molt important en el moment de la creació del centre, i a la Confederació Espanyola de Centres d’Estudis Locals CECEL del CSIC Disposa d’una assemblea de socis i d’una junta de govern, presidida per Pere de Palol Porta a terme conferències, actes commemoratius i publicacions Disposa d’una biblioteca on es pot trobar una completa bibliografia sobre temes relatius a les…
Centre d’Estudis i Investigacions Comarcals Alfons el Vell (CEIC Alfons el Vell)
Historiografia catalana
Institució fundada l’any 1984 per l’Ajuntament de Gandia com a organisme autònom.
El seu àmbit d’actuació s’ha cenyit preferentment a la Safor i les comarques centrals valencianes El CEIC Alfons el Vell ha estat el promotor inicial d’un projecte que tracta de contribuir en l’estructuració del territori i generar un model de desenvolupament compatible amb la seva realitat sociocultural i mediambiental, i que s’explica en els estudis Informe sociològic de les Comarques Centrals Valencianes , dirigit per Rafael L Ninyoles, i Comarques Centrals Valencianes, polítiques d’actuació territorial , a càrrec de Júlia Salom Els objectius que estatutàriament té encarregats són promoure…
Institut d’Estudis Ilerdencs (IEI)
Historiografia catalana
Institució creada el 16 de març de 1942 per la Diputació Provincial amb la finalitat de promoure la cultura i la investigació a les comarques lleidatanes, a iniciativa d’un grup de lleidatans addictes al franquisme, interessats i compromesos amb la cultura local i provincial.
Desenvolupament enciclopèdic La Diputació de Lleida li concedí l’edifici gòtic de l’antic hospital de Santa Maria per a ubicar-hi la seu social La primera junta la integraren Josep M de Porcioles president de la Diputació, com a president Josep Antoni Tarragó i Pleyan, com a secretari general, i Josep Sol i Ballespí, com a primer promotor En els estatuts fundacionals 1942, reformats el 1965, es definí com un centre promotor i impulsor de la investigació i l’estudi en el marc de la província de Lleida i les seves comarques que, buscava l’exaltació i l’increment dels valors espirituals,…
Joan Josep Permanyer i Ayats
Política
Història del dret
Historiografia catalana
Historiador del dret, jurista i polític.
Vida i obra Fill del jurisconsult i polític Francesc Permanyer , obtingué el títol de batxillerat el 1862 i estudià dret a la Universitat de Barcelona, on es llicencià en dret administratiu 1867 i en dret civil i canònic abril del 1869, especialitat aquesta última en la qual es doctorà sis mesos després, el 15 d’octubre d’aquest mateix any A la Universitat de Barcelona fou professor auxiliar des del final del 1872, catedràtic supernumerari 1878 i catedràtic numerari d’història general del dret espanyol 1884 El 1899 fou proposat per la junta de professors de la Facultat de Dret com a vocal de…
,
Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona
Historiografia catalana
Centre que acull diversos fons documentals relatius a la història de Barcelona, centrats pels fons antics de l’arxiu municipal.
L’origen de l’Arxiu Municipal de Barcelona és indestriable de la creació d’un govern municipal autònom pel rei Jaume I l’any 1249 El fet que aquesta institució no tingués inicialment una seu pròpia, propicià que els consellers es reunissin al convent de Santa Caterina, lloc on era habitual celebrar-hi les reunions els documents més essencials generats per la seva activitat de govern, sobretot els preuats privilegis, es guardaren en grans caixes de fusta dins de l’esmentada institució conventual L’any 1336 existia ja una rúbrica o índex d’aquests privilegis i dels altres documents arxivats a…
Cartoral de Carlemany
Historiografia catalana
Col·lecció documental de l’Arxiu Diocesà de Girona, formada per dues col·leccions de còpies d’escriptures transcrites (vg. cartoral).
Desenvolupament enciclopèdic La part més antiga, que comprèn 200 folis, fou escrita entre el 1209 i el 1219 la segona part, relligada posteriorment, fou escrita entre el 1318 i el 1323 i conté 38 folis L’obra és una font historiogràfica bàsica per a la història de la Catalunya carolíngia i comtal El llibre es coneixia ja amb aquest nom durant el s xvi, nom que prové d’una lectura defectuosa del primer document copiat, un privilegi del rei Carloman de l’any 881 Es desconeixen els autors de les còpies, però es constata una gran semblança entre la primera part i el Llibre gran de la Sagristia…
Història de Catalunya
Història
Historiografia catalana
Obra en tres volums escrita per Ferran Soldevila i publicada per l’editorial Alpha en 1934-35.
Constitueix l’obra més emblemàtica de l’autor i pot ser considerada un veritable símbol de la represa nacional contemporània No en va el mateix Soldevila volgué que hi figurés el lema Fer de Catalunya un poble normal , veritable mòbil rector del seu pensament historiogràfic i polític L’obra, encarregada pel polític i mecenes Francesc Cambó cap a la fi del 1928, fou un gran èxit editorial i provocà un impacte molt profund en el si de la intellectualitat catalana Una de les claus de l’èxit fou que Soldevila defugí la intenció camboniana de realitzar una obra obertament doctrinària i…
,
Joan Crexells i Vallhonrat
Historiografia catalana
Escriptor, economista i traductor.
Vida i obra Estudià dret a la Universitat de Barcelona més per imperatiu familiar que per vocació pròpia Al mateix temps, realitzà estudis de filosofia i lletres a la UB 1913-14 La seva presència en les institucions i publicacions catalanes el relacionen amb la generació intellectual que es formà a les plataformes impulsades per la Mancomunitat i per l’Institut d’Estudis Catalans, políticament vinculats a Acció Catalana Tot i així, la personalitat intellectual de Crexells es presenta amb un perfil original per la seva voluntat de mantenir-se autònom i per la varietat dels camps conreats Del…
Museu d’Arqueologia de Catalunya

Sala Phónike, dels homes vermells, del Museu d'Arqueologia de Catalunya
© Museu d'Arqueologia de Catalunya
Museu
Historiografia catalana
Arqueologia
Institució creada el 1990, amb la qual hom uneix en una sola entitat el Museu Arqueològic de Barcelona, el Museu Arqueològic de Sant Pere de Galligants, de Girona, els museus d’Empúries, Ullastret i Olèrdola amb els seus corresponents jaciments arqueològics, i el Centre d’Arqueologia Subaquàtica de Catalunya.
De caràcter administratiu i autònom, també articula els equipaments vinculats a la Xarxa de Museus i Jaciments Arqueològics de Catalunya Arqueoxarxa , la Ruta dels Ibers i la Ruta de l’Art Rupestre, així com el Centre Iberia Graeca Tutela científicament els jaciments del castell de Palamós, del coll del Moro , del Molí d’Espígol, del Castellet de Banyoles, de Guissona i de la Roca dels Moros Amb la culminació, l’any 1996, del procés de transferència de la Diputació de Barcelona a la Generalitat de Catalunya del Museu Arqueològic de Catalunya i dels museus d’Ullastret i Olèrdola, hom feu…
,