Resultats de la cerca

La seva obra més important és  Resumen historial de la fundación y antigüedad de la ciudad de Valencia, de los Edetanos, vulgo del Cid sus progresos, ampliación y fábricas insignes, con notables particularidades , publicada el 1738 Els dos primers capítols narren la història de la ciutat des de la seva fundació fins a la fi del regnat de Jaume II el tercer tracta de la catedral i les esglésies parroquials el quart, dels convents, les cases d’ordes militars, la universitat, els collegis, hospitals i les confraries, i el cinquè, de les relíquies de la catedral i el Collegi del Corpus Christi,…

Desenvolupament enciclopèdic La nova institució englobava les activitats de l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, del Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona i del Museu d’Arts, Indústries i Tradicions Populars, i les investigacions arqueològiques, les publicacions municipals de caràcter històric, els cursos d’història de la ciutat i les tasques d’assessorament en tot allò relacionat amb la restauració de monuments de valor historicoarqueològic A més, exercia la secretaria del premi Martorell per a treballs d’arqueologia d’Espanya i del Patronat de la Fundació Massana biblioteca,…

Deu el seu origen a l’aparició de nuclis d’erudits romàntics preocupats per la “història nacional” espanyola durant les primeres dècades del s XIX això no obstant, l’element pràctic que en forçà el naixement fou la necessitat de recollir i ordenar la nombrosa documentació procedent de les institucions eclesiàstiques desamortitzades Aquests fons foren confiats a la Real Academia de la Historia, que davant de la manca de mitjans influí en la creació d’un nou arxiu L’any 1896 l’Archivo fou traslladat al Palau de Biblioteques i Museus, sota la direcció de Vicent Vignau i Ballester Fou aleshores…

Els antecedents immediats d’aquesta universitat es remunten a la creació, en el curs 1968-69, del Centro de Estudios Universitarios CEU Sobre l’estructura acadèmica i administrativa d’aquest collegi universitari es començaren a impartir els primers cicles d’estudis de filosofia i lletres i ciències, i, al cap de poc temps, es crearen sengles facultats dependents de la Universitat de València-Estudi General D’aquí que quan la llei 29/1979 de 30 d’octubre BOE, 31-10-1979 creà la Universitat d’Alacant, les facultats amb què nasqué fossin les de Ciències i Filosofia i Lletres, a les quals s’…

Novici des del 1889, el seu nom de religió fou Lluís de Santa Teresa El 1896 fou ordenat de sacerdot Professor de francès al collegi de franciscans de La Concepció d’Ontinyent 1895-1904, estudià les llengües romàniques Exercí diversos càrrecs de responsabilitat a la província franciscana valenciana, entre els quals el de provincial, en 1906-1910 i 1924-1930 Dedicà la seva vida a una doble actuació, científica i religiosa La vocació religiosa explicà bona part del seu posicionament ideològic i de la seva trajectòria historiogràfica La seva ideologia conservadora tingué fidel reflex en la seva…

Estudià filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona i als Estudis Universitaris Catalans, on completà la seva formació com a romanista, introduint-se en el coneixement de la literatura catalana Tingué com a mestres, entre d’altres, Antoni Rubió i Lluch i Jordi Rubió i Balaguer D’aquesta època daten les seves collaboracions a l’Arxiu d’Etnografia i Folklore de Catalunya, on treballà amb Tomàs Carreras i Artau i Josep M Batista i Roca Fruit d’això fou el recull d’articles publicats en la revista  Penedès  durant la dècada de 1920, titulat  Folklore del Penedès Primers estudis literaris  …

Desenvolupament enciclopèdic Aviat, però, sorgí un conflicte entre la Societat i el Consell per l’àmbit d’actuació, que aquest volia restringir a la ciutat de València, en contra de la proposta de la Societat Finalment, el Consell imposà uns estatuts calcats de la Societat Econòmica de Madrid, que es convertí en el model oficial, aprovats el 18 de novembre de 1784 Nombrosos membres es donaren de baixa de la institució, entre els quals Gregori Maians Les principals preocupacions foren clarament econòmiques i polítiques La historiografia tingué un interès secundari, tot i que entre els seus…

Vida i obra Estudià humanitats, filosofia i teologia alseminari de Menorca 1912-20a Entre el 1915 i el 1920 publicà alguns poemes al diari “El Iris” de Ciutadella A partir del 1921 s’installà a Mallorca i treballà al costat d’Antoni M Alcover en la preparació del Diccionari català-valencià-balear S’inicià en la filologia romànica Ajudat per Alcover mateix, per Bernhard Schädel i per Wilhelm Meyer-Lübke, feu àmplies enquestes dialectals pels Països Catalans i collaborà al Bolletí del Diccionari de la Llengua Catalana   Amb AM Alcover i Joan Riutort fundà 1930 l’Editorial Alcover SL, de la…

Desenvolupament enciclopèdic La voluntat que esdevingués «centre de recepció i intercanvi del pensament i la ciència» dugué a l’adopció del nom d’Institut Menorquí d’Estudis, i no d’Institut d’Estudis Menorquins, per tal com es defugí qualsevol connotació localista, i s’establiren distàncies amb els vagues projectes sorgits durant el franquisme En aquest sentit, la seva creació culminà un procés gestat durant els anys de recuperació i de configuració democràtiques de l’illa Els primers membres de l’IME foren nomenats pel Consell Insular de Menorca, com a organisme públic fundador Aquest fet…

Signà les seves collaboracions en la revista del PSUC Nous Horitzons amb el pseudònim Abdó Terrades És un estudiós de la influència dels moviments populars a Catalunya, sobretot entre el 1840 i el 1939 Ha estudiat els moviments obrers català i espanyol, especialment els d’inspiració anarcosindicalista, i també el federalisme i el catalanisme, emmarcant-los dins una reflexió més àmplia sobre els moviments de reivindicació nacional contemporanis La seva obra es caracteritza per un important esforç antideterminista i, alhora, per la voluntat de revisar algunes de les interpretacions que s’han…