Resultats de la cerca

Des del 1913 formà part del cos d’arxivers, bibliotecaris i arqueòlegs de l’Estat Fou collaborador habitual de la premsa diària i de revistes especialitzades tant jurídiques com historiogràfiques Ocupà càrrecs diversos dins del Centre Excursionista de Catalunya CEC, l’Acadèmia de Jurisprudència i el Collegi de Doctors i Llicenciats, a Barcelona, i fou president de les dues darreres entitats Milità fugaçment a Esquerra Republicana de Catalunya durant el 1931 i, posteriorment, passà a presidir el nucli fundacional d’Unió Democràtica de Catalunya Restà a Catalunya durant la Guerra…

En la seva evolució es distingeixen tres etapes En la primera 1974-80, caracteritzada pel fet de ser una miscellània amb articles de diferents especialitats i àrees del Collegi geografia, química, geomorfologia, filologia i filosofia, no hi hagué un director ni un consell de redacció i fou patrocinada per la Diputació Provincial de Castelló En la segona 1981-91, encara sota el patrocini de la Diputació, canvià de contingut, ajustant-se a les àrees d’història, geografia i art, i aparegué un organigrama directiu la direcció correspongué a José Quereda i la secretaria, a Carme Olària Carmen…

S’ha concretat en llibres, vídeos i exposicions de murals fets a Cornellà de Llobregat i Santa Coloma de Gramenet, suport als guions de la sèrie La memòria dels Cargols , de Dagoll Dagom TV3, i, especialment, en cursos per a adults i altres adreçats a universitaris amb convenis amb les principals universitats públiques i desenvolupats per un collectiu de 300 professors, cobrint tot el territori català Ha estat presidida per Joan Amorós i Enric Pujol, que també han redactat el Curs d’Història de Catalunya editat per Rosa Sensat, recull de materials que s’utilitza a les classes L’equip de…

Vida i obra Llicenciat en filosofia i lletres secció història el 1944 i doctorat en ciències històriques per la Universitat de València, en fou més tard professor també impartí classes d’història de l’art a l’ensenyança mitjana i a l’Escola d’Arts i Oficis Artístics de la ciutat A més, fou catedràtic dels instituts de batxillerat de Torrevella i Utiel, i inspector en cap d’Arxius, Biblioteques i Museus de l’Ajuntament de València Fou nomenat director numerari del Centre de Cultura Valenciana i de l’Acadèmia de Doctors de Madrid, i acadèmic numerari de la Reial Acadèmia de Cultura…

El Centre nasqué amb la voluntat de coordinar i promocionar els estudis històrics d’àmbit local i comarcal La institució publica la revista anual d’estudis històrics Terme , en collaboració amb l’Arxiu Comarcal

Exercí de farmacèutic a Perpinyà durant la primera meitat del s XIX Destacà pels seus coneixements en botànica, entomologia, herpetologia, malacologia, paleontologia i geologia Tingué un paper destacat en la creació de la Societat Filomàtica de Perpinyà, de la qual fou el primer president desembre del 1833 El 1841, aquesta societat prengué el nom de Societat dels Pirineus Orientals, Ciències, Belles Lletres, Arts Industrials i Agrícola i, finalment, el 1843 es transformà en l’encara vigent Societat Agrícola, Científica i Literària dels Pirineus Orientals SASL El primer butlletí de la societat…

Ha estat un dels principals impulsors de la renovació d’aquesta disciplina a Catalunya durant la segona meitat del s xx La seva tasca docent i investigadora fou essencial per a la recuperació de la tradició geogràfica catalana anterior a la Guerra Civil Espanyola i per a entroncar-la amb les noves tendències internacionals de la geografia teoricoquantitativa i social La seva concepció oberta en l’àmbit de les ciències socials i les seves actituds cíviques han influït decisivament a convertir la geografia en una pràctica professional aplicada, al servei de l’Administració pública, les…

Desenvolupament enciclopèdic Ha conegut quatre èpoques 1940-41, 1942-53, 1960-77 i del 1977 ençà Ha publicat 50 números fins el 2002, amb una periodicitat anual Durant la primera època 1940-41, tingué com a subtítol Noticiario de historia, arte y arqueología de Levante fou patrocinada pel Servicio de Patrimonio Artístico Nacional zona de Levante, i la dirigí el fundador, Josep Chocomeli i Galan La seva redacció i administració se situà a Xàtiva, i d’aquí sorgí el nom de la revista Al seu primer número es definí el camp temàtic arqueologia –fins l’Edat Mitjana–, prehistòria,…

Llicenciat en dret el 1929, i en filosofia i lletres, secció història, el 1934, es doctorà en aquesta darrera especialitat el 1944 per la Universidad Complutense de Madrid Fou deixeble del marquès de Lozoya i d’Eugeni d’Ors D’aquest últim heretà la seva visió de la història de l’art, basada sobretot en el formalisme, que per a ell actuava com a pont entre el positivisme i l’idealisme a través del concepte d’estil La successió d’estils possibilita una certa cadena causal basada en els fets sense atemptar contra la suposada autonomia de l’art Així, la història de l’art, entesa com a història…

Vida i obra Expatriat amb la seva família arran de la guerra civil 1939, fins el 1941 visqué al Paraguai i posteriorment es traslladà a l’Uruguai i visqué 25 anys a Montevideo Es doctorà en dret i ciències socials a la Universitat de Montevideo 1967 El 1966, en tornar a Catalunya, treballà en diverses tasques editorials i collaborà en la redacció de la GEC Més tard, entrà a l’Organització de les Nacions Unides com a traductor, primer a Nova York 1975-77, i després a Viena 1977-90 D’aquesta collaboració amb diverses institucions internacionals, destaca la seva tasca en la redacció de textos…