Resultats de la cerca
Es mostren 93 resultats
Història de Catalunya Salvat
Historiografia catalana
Obra promoguda per l’editorial Salvat l’any 1978. Josep Maria Salrach en fou el director editorial, i el consell assessor era format per R. Aramon, J. Benet, P. Bohigas, M. Coll i Alentorn, E. Giralt, J. Mercader, J. Rubió, M. Sanchis i J. Sobrequés.
Fou la primera obra collectiva sobre la història de Catalunya editada després del franquisme Consta de sis volums, que comprenen des de les primeres ocupacions al territori de l’actual Catalunya fins a la dècada del 1970, i el text és acompanyat d’imatges, quadres i mapes El coordinador del primer volum, que inclou des del paleolític fins a la conquesta islàmica, fou Maluquer de Motes i comptà amb la collaboració, entre d’altres, de D Bramon, E Junyent, MLl Pericot, M Riu i M Tarradell El coordinador del segon volum s VIII al XII fou M Riu i hi treballaren A Altisent, C Batlle, G Feliu, AM…
Frederic Udina i Martorell
Historiografia catalana
Historiador, arxiver i catedràtic.
Medievalista de prestigi, ha ocupat importants càrrecs en diverses corporacions acadèmiques Dirigí durant vint anys l’Arxiu de la Corona d’Aragó 1961-82, del qual és director honorari, i parallelament fou director del Museu d’Història de la Ciutat 1959-76 vg Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona Fou un dels fundadors de la Facultat de Lletres de la Universitat Autònoma de Barcelona, a partir del 1968, i també dels collegis universitaris de Lleida i Girona, nuclis originaris de les actuals universitats Ha ocupat alguns càrrecs polítics delegat de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona 1975…
Josep Trullén i Llatsé
Historiografia catalana
Historiador i geògraf.
Llicenciat en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, des del 1954 fou catedràtic de geografia i història a l’Institut Francesc de Ribalta de Castelló de la Plana, on ocupà nombrosos càrrecs, fins a la seva jubilació l’any 1989 Ha publicat treballs geograficohistòrics sobre les comarques del nord valencià i del sud de Catalunya Pertanyent a l’última generació d’historiadors de formació veritablement generalista, ha reconegut la influència dels grans mestres del pensament històric a l’Europa de la primera meitat del s XX, així com el magisteri de Pericot, Vicens i Reglà…
Universitat de Barcelona (UB)
Historiografia catalana
Institució docent d’ensenyament superior, la més antiga del districte universitari de Barcelona.
De creació baixmedieval 1450, fou traslladada a Cervera per Felip V 1716, ciutat on romangué fins a l’inici del s XIX Durant aquest període, a Barcelona els estudis superiors anaren a càrrec de l’orde dels jesuïtes i de la Junta de Comerç i les seves “càtedres”, així com de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona Amb l’inici de l’època liberal, la Universitat tornà interinament a Barcelona setembre del 1837 i s’hostatjà al convent del Carme 1838 sota el rectorat d’Albert Pujol, amb Pròsper de Bofarull en el càrrec d’arxiver i Pau Piferrer en el de bibliotecari els dos darrers…
Història. Política, Societat i Cultura dels Països Catalans
Historiografia catalana
Obra d’història editada entre el 1995 i el 1999 per Enciclopèdia Catalana.
El projecte fou elaborat per Borja de Riquer i Permanyer director i Jordi Casassas i Ymbert assessor Els collaboradors han estat Roger Alier història de la música, Marc Baldó història del País Valencià, Francesc Fontbona història de l’art, David Ginard, Maria Barceló, Carles Manera i G Rosselló i Bordoy història de les Illes Balears, Pere Hereu història de l’urbanisme i l’arquitectura, Joan Lluís Marfany història de la literatura i la cultura, Santiago Riera història de la ciència, Ramon Sala història de la Catalunya del Nord i Isabel Segura història de la dona L’obra es compon de 12 volums…
Escola de la Societat Agrícola, Científica i Literària dels Pirineus Orientals
Historiografia catalana
Moviment historiogràfic de la Catalunya del Nord de la segona meitat del s. xix (~1850-80) també conegut com a “època Alart”.
Desenvolupament enciclopèdic El moviment només s’entén en un context cronològic que seguí la gent de Le Publicateur i reagrupà individus i estudis molt diversos i difusos del segon terç del s xix en aquest territori L’embrió es troba, segurament, en la fundació a Perpinyà 1833 de la Societat Filomàtica, que inicialment publicà un butlletí de caràcter científic i agrícola El 1839, la SASL, intentà succeir al difunt Le Publicateur , i, sota el guiatge del bibliotecari municipal de Perpinyà, D Henry, rellançar la investigació històrica L’activitat, de tota manera, no s’havia aturat Pere Puiggarí…
Josep Sureda i Blanes
Literatura catalana
Historiografia catalana
Escriptor, historiador de la ciència i humanista.
Vida i obra Germà de Francesc Sureda i Blanes Estudià el batxillerat a l’Institut Balear Posteriorment anà a Barcelona, on estudià la carrera de farmàcia segons voluntat del seu pare, que ja exercia la professió Més tard es traslladà a Madrid per fer el doctorat 1915 En acabar, decidí continuar els estudis de química, i per això es traslladà a Múnic, on es trobà immers en la Gran Guerra i hagué d’acabar els estudis al politècnic de Zúric A Madrid continuà les seves investigacions en química, i el 1926 tornà a Mallorca per dirigir la fàbrica d’adobs químics de Porto Pi, propietat del financer…
, ,
Miquel Coll i Alentorn
Historiografia catalana
Historiador i polític.
Vida i obra Acabà els estudis d’enginyer tèxtil a l’Escola Industrial de Terrassa el 1925 i exercí la seva professió en diverses empreses tèxtils 1928-69 Militant d’Acció Catalana, el 1932 passà a Unió Democràtica de Catalunya UDC, fundada l’any anterior, i n’ocupà diversos càrrecs fins a la Guerra Civil Espanyola Fou l’únic membre del consell de govern d’UDC que romangué a Barcelona el 1939 Restaurà amb Ramon Aramon els Estudis Universitaris Catalans EUC Coll i Alentorn, que havia estat alumne de Jordi Rubió i Balaguer als EUC 1925-27, hi tornà per seguir les seves classes 1942-45 i les de…
història de les mentalitats
Historiografia catalana
Tendència historiogràfica d’origen francès vinculada al fenomen de la Nouvelle Histoire, i desenvolupada a l’empara de la tercera generació de l’escola dels Annales (1969-89).
Desenvolupament enciclopèdic L’interès per l’aspecte mental o per l’estudi de l’anomenat “tercer nivell” de les societats pretèrites fou, en part, una reacció a trenta anys de domini de la història socioeconòmica El canvi fou definit metafòricament per un dels seus promotors com el trasllat “del celler al graner”, i comportà l’assumpció de tota una sèrie de temes als quals fins aleshores s’havia atribuït un paper marginal en l’explicació històrica Els pioners de la història de les mentalitats foren, entre d’altres, Philippe Ariès, que treballà sobre la infantesa i la mort, Jean-Louis Flandrin…
Vicente Cacho Viu
Historiografia catalana
Especialista en història contemporània i pioner a Espanya de la història intel·lectual, especialitat de la qual gaudí d’un mestratge reconegut.
Vida i obra Nascut en el si d’una família de classe mitjana, cursà estudis de filosofia i lletres a la Universidad Complutense de Madrid Deixeble de Florentino Pérez-Embid, obtingué el títol de doctor amb una tesi publicada amb el títol La Institución Libre de Enseñanza 1962, un llibre modèlic que mereixé el Premio Nacional de literatura d’aquell any En aquesta obra l’autor repassa els orígens intellectuals i la trajectòria d’aquell “laboratori pedagògic” que fou la Institución Després d’una etapa com a director de les sales d’exposicions de l’Ateneo de Madrid 1954-57, exercí la docència a la…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina