Resultats de la cerca

Es formà a la Universitat de València, on feu la seva carrera acadèmica primer com a professor clínic i més tard com a catedràtic d’anatomia quirúrgica, operacions, apòsits i embenats 1872-1901 Fou degà de la Facultat de Medicina i rector de la Universitat de València Fou el fundador de la biblioteca universitària i d’importants installacions universitàries, com l’amfiteatre quirúrgic i els gabinets d’histologia i electroteràpia Promogué les colleccions botàniques i d’instruments científics La bona posició social i la seva fortuna personal li permeteren compaginar l’exercici…

La iniciativa de posar a l’abast dels investigadors allò que els dipòsits documentals valencians de tot tipus contenen partí del professor Josep Trenchs i Òdena, aleshores catedràtic de paleografia i diplomàtica de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de València Fins al moment s’han publicat els treballs d’ordenació, inventari i catalogació, parcialment o en la seva totalitat, de nombrosos arxius eclesiàstics diocesans, parroquials, monàstics, de l’administració provincials, municipals, d’institucions benèfiques i assistencials, portuàries, de collegis, etc Dins…

Al Llibre de les Constitucions del 1300 hi ha les primeres notícies documentals sobre aquest arxiu anomenat “libreria Sedis segobricensis”, que estava situat en una de les sales contigües al claustre on tenien lloc les reunions capitulars El bisbe Francesc de Cepeda i Guerrero 1731-48 el traslladà a la cambra que el mestre d’obres Joan Montaña construí a la torre romana Des del 1738 l’arxiu restà independent de l’aula capitular L’any 1793 el dominic Joaquim Gálvez classificà i ordenà els fons documentals i redactà un índex per matèries L’arxiu patí greus pèrdues durant la guerra del Francès i…

L’any 1424 a la Casa del Consell ja hi havia una cambra que feia la funció d’arxiu, i que es renovà el 1510 El 1411 el notari Lluís Gil en feu un primer inventari i no fou fins el 1514 que es dotà l’arxiu d’un registre documental complet El 1567 els seus fons foren reorganitzats i ordenats per l’escrivent del Consell Miquel Avinent Al llarg del s XVII l’escrivania del Consell tingué cura de l’arxiu i el dotà d’un catàleg complet d’instruments documentals registres, índexs, repertoris de documents, etc, i se sap que, almenys en dues ocasions, el 1680 i el 1683, s’ordenà i es…

Vida Estudià al seminari de Tarragona entre el 1900 i el 1912, d’on fou ordenat de sacerdot 1912 La publicació del motu proprio de Pius X i el Congrés de Música Sagrada, celebrats el mateix any de la seva ordenació, influïren poderosament sobre la seva vocació musical i religiosa Fixà la residència a Barcelona per poder ampliar els estudis musicals Tingué per mestres Josep M Cogul harmonia, Vicenç M Gibert contrapunt, fuga i orgue, Josep Barberà composició i Felip Pedrell musicologia Juntament amb Francesc de P Baldelló i Gregori M Sunyol, fundà l’Associació Gregorianista de Barcelona …

Les primeres referències del funcionament d’aquest arxiu daten de mitjan s XIV, quan en temps de l’arquebisbe Pere Clasquerí 1358-80 es dictaren unes normes d’ordenació Tanmateix, no fou fins al s XVI que se n’establí l’organització així, se sap que el 1519 hi havia un secretari de l’arxiu, un notari civil de la ciutat El 1527 s’acordà la construcció d’un habitacle per a situar-lo damunt del claustre, al lloc on hi havia l’antiga llibreria A través dels llibres d’acords hi ha notícia de la confecció d’un inventari el 1548, mentre que l’any 1552 s’ordenà l’arxiu i es construí un armari de…

Desenvolupament enciclopèdic Sens dubte, és el testimoni més preat de la perfecció assolida pel Scriptorium montserratí És format per 137 folis de pergamí de 4,23 × 3,10 cm escrits amb una sumptuosa calligrafia gòtica de la darreria del s XIV, que continuà als s XV i xvi, amb belles inicials filetejades alternades en blau i vermell i amb diverses miniatures, algunes de remarcables És una veritable enciclopèdia del Montserrat medieval de gran interès històric, litúrgic, doctrinal, geogràfic, astronòmic, teratològic i historicoliterari Destaca un recull de cants i danses dels pelegrins del…

El museu incloïa objectes i obres provinents d’escoles de nàutica catalanes i de donacions de naviliers i particulars, i una biblioteca especialitzada El 1935, persones relacionades amb la vida marítima i cultural adreçaren un escrit a l’Ajuntament barceloní on sollicitaven la fundació d’un gran museu marítim El mateix any, la corporació municipal destinà les Drassanes a Museu Naval, i, el 1936, la Generalitat de Catalunya emeté un decret pel qual dedicà la part antiga de l’esmentada construcció al Museu Marítim de Barcelona Des d’aleshores, el Museu es definí per la importància històrica…

La creació dels arxius dels departaments francesos és deguda a la llei del 5 brumaire an V 26 d’octubre de 1796 des de llavors, es procedí a reunir els arxius de les administracions i de les jurisdiccions suprimides per la Revolució Francesa Posteriorment, al llarg dels segles XIX i XX, es recolliren els documents produïts per les administracions i els diversos organismes públics amb seu en el departament nord-català La manca de personal competent —tot i la importància del gruix dels documents recollits— feu que els papers quedessin gairebé en un estat d’abandó —alguns es vengueren— fins el…

Malgrat la irregularitat cronològica de les sèries documentals, és un arxiu ric i raonablement ben conservat, que inclou, a més, una nombrosa collecció diplomàtica, un complet fons notarial, un interessant arxiu musical i una extensa biblioteca de manuscrits i impresos La collecció diplomàtica, amb prop de 9600 pergamins el més antic és una còpia del s XIV d’un document del 1095, conté butlles pontifícies, diplomes reials i instruments notarials, que en molts casos conserven els segells pendents dels atorgants, entre els quals un d’or d’Alfons el Magnànim De les sèries…