Resultats de la cerca

Especialista en llengues i literatures hispàniques, fou professor a Manchester, Glasgow i Oxford La seva primera obra històrica important fou The Arthurian Legend in the Literatures of the Spanish Peninsula 1925, on analitzà, en consideració d’igualtat, les quatre grans tradicions literàries peninsulars la castellana, la catalana, la portuguesa i la basca Aquesta concepció plural dels estudis hispànics la desenvolupà també en l’article “El concepte d’historiografia espanyola” 1936, publicat en EUC , on defensà el criteri que cal considerar historiografia espanyola tots els textos històrics…

Professora emèrita de la Universitat de Toronto Canadà, ha estat directora del Center for Medieval Studies d’aquesta universitat És membre corresponent de la Secció Historicoarqueològica de l’IEC i especialista en història dels ordes mendicants franciscans i carmelitans a la Corona d’Aragó durant l’Edat Mitjana, temàtica a la qual ha dedicat diversos llibres i articles publicats en revistes catalanes i estrangeres S’ha centrat en l’estudi de la implantació dels franciscans i els carmelitans a la Corona, especialment als territoris de parla catalana, a partir de fonts arxivístiques inèdites,…

Vida i obra Fill del cèlebre escultor Pau Costa i de Maria Teresa Cases Es formà en l’ambient artístic del seu pare i collaborà amb ell en la realització de diversos encàrrecs Després de la mort d’aquell, es traslladà a viure a Barcelona, on se li confiaren diverses obres, encara que també treballà a Girona, Torelló, Tàrrega o Berga, entre d’altres Pel seu virtuosisme fou admès a la Real Academia de San Fernando de Madrid Molt afeccionat a l’heràldica, al principi de la dècada dels cinquanta del s XVIII confeccionà una excellent obra sobre aquesta temàtica titulada Nobiliario catalán , en dos…

L’origen, l’evolució i l’estat d’aquests arxius és força desigual El gruix de la documentació conservada ha vingut condicionat per les competències que històricament l’administració central ha deixat a les seves mans En el cas de Barcelona, les necessitats socials i econòmiques obligaren a crear nous serveis i institucions, de manera que el volum dels seus fons és un bon reflex d’aquesta activitat En línies generals, s’hi conserven papers relatius a beneficència, ensenyament, obres públiques, sèries electorals, fiscalitat i reclutament, entre d’altres, així com la documentació…

Desenvolupament enciclopèdic Pensada com a anuari, la revista nasqué amb el títol en castellà de Cuadernos de Prehistoria y Arqueología Castellonenses , mantenint-lo en els 15 primers volums del 1974 al 1993, en el que s’ha de considerar una primera època dela publicació el canvi de títol al català es produí el 1995 vol 16 i donà lloc a una segona època que encara continua El número d’exemplars publicats, amb una periodicitat pràcticament bianual és de 21 el primer correspon a l’any 1974,…

Vida i obra Descendent d’una família de magistrats, es doctorà en lleis Després de ser destinat 1879-84 a diverses localitats espanyoles, fou nomenat fiscal de l’Audiència de Mallorca L’any 1866 fundà, amb Artur Pedrals i Gaietà Carreras, i dirigí la revista Memorial Numismático Español És autor de l’obra inèdita Nociones históricas del pueblo de Caimari 1732-1884 , transcrita per Pau Morro i complementada per Gabriel Melià La seva vàlua com a numismàtic ja fou reconeguda pels seus contemporanis i es manté en plena vigència En aquest camp destaquen dues obres Numismática Balear 1879 i…

Fill d’un comerciant de llibres, Cristòbal Branchat, el contacte quotidià amb la lletra impresa feu que, des de molt jove, mostrés afició per la lectura i l’estudi Després de cursar estudis a la Universitat de València, on es graduà com a mestre en arts i, després, en lleis, s’incorporà al Collegi d’Advocats de la ciutat El 1776 fou nomenat assessor del Reial Patrimoni del Regne de València, càrrec dependent de la Intendència de València des del qual desenvolupà una important tasca en la recuperació dels drets patrimonials Posteriorment, ocupà el càrrec d’oïdor de la Reial Audiència…

Els més antics daten del selge X, però foren abundants durant els segles XII i XIII, i arribaren fins a l’època moderna La possibilitat que els documents originals es poguessin deteriorar o perdre impulsà a fer-ne aquestes còpies –normalment en còdexs, però també en rotlles–, a vegades no d’una manera íntegra sinó també en forma de resums Aquestes còpies eren destinades a l’ús intern i a la seva consulta, però especialment a l’administració dels béns propis El valor històric dels cartularis consisteix en el fet que proporcionen una sèrie homogènia de documents i són d’un gran valor per a l’…

El fons té el seu origen en la donació feta el 1826 pels hereus de Mariano Tortosa i Tudela, collegial perpetu de la institució, el qual havia anat adquirint una important collecció de registres notarials comprats directament a les vídues i els hereus de notaris, als regents de protocols d’altres notaris i, fins i tot, a monestirs valencians, com el convent de la Mercè, que se salvaren així de la destrucció En total, hi ha comptabilitzats més de 29000 volums entre rebedors, protocols, notals, baldufaris i formularis que abracen una àmplia cronologia, des del s XIV al XIX, i pertanyents…

L’existència d’un corrent nacional com la Renaixença ho consolidà definitivament des del s XIX, i la presència del catalanisme –amb la importància que conferí a la reivindicació cultural i lingüística– donà continuïtat i presència social a l’estudi d’aquest sector social Més tard, retrats com els de Josep Pla, les semblances d’un Rovira i Virgili o les recents monografies escrites per M Batllori o les sèries d’A Manent, entre molts d’altres, han acabat de consolidar aquest subgènere i un prestigi cultural En el camp de la literatura i, en menor grau, en la filosofia i el dret, també hi ha…