Resultats de la cerca

Estudià a la Universitat de Barcelona, on exercí la docència Durant els darrers anys del franquisme fou un destacat dirigent de l’Assemblea de Catalunya a Granollers i al Vallès Oriental i participà en la fundació del Partit Socialista de Catalunya Congrés Fou també president de l’Associació Cultural de Granollers Les seves recerques historiogràfiques se centraren bàsicament en el s XIX La seva tesi de llicenciatura, llegida el 1971, versà ja sobre la guerra dels Matiners, tema que fou finalment objecte del seu interès en la tesi de doctorat que defensà al setembre del 1975 En La…

Aquest arxiu, gestionat per l’Ajuntament, es troba situat a la planta baixa de l’edifici del Centre Municipal de Cultura, on comparteix dependències i personal amb la Biblioteca Municipal Fins l’any 1983 els fons de l’arxiu es trobaven dipositats en unes dependències de l’Ajuntament, el seu trasllat, però, possibilità una nova catalogació i la incorporació de l’hemeroteca L’antiguitat dels fons és remarcable hi destaca especialment l’anomenat Llibre d’extravagants en realitat és un esborrany de la Cort del Justícia datat el 1263 i, probablement, el document valencià en paper més…

Vida i obra Estudià als seminaris de Vic i de la Seu d’Urgell 1901-10 Fou ordenat de sacerdot el 1910 Un any després l’IEC li encarregà, sota la direcció de Joaquim Miret i Sans, un inventari i resum de tots els documents del Liber dotaliorum ecclesiae urgellensis o cartulari de la catedral d’Urgell manuscrit dels segles XIII-XIV, treball que enllestí el 1912 El mateix any publicà l’article “Antics inventaris del bisbat d’Urgell” El 1913, fruit de la descoberta d’un bon nombre de documents en català durant les seves recerques a l’Arxiu Capitular de la Seu d’Urgell, publicà Documents en vulgar…

Vida i obra De formació autodidàctica, estudià batxillerat a l’institut Martí i Franquès de Tarragona i ingressà en l’Escola de Comerç, instrucció que li possibilità desenvolupar la feina d’administratiu Fou alcalde de Tarragona 1979-89 i promogué la conservació i la difusió del seu patrimoni arqueològic, especialment la recuperació de la capçalera del circ romà Fou membre de la Reial Societat Arqueològica Tarraconense des del 1946, on fou secretari els anys seixanta collaborador de la GEC 1969-89 i delegat comarcal del Congrés de Cultura Catalana 1977 La seva recerca s’ha centrat, bàsicament…

Vida i obra Fill de Leopold II de Toscana i de Maria Antònia de Nàpols-Sicília, el 1857 la família fou expulsada de Florència Estudià ciències naturals i també llengües clàssiques, així com l’anglès, el francès, el txec, l’hongarès, l’alemany, l’àrab i el castellà L’any 1867, d’incògnit i amb el nom de Ludwig, comte de Neudorf, viatjà per primera vegada a Mallorca amb la intenció d’escriure un llibre sobre els escarabats En aquesta primera visita, que durà tres mesos, començà a redactar els llibres sobre Eivissa i Formentera i sobre Menorca, inclosos més tard en la seva obra cabdal, Die…

Vida i obra S’especialitzà en la corona catalanoaragonesa i en la història de l’Església Catòlica de la Baixa Edat Mitjana Fou professor a Münster i, a partir del 1899, a Friburg Arran de la seva investigació sobre el concili de Constança que culminà amb l’edició de les Acta Concilii Constantiensis , I-IV, 1896-1928, descobrí la riquesa de l’ACA, que es convertí en una font de primer ordre no tan sols per a aquella recerca, sinó per a altres treballs posteriors Així, publicà les Acta Aragonensia 3 vol i 2 suplements, 1908-36, considerada la millor collecció diplomàtica sobre el regnat de…

Desenvolupament enciclopèdic La collecció bibliogràfica fou creada a Palma el 1835 per iniciativa de la Societat Econòmica d’Amics del País S’obrí el 1847 quan s’ajuntà amb els fons de la Biblioteca Pública, creada amb la finalitat de recollir els llibres dels convents tancats després de la desamortització de Mendizábal La seva primera seu fou el convent de Montision L’interès historiogràfic de la Biblioteca Pública de Mallorca rau en el seu fons antic, d’una gran riquesa i un dels més importants de l’Estat espanyol 1312 manuscrits, 724 incunables i 24400 obres impreses entre els s xvi i…

Amb aquesta obra, el català assolí per al gran públic el rang d’idioma científic en el camp historiogràfic A partir d’aleshores, llengua i història pròpies anaren unides de manera creixent fins a l’adveniment del franquisme El fet meresqué les lloances d’historiadors com A Rovira i Virgili i F Soldevila, els quals, però, no deixaren de fer-li dures crítiques metodològiques El primer assenyalà que pertanyia a Aulèstia «l’honor d’haver restituït a l’idioma patri la dignitat de la llengua pròpia de la història general catalana» I el segon considerà que aquesta obra d’Aulèstia fou «l’expressió,…

Llicenciat en dret el 1929, i en filosofia i lletres, secció història, el 1934, es doctorà en aquesta darrera especialitat el 1944 per la Universidad Complutense de Madrid Fou deixeble del marquès de Lozoya i d’Eugeni d’Ors D’aquest últim heretà la seva visió de la història de l’art, basada sobretot en el formalisme, que per a ell actuava com a pont entre el positivisme i l’idealisme a través del concepte d’estil La successió d’estils possibilita una certa cadena causal basada en els fets sense atemptar contra la suposada autonomia de l’art Així, la història de l’art, entesa com a història…

Vida i obra Germà de Francesc Sureda i Blanes Estudià el batxillerat a l’Institut Balear Posteriorment anà a Barcelona, on estudià la carrera de farmàcia segons voluntat del seu pare, que ja exercia la professió Més tard es traslladà a Madrid per fer el doctorat 1915 En acabar, decidí continuar els estudis de química, i per això es traslladà a Múnic, on es trobà immers en la Gran Guerra i hagué d’acabar els estudis al politècnic de Zúric A Madrid continuà les seves investigacions en química, i el 1926 tornà a Mallorca per dirigir la fàbrica d’adobs químics de Porto Pi, propietat del financer…