Resultats de la cerca

L’edició catalana, dirigida per Manuel Costa-Pau, comprèn 12 volums que aparegueren durant el període 1977-85 Els cinc primers volums són dedicats a la història universal, i els cinc següents a les matemàtiques, a la física, a l’univers i la terra, i a l’evolució de la vida microbiana a la consciència El volum onzè es consagra als Països Catalans, i el darrer és un índex analític El llibre dedicat a la realitat catalana, dirigit per l’esmentat M Costa-Pau i en bona part redactat per ell mateix, suposa una extensa panoràmica històrica que arrenca dels temps més recents per recular fins als més…

Fill d’Antoni Sanz, barber i cirurgià vigatà provinent d’una família de pagesos de Tordera, obtingué el grau de doctor en dret i es casà amb Magdalena Martínez, natural de la vila de Ripoll És autor d’una Relació breu dels successos, segones intencions y locuras que han succehit y se són fetes en la ciutat de Vich, des de l’any 1634 fins al 1641 inclusive , crònica vigatana que té especial interès per la detallada relació que fa dels diversos motins i avalots que patí la capital d’Osona des del maig del 1640 fins a la primavera de l’any següent És un relat ple de vivesa, ja que l’autor –home…

Desenvolupament enciclopèdic Tingué el seu origen en la confiscació del Collegi del Patriarca per la Universitat de València, i en la voluntat d’aquesta per transformar-lo en un organisme dedicat a la recerca i la difusió de la història dels valencians Aquest Collegi, no sols pel seu emplaçament al costat mateix de l’edifici de la universitat, sinó per la idoneïtat de les seves dependències i per la possessió, sobretot, d’un dels fons documentals més rics per a la història valenciana, reunia les condicions òptimes per a traslladar-hi l’Arxiu del Regne de València i tots els altres arxius…

Desenvolupament enciclopèdic Ben aviat s’ampliaren les perspectives i s’encabiren possibilitats relacionades amb altres èpoques i matèries històriques Inicialment s’organitzà en quatre seccions Historia de l’Església, a càrrec de José M de Garganta Llatí Medieval, sota la responsabilitat de Manuel Díaz Història de les Institucions, encapçalada per Josep M Font i Rius Estudis Medievals, dirigida primer per Dualde i Serrano, director també de l’Institut fins a la seva mort 1955, i, després, per Antonio Ubieto Amb el trasllat a la UV dels catedràtics José M Jover i Joan Reglà, foren…

Vida i obra Estudià comerç i dret a la Universitat de Barcelona més per imperatiu familiar que per vocació pròpia Al mateix temps, realitzà estudis de filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona 1913-14 i als Estudis Universitaris Catalans Interessat en la problemàtica del pensament, aprofundí els estudis de grec, de filosofia i de pedagogia Aprofundí els estudis de filosofia i d’estadística a Berlín —on fou deixeble de Rudolf Stammler, professor de filosofia del dret—, Munic, Londres i Madrid El 1925 es llicencià en dret a Barcelona Del seu període de formació universitària cal…

L’AIE del Penedès i la Conca d’Òdena, celebrada a Martorell el 1950 i l’AIE de les comarques catalanes, a Santes Creus el 1953, foren la primera i la segona trobades d’estudiosos d’aquesta sèrie Fins el 2000 se n’han fet 43 L’AIE és una reunió científica d’estudiosos que té lloc de manera itinerant per tot Catalunya, amb incursions esporàdiques en indrets de parla catalana, com Perpinyà 1971, la parròquia andorrana d’Encamp 1993 i Morella 1996 La primera assemblea 1950 fou impulsada per Joan Mercader i Riba, d’Igualada, i Josep Iglésies i Fort, de Reus, i per un bon nombre de collaboradors…

Les primeres referències del funcionament d’aquest arxiu daten de mitjan s XIV, quan en temps de l’arquebisbe Pere Clasquerí 1358-80 es dictaren unes normes d’ordenació Tanmateix, no fou fins al s XVI que se n’establí l’organització així, se sap que el 1519 hi havia un secretari de l’arxiu, un notari civil de la ciutat El 1527 s’acordà la construcció d’un habitacle per a situar-lo damunt del claustre, al lloc on hi havia l’antiga llibreria A través dels llibres d’acords hi ha notícia de la confecció d’un inventari el 1548, mentre que l’any 1552 s’ordenà l’arxiu i es construí un armari de…

Vida i obra Estudià filosofia i lletres a la Universitat de València i s’especialitzà en ciències històriques Fou un dels escriptors i intellectuals més actius del País Valencià durant les dècades del 1920 i el 1930 president de la secció valenciana de Nostra Parla 1921, organisme que impulsava la unitat de la llengua en les diferents terres de parla catalana vicepresident de l’Agrupació Nacionalista Escolar un dels fundadors de Taula de Lletres Valencianes  1927 i director dels tres darrers números de la revista, una de les publicacions culturals valencianes més importants de la preguerra…

Vida i obra La seva família habità des d’antic el castell de l’Aranyó, que vengué el seu pare Manuel de Pedrolo i d’Espona, president d’Acció Catalana de Tàrrega Estudià el batxillerat a Tàrrega i no continuà els estudis a causa de la guerra civil, en la qual participà com a soldat d’artilleria Casat, s’installà definitivament a Barcelona el 1943 i es dedicà a feines diverses per a guanyar-se la vida, amb la intenció, però, d’esdevenir escriptor Se l’acostuma a presentar com a escriptor vocacional, un dels més prolífics de la literatura catalana, i se’l considera, fonamentalment, un…

Arguments es presentà com una revista amb format de llibre d’una extensió que oscillava entre les 200 i les 246 pàgines N’aparegueren quatre números El primer, amb el tema general El País Valencià, 1931-1939 , es publicà el 1974 a cura d’Alfons Cucó, Màrius Garcia i Bonafé, Ernest Lluch i Xavier Paniagua Oferia una visió de conjunt sobre els anys trenta al País Valencià i alhora una miscellània de treballs sobre el període, amb articles de Ricard Pérez i Casado, Màrius Garcia i Bonafé i Rafael Aracil, Xavier Paniagua, Tomàs Llorens, Josep Vicent Marquès, Isidre Molas, Vicent Arrue, Ernest…