Resultats de la cerca

La zona -coneguda com a Armòrica- fou romanitzada durant el segle I, i posteriorment, als segles V i VI, patí la invasió dels celtes anglesos bretons La llengua bretona assolí la seva màxima esplendor al segle X, època a partir de la qual inicià un lent declivi Música culta Vegeu França Música tradicional A la costa meridional bretona, la llengua i les tradicions s’han conservat més que en altres zones, i continuen vives en elements precristians, en els ritus religiosos de veneració dels sants, en la indumentària, en la mitologia celta i en la música i els instruments folklòrics La Bretanya…

La roseta tanca parcialment aquesta obertura, per la qual cosa també exerceix una funció acústica En els llaüts més antics es tracta solament d’una gelosia vogida directament sobre la taula harmònica, que posteriorment se substituí per una peça independent, encolada des de dins Es construeix de paper, pergamí o fullola de fusta i sol estar tallada o vogida amb formes geomètriques, amb dibuixos simètrics que poden recordar la disposició dels pètals d’una flor En molts instruments medievals i renaixentistes mostra motius d’estètica àrab En alguns instruments posteriors al segle XVI apareix…

Segons que es consideri des d’un punt de vista o un altre culte o popular, la seva localització geogràfica varia significativament Els estudis musicològics tradicionals occidentals lliguen el concepte de música àrab al repertori musical clàssic o culte dels països musulmans, en el qual cal incloure la música religiosa Més en concret, aquests estudis el relacionen només amb una de les quatre línies principals de música, la centrada a Egipte Àfrica musulmana Les altres tres són la persa Iran , la de Turquia i l’andalusina música andalusina Tot i que les quatre escoles tenen…

El terme es fa servir generalment per a designar un conjunt de músiques populars provinents bàsicament d’Irlanda, Escòcia, Galles, l’illa de Man, Bretanya França, Galícia, Astúries i també d’alguns llocs del Canadà Pel que fa a Galícia, aquest concepte ha trobat un terreny ben adobat en la visió idealitzada de la cultura celta que ha caracteritzat el nacionalisme gallec des de la segona meitat del segle XIX Aquesta tendència també s’observa a Astúries, tot i que d’una manera menys marcada Així com els historiadors tenen clar que el terme celta referit a la població de la Gran Bretanya d’…

Música culta Vegeu Gran Bretanya Música tradicional La música tradicional gallesa ha estat sempre objecte de discussions a causa de les seves presumptes arrels arcaiques i s’ha envoltat d’un caràcter mític, ja que els documents i la mitologia s’hi barregen sovint Les primeres notícies sobre pràctiques musicals en aquesta regió de la Gran Bretanya les ofereixen els historiadors romans en les seves narracions sobre els cants dels druides i els bards La difusió de la religió cristiana als segles següents no limità la presència dels bards, que a l’Edat Mitjana encara es reunien en una mena de…

Música culta Vegeu Gran Bretanya Música tradicional Per raons històriques i socials, el país és dividit en dues àrees culturals molt distintes, amb dos repertoris de música tradicional diferenciats la part meridional, els Lowlands, d’influència anglesa, i la septentrional, els Highlands, on són més presents els elements del folklore irlandès Aquesta separació es manifesta en el bilingüisme que divideix el repertori de les cançons tradicionals Al nord es canta en gaèlic i al sud en escocès, una diferència força respectada per totes dues comunitats lingüístiques, ja que molt rarament s’…

El substrat primigeni d’Anglaterra és celta La romanització de l’illa, iniciada al segle I dC, comportà la introducció i expansió del cristianisme Més endavant, durant els segles V i VI, entre els pobles germànics que hi arribaren destacaren els saxons, la cultura dels quals tingué una gran transcendència, atès que l’anglès antic deriva directament del saxó Finalment, al segle XI, el normand Guillem el Conqueridor obrí l’illa, i, més específicament Anglaterra, a la influència cultural i lingüística francesa Música culta Vegeu Gran Bretanya Música tradicional Els treballs d’investigació sobre…

El nom àrab d’aquest gènere musical és Musiqa andalusiyya Si en un principi els nuclis cortesans musulmans a la Península Ibèrica seguien la tradició musical de Damasc, cap al segle IX es començà a desenvolupar un estil propi que posteriorment donà lloc a la música andalusina L’expulsió de la població musulmana i jueva d’Espanya reforçà la presència d’aquesta música al Magrib, on, d’altra banda, ja era conreada als principals centres urbans La música andalusina es coneix com a ala 'música instrumental' al Marroc, san’a 'obra d’art' a Algèria, arnati 'granadina' a l’Algèria occidental i ma’…

Música culta Vegeu Espanya Música popular La música i la dansa tradicionals de la regió murciana estan íntimament relacionades amb les andaluses Entre el seu repertori cançonístic, a més dels cants de treball, com els de llaurar i batre, cal destacar les cançons interpretades molt sovint per a la capta en el cicle de Nadal, com els aguilandos , pascuas o aguilanderas Els aguilandos es canten en ritme ternari, amb la forma literària pròpia de la copla i sovint s’improvisen en honor d’imatges sagrades o de determinades persones amb una certa importància en la comunitat Quan les estrofes d’…