Resultats de la cerca

Sorgí a l’empara de la Llei d’associacions sindicals del 1977, i fou constituïda per uns dos-cents socis La seva junta directiva fou presidida per Joan Miralles 1981-82, Jordi Serrat 1983-85, Joan Borràs 1985-86, Alfred Lucchetti 1987-95, Jaume Comas 1995-97 i Hermann Bonnín 1997 De caràcter autònom i autogestionari, d’una banda, defensa els interessos de la professió millores salarials, convenis o denúncia d’irregularitats, i de l’altra, dona serveis de tipus jurídic i laboral i informació sobre cursos, etc El 1987 la junta presentà la dimissió i l’associació es plantejà la dissolució in…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Film de Arte Español Barcelona ARGUMENT L’òpera homònima 1875 de Georges Bizet, a partir de la novella 1845 de Prosper Mérimée GUIÓ El llibret d’Henri Meilhac i Ludovic Halévy FOTOGRAFIA GDoria blanc i negre, normal INTERPRETACIÓ Margueritte Sylva Carmen, André Habay José, Joan Rovira Escamillo ESTRENA Barcelona, març del 1914 Sinopsi L’acció se situa a Sevilla, al principi del segle XIX Carmen, una venedora de cigars, veu com el seu amor per don José, un sergent del regiment de Dragons, no és correspost Detinguda en una baralla, sedueix José amb la…

Vida Cursà estudis d’arquitectura, pintura i escenografia i ha desenvolupat un estil propi, per mitjà del conreu de diferents arts –dibuix, pintura, obra gràfica, illustració de llibres, ceràmica, escultura, escenografia i també fotografia i cinema– Ha collaborat en espectacles de dansa i música, i en l’àmbit teatral i el literari Ha treballat amb creadors com Cesc Gelabert, Carles Santos i Vicenç Altaió, i per al Teatre Lliure Fou l’autor de l’ambientació i l’escenografia dels quatre episodis del llargmetratge Pastel de sangre 1971, Emilio Martínez-Lázaro, Jaime Chávarri, Josep Maria Vallès…

Vida És considerada com la primera directora del cinema sonor espanyol només Helena Cortesina havia dirigit el 1921 un film, Flor de España o la leyenda de un torero Dona emprenedora i d’una gran personalitat, deixà el seu negoci de llenceria de Barcelona per crear a Madrid una agència artística, i el 1931 la productora Star Film amb el capitalista mexicà Emilio Gutiérrez Bringas i el representant artístic Pedro Ladrón de Guevara Amb la seva firma produí el migmetratge Yo quiero que me lleven a Hollywood 1931, Edgar Neville, el curt Besos en la nieve 1933, José María Beltrán, El hombre que…

Vida A dotze anys ingressà com a aprenent en una sucursal de la Pathé Frères a Barcelona i a quinze rodà alguns reportatges i documentals Hi ocupà diversos càrrecs fou oficial d’operador 1916 i realitzà una cinta sobre uns greus esdeveniments que succeïren a Sabadell fou programista 1921, i anà a Palma com a programador en cap 1922 Continuà rodant reportatges d’actualitat, com ara Homenaje a Blasco Ibáñez 1922, per a la Gaumont Fou nomenat cap de la sucursal de la distribuïdora Julio César a València 1923, ciutat on filmà documentals, feu de director de fotografia Valencia, protectora de la…

Antiga església parroquial del terme situada a la caseria de l’Abadia, a la falda septentrional del tossal de Monesma Fou un antic priorat de Roda L’any 1092, amb motiu de la reforma canonical, el bisbe Ramon Dalmau concedí a Sant Vicenç les quartes episcopals referents als delmes, les primícies i les oblacions de l’església de Monesma, cosa que confirmà l’any següent assignant aquestes rendes a la mensa comuna Es tracta de les primeres notícies sobre l’església de Monesma L’any 1122 figura ja un Bernat Bernat, prior de Monesma, en la professió de Bernat Guillem com a canonge, que aportà l’…

Vida Cosí germà de l’actriu Emília Guiu, s’educà a l’Institut-Escola de la Generalitat i començà estudis de practicant a la Facultat de Medicina Al final de la guerra civil s’exilià a França, on estudià història de l’art i geografia humana a la Universitat de Montpeller Retornà a Barcelona i es llicencià en dret 1941 i s’involucrà fermament en la resistència cultural catalana, collaborant en diverses entitats També treballà per a Ràdio Barcelona i després per a Radio Peninsular escrivint guions, adaptacions de contes i realitzant espais com ara "Panoramas de Cataluña" Fou un entusiasta del…

Situació Capçalera de la capella, que es manté amb culte i ben conservada J M Masagué L’ermita de Sant Fruitós es troba en una plana envoltada de conreus, al nord-oest del terme de Sentmenat, a la riba esquerra del torrent del mateix nom i una mica més amunt del castell Dista del nucli antic de la població 1,9 km Part de les parets i l’absis formen el clos de la masia de Can Fritós Fruitós És de propietat particular i es conserva admirablement Fins l’any 1868 va dependre de la parròquia de Caldes de Montbui Mapa 36-15392 Situació 31TDG276083 L’itinerari més fàcil per arribar-hi és el que…

Esglesiola dependent de la parròquia de Sant Hilari Sacalm, construïda a la fi del segle IX, probablement als voltants de l’any 886, en què n’arriben les primeres referències Fou renovada pel noble Guerau de Salitja, propietari de la domus de Vallors, d’acord amb l’ardiaca de Vic posteriorment, el bisbe Pere de Redorta efectuà la consagració el 14 de juliol de 1133 Entre el 1680 i el 1743 es va renovar i modificar la vella estructura, alçant una nova façana coronada amb un petit campanar i ampliant-la amb dues capelles laterals i amb la construcció d’una sagristia, a la qual s’afegí poc…

Situació Aspecte de la capçalera de l’església, amb l’absis i el campanar d’espadanya aixecat sobre el mur de llevant de la sagristia ECSA - F Parra L’església de Sant Sadurní centra el nucli ponentí d’Esdolomada El poble d’Esdolomada es troba enlairat a la riba dreta del barranc del Congustro 1 030 m Mapa 32-11 251 Situació 31TBG931879 S’hi arriba per una pista forestal que s’agafa a la Pobla de Roda i segueix el curs del barranc JBP Història Es tenen referències del lloc per primera vegada gràcies a l’acta de consagració —que algun autor creu falsa— de l’església de Güel de poc després de l…