Resultats de la cerca

Vida Collaborador d’Ignasi F Iquino, escriví força obres teatrals i comèdies musicals, sovint amb partitura de Ramon Farrés, pare del cineasta Després es convertí en un dels guionistes més habituals d’Iquino des que el 1941 adaptaren El difunto es un vivo F Prada aportà el seu domini de la comèdia d’embolics a les trames o diàlegs dels films d’Iquino Boda accidentada 1942, La culpa del otro 1942, Fin de curso 1943, El obstáculo 1945 i Quiéreme con música 1956 Sempre per a la seva empresa, redactà els guions d’ El terrible de Chicago 1967 i La viudita ye-yé 1968, tots dos de Joan…

Amb aquesta marca H Huet produí diversos films parlats en castellà, i en vista de la bona acollida que tingueren es decidí a obrir els seus propis estudis En fou director tècnic l’operador Jaume Piquer i Soler, que també feia de director de fotografia El 1936 disposaven d’un plató de 36 15 m amb un tràveling Michelin i un altre de molt més gran de vies, una càmera Super Parvo Debrie, equipament per al doblatge i play-back , so directe i mesclador el 1942 ja tenien tres càmeres Els primers títols que s’hi rodaren foren les produccions d’Huet dirigides per Raymond Chevalier Sesenta horas en el…

Vida Estudià a l’Escola Municipal Superior de Música de Barcelona com a deixeble d’Enric Morera i Antoni Nicolau S’inicià professionalment tocant en orquestres de jazz com ara la Nic Fusly’s Band o la Nut Crakeers, amb les quals recorregué Europa Les tasques d’arranjador i compositor arraconaren les de pianista A Alemanya tingué el seu primer contacte cinematogràfic fent arranjaments per a la UFA Després fou contractat pels estudis de Joinville, prop de París, com a director musical De tornada a Barcelona fou nomenat director artístic de Parlophone, que produí Caramellas 1929, Josep Amich i…

Fotògraf de moda i publicitat, estudià cinema a l’IDHEC de París coincidint amb els orígens de la Nouvelle Vague Allí rodà els curts Una platja tan petita 1961 i Un dia com els altres 1962, i de retorn a Barcelona intervingué com a ajudant de direcció en diversos llargs dins l’òrbita de l’Escola de Barcelona Després de realitzar el curt Raimon 1965, en què alternà la música del cantautor amb imatges documentals de conflictes internacionals, el seu llarg Cada vez que 1967 s’insereix plenament en els postulats d’aquest moviment, del qual fou un dels membres més actius, a més de fundador de la…

Vida Fill del poeta i dramaturg Eduard Marquina i Angulo, i cunyat i oncle dels compositors Ernesto i Cristóbal Halffter, respectivament Estudià enginyeria industrial i després es traslladà als estudis Tobis França i als UFA Alemanya amb l’objectiu d’especialitzar-se com a tècnic de so Començà a exercir l’ofici el 1934 als estudis CEA de Madrid fundats pel seu pare i altres com a sotsdirector tècnic L’any següent fou contractat per Luis Buñuel, el qual supervisà el seu debut com a director a Don Quintín el Amargao En solitari feu el musical El bailarín y el trabajador 1936, basat en l’obra…

El poder de l’altitud Les àrees d’alta muntanya i els grans altiplans representen una mica més d’un terç de la superfície de les terres emergides Tot i que acullen només una petita porció de la població mundial, el percentatge d’humans que depèn, d’una manera o d’una altra, dels recursos d’aquestes zones és molt superior Aquestes xifres refermen la gran importància de les regions de muntanya, però queden curtes si es valoren altres aspectes Així, a molts països, especialment entre els més desenvolupats, els refugis faunístics i florístics, els parcs nacionals i nombroses reserves de la…

Els sistemes aïllats, amb la seva càrrega d’organismes únics, rars i significatius, han atret abans que altres l’atenció de tots els qui s’han sentit preocupats pel deteriorament de la natura Illes i llacs, sobretot els segons, han figurat històricament entre els primers espais protegits, encara que al principi el criteri fos fonamentalment només protegir l’atractiva fauna ornítica El reconeixement del singular valor d’altres endemismes animals i vegetals ha fet créixer l’interès per la protecció dels seus hàbitats També la singularitat de la vida troglòbia ha desvetllat ben primerencament l’…

Els deserts i subdeserts càlids del Vell Món Els deserts càlids del Vell Món es distribueixen pel continent africà Àfrica septentrional, meridional, de l’E i Madagascar, la península Aràbiga i el subcontinent indi El més gran és el Sàhara, amb 9 milions de km 2 , que s’estén des de la mar Roja fins a la costa atlàntica, i des de les ribes meridionals de la Mediterrània fins a uns 10° N Lògicament, en una extensió tan immensa el paisatge és molt variat hamades, ergs, regs, zones muntanyoses, etc i hi ha gran diversitat de climes, tal com s’aprecia en els climogrames de tres localitats…

La varietat fisiognòmica de les selves temperades A diferència de les boscanes decídues o de la taigà, boscos en els quals sempre hi sol haver una o poques espècies d’arbres dominants, les selves temperades solen estar integrades per un elevat nombre d’espècies arbòries diferents, amb un grau de diversitat només superat per les selves tropicals Cal matisar, però, que en algunes zones, sobretot a les latituds més elevades i sota règims tèrmics freds, també es desenvolupen selves temperades constituïdes per poques espècies arbòries i de diversitat baixa Comparades, en el seu conjunt, amb les…

La història de les poblacions del continent africà Gairebé ningú no discuteix que les sabanes, i més concretament les sabanes africanes, probablement les de l’Àfrica oriental i meridional, han estat el bressol de tots els humans actuals, com abans ho fou de la família dels homínids Per això, abans de tractar del poblament humà de les sabanes de tots els continents es dedicarà una atenció particular als processos de poblament del continent africà com a conjunt i a les característiques presents de les poblacions humanes africanes En la seva distribució per la biosfera, els humans no acostumen a…