Resultats de la cerca
Es mostren 35 resultats
Las largas vacaciones del 36
Cinematografia
Pel·lícula del 1976; ficció de 101 min., dirigida per Jaime Camino Vega de la Iglesia.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ José Frade Madrid ARGUMENT JCamino GUIÓ Manuel Gutiérrez Aragón, JCamino FOTOGRAFIA Fernando Arribas color, panorànica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Josep Maria Espada MUNTATGE Teresa Alcocer MÚSICA Xavier Monsalvatge INTERPRETACIÓ Analia Gadé Virginia, Ismael Merlo l’avi, Ángela Molina Encarna, Vicente Parra Paco, Francisco Rabal el mestre, José Sacristán Jorge, Charo Soriano Rosita, Conchita Velasco Mercedes, Josep Vivó Alberto ESTRENA Barcelona, 30071976, Madrid, 28101976 PREMIS Berlín 1976 de la crítica Sinopsi El 19 de juliol de 1936, les forces lleials a la…
El mar
Cinematografia
Pel·lícula del 1999; ficció de 111 min., dirigida per Agustí Villaronga i Riutort.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Massa d’Or Isona Passola, Barcelona ARGUMENT Basat en la novella homònima 1958 de Blai Bonet GUIÓ Antoni Aloy, Biel Mesquida, AVillaronga FOTOGRAFIA Jaume Peracaula Fujicolor, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Francesc Candini MUNTATGE Raúl Roman MÚSICA Javier Navarrete SO Salvador Mayolas directe, Àlex Pérez en estudi INTERPRETACIÓ Roger Casamajor Andreu, Bruno Bergonzini Manuel, Antònia Torrens sor Francisca, Ángela Molina Carmen Onaindía, Simó Andreu Alcántara, Juli Mira Don Eugeni, Llorenç Santamaria el falangista, Maria del Mar Bonet la mare de Manuel,…
Angoixa
Cinematografia
Pel·lícula del 1986; ficció de 90 min., dirigida per Josep Joan Bigas Luna.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Samba PC Pepón Coromina, Luna Films Barcelona ARGUMENT I GUIÓ JJBigas Luna FOTOGRAFIA Josep Maria Civit Agfacolor i Eastmancolor, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Felipe de Paco MUNTATGE Tom Sabin, Ernest Blasi MÚSICA José Manuel Pagán SO Barbara Becker so directe, Paul Zydel INTERPRETACIÓ Zelda Rubinstein Alice, Michael Lerner John, Talia Paul Patrícia, Àngel Jové l’assassí, Clara Pastor Linda, Isabel García Lorca Caroline, Xavier Duran Moe, Elisa Crehuet Ann, Vicent Gil l’inspector, Mingo Ràfols un chicano , Craig Hill el doctor de l’hospital ESTRENA…
Los atracadores
Cinematografia
Pel·lícula del 1961; ficció de 99 min., dirigida per Francesc Rovira i Beleta.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ PEFSA Productores Exhibidores Films, SA, Josep Carreras i Planas, Barcelona ARGUMENT La novella homònima 1955 de Tomás Salvador GUIÓ Manuel Maria Saló, FRovira i Beleta FOTOGRAFIA Aurelio GLarraya blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Juan Alberto Soler MUNTATGE Joan Lluís Oliver MÚSICA Frederic Martínez i Tudó SO Carlos de la Riva INTERPRETACIÓ Pierre Brice Vidal, Manuel Gil Ramón, Julián Mateos Cachas, Agnès Spaak Isabel, María Asquerino Asunción, Enric Guitart Alfredo Juste, Gustavo Re, Antoñita Oyamburu Sonia Bruno la germana de Ramón i promesa de…
El tambor del Bruch
Cinematografia
Pel·lícula del 1947-1948; ficció de 92 min., dirigida per Ignasi F.Iquino.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Emisora Films IFIquino, Barcelona ARGUMENT IFIquino GUIÓ IFIquino, Joan Lladó, Juli Coll, Salvador Cerdán FOTOGRAFIA Pau Ripoll blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Juan Alberto Soler MUNTATGE Antonio Isasi-Isasmendi MÚSICA Ramon Ferrés SO Acústica INTERPRETACIÓ Ana Mariscal Marieta, Juan de Landa Tomás, José Nieto Enrique Torelló, Carlos Agostí Blas, Rafael Luis Calvo Barotte, Jorge Greiner el tinent Dubois, Enrique Magalona Isidro Tabor ESTRENA Barcelona, 27041948 , Madrid, 31051948 Sinopsi Durant la guerra de la Independència, Blas transporta…
Una visió idealitzada de Ciutat de Mallorca
És el segle XV per un carrer de la ciutat emmurallada passen homes armats a cavall i a peu És un carrer comercial, dels més amples del recinte urbà, que dóna directament a una porta de la muralla Els menestrals han tancat les portes dels seus obradors, no es veu ningú als portals ni a les finestres només els homes armats que passen pel carrer Les cases dels menestrals són a la vegada llars, obradors i botigues mostren visiblement els productes que s’hi venen, penjats sobre els portals i a les entrades, com un reclam per als possibles clients En una societat majoritàriament illetrada fora…
El Quart Món entre nosaltres
Cartell d’una campanya de l’entitat Mans Unides a favor de la justícia i la solidaritat, 1997 Image Quan des de la sociologia es fa una proposta per a analitzar un espai de la realitat collectiva, no es fa mai en el terreny dels principis inamovibles, sinó en el de les coses objectives sotmeses imperiosament a l’atzar de les variacions dinàmiques condicionades no solament per l’espai geogràfic, sinó també pel temps, que imposa la quotidianitat d’una determinada època o circumstància històrica La generalització i la rellevància són els pilars sobre els quals s’edifiquen els postulats de la…
Donar per a remei de l’ànima
L’home dels segles X i XI era plenament conscient de la fragilitat de la seva existència terrenal Sabia que el pas del temps el conduïa inevitablement a la mort, perquè “ningú que ha estat posat en la carn pot evadir la mort” La mort inevitable no deixava d’inspirar por, específicament “la mort sobtada”, aquella mort inesperada, causada per una malaltia imprevista o per les ferides rebudes a la guerra Posat davant la mort “torbat d’espant, amagat en el meu cor, meditava sobre la vinguda del judici etern” Així, la por de la mort no era tan sols la por d’assumir la finitud del “pelegrinatge…
La repressió lingüística i cultural
No es pot fer res més que esmentar els documents més notables que sortiren de París i de Madrid, al llarg del segle XVIII, i que constitueixen la mostra més clara de la imposició, als territoris de llengua catalana, de la llengua de l’estat És a la Catalunya del Nord on es registraren les primeres mostres de repressió lingüística La primera acció es produí a les escoles en l’ensenyament secundari, encarregat als jesuïtes Però ben aviat les mesures polítiques foren explícites L’any 1672, l’intendent Carlier publicà una ordenança per la qual s’establien a Perpinyà escoles primàries on els…
Els primers ex-libris catalanistes
Ex-libris de P Font de Rubinat, R Casals i Vernis, a 1898 Coll P Font de Rubinat, Reus / GS Els ex-libris s’introduïren a Catalunya a la darrera dècada del segle XIX de la mà dels dibuixants Alexandre de Riquer, barceloní inspirat en els pre-rafaelites anglesos, i Ramon Casals i Vernis, reusenc més fidel a la tradició autòctona de dibuix i redactor fundacional del diari catalanista “Lo Somatent” 1886 En coincidir-ne la difusió amb la creixent vertebrado del catalanisme literari i polític, ofereixen un bon retrat dels referents iconogràfics i de divisa dels primers catalanistes amb voluntat de…