Resultats de la cerca
Es mostren 1008 resultats
Torre de Perauba (el Pont de Claverol)
Art romànic
Situació Torre circular bastida entre un penyal i una cinglera, una de les més ben conservades de la comarca ECSA - J Bolòs Torre situada en un vessant força abrupte d’una muntanya, sota d’un cingle, a la banda septentrional de la serra del Boumort, damunt del barranc de l’Infern Mapa 33-11252 Situació 31TCG428795 Cal seguir la pista que surt d’Hortoneda cap a l’est A uns 6 km, havent passat el coll de la Creu on cal anar cap a la dreta i havent deixat endarrere el barranc de l’Infern, cal deixar l’automòbil i seguir a peu una pista forestal que surt a mà dreta i que mena fins a la font de…
Sant Esteve de Canyamars (Dosrius)
Art romànic
Situació Tot i el seu aspecte extern tardà, conserva murs romànics reaprofitats MA Jubany Església parroquial que presideix el poble de Canyamars, situat al sector més oriental del terme de Dosrius, al vessant dret de la riera del mateix nom Mapa 37-15393 Situació 31TDG54059 S’hi accedeix des del poble de Dosrius, situat al peu de la carretera B-510 de Mataró a Llinars del Vallès, per un brancal que acaba al mateix poble de Canyamars NAB-IFF-MAJP Història L’església de Sant Esteve de Canyamars surt molt tardanament en la documentació, l’any 1334, quan consta com a filial de Sant Iscle i Santa…
De la flaire de l’aire a l’olor dels diners
L’any 1985 els famosos aires de la petita ciutat suïssa de Davos esdevingueren sobtadament notícia Però aquesta vegada la causa no n’era la puresa, que en altre temps havia atret escriptors famosos com ara Thomas Mann, Arthur Conan Doyle o Robert Louis Stevenson, sinó el contingut i la flaire —ara excessius— que en el temps d’entreguerres trobava a faltar el protagonista de “La muntanya màgica” “Hans Castorp va fer, encuriosit, una aspiració profunda, a tall de prova, d’aquell aire desconegut Era fresc, i res més Li mancava la flaire, el contingut, la humitat, penetrava fàcilment i no deia…
Sant Genís d’Esprac (Espolla)
Art romànic
Situació Una vista a l’exterior de l’església des del costat sud-est Hom hi pot veure perfectament l’estructura simple de l’edifici, fruit de diverses campanyes de construcció F Tur L’antiga parròquia de Sant Genís d’Esprac és situada vora la riba dreta de la Regarda, en una fondalada de la seva vall Mapa 220M781 Situació 31TEG008988 Per arribar-hi cal seguir les mateixes indicacions que hem donat per anar a Sant Martí de Baussitges Un cop passat el Mas Corbera, a uns 2 km, i a 1,5 km abans d’arribar a Baussitges, hi ha un camí a mà esquerra seguint aquest camí, a poca distància, hi ha l’…
Necròpolis medievals anteriors al 1300 del Priorat
Art romànic
A les comarques d’influència tarragonina s’han localitzat al llarg del segle XX un nombrós grup de necròpolis, en llur major part amb enterraments de cista o caixa de pedra o lloses Aquestes necròpolis * , però, no es reparteixen de manera homogènia pel territori estudiat, ja que mentre a la Conca de Barberà en trobem dinou, al Tarragonès només se n’ha localitzat una Molts d’aquests enterraments, descoberts per gent del lloc o per erudits locals o historiadors, ara han desaparegut o se n’ha perdut la traça o la situació dels que encara existeixen i tenen certa envergadura, se’n fa l’…
La indumentària de Santa Maria de la Seu d’Urgell
Peça de seda Fragment de la capa de sant Ermengol conservada al Museu Diocesà d’Urgell cedida per J Ainaud El Museu Diocesà d’Urgell conserva, dins el gran grup de teixits procedents de la catedral, una peça de seda núm 1 604 trobada, en diversos fragments, l’any 1939 dins l’arca que guarda les suposades despulles de sant Ermengol, bisbe d’Urgell 1010–1035, juntament amb una altra peça núm 1 602 Segons sembla, aquest teixit correspon a una casulla o capa litúrgica L’estat de conservació és força dolent L’any 1966 fou restaurat pel Museu Tèxtil i d’Indumentària de Barcelona, i retornà a la Seu…
L’art romànic a la Noguera
Art romànic
L’arquitectura civil i militar i l’arqueologia Mapa dels castells i les edificacions militars de la Noguera anteriors al 1300 MLI Ramos En estudiar les fortificacions, els llocs de poblament o les necròpolis d’un territori, ens interessa de poder conèixer el màxim nombre d’exemples per a poder arribar a establir unes tipologies, a partir de les quals hom pugui proposar l’existència de tradicions diverses i també l’existència de continuïtats o de canvis, fruit d’unes necessitats noves o bé d’influències externes A més, superada la primera fase de descripció, el coneixement exhaustiu de les…
Mare de Déu de Matadepera
Art romànic
Talla de fusta policromada de la darreria del segle XIII, que forma part actualment d’una collecció particular M Catalán En una collecció particular barcelonina es conserva una imatge de la Mare de Déu, en fusta d’àlber policromada 63 cm d’alçada, per 25,5 d’amplada i 22 de profunditat, que es considera que prové, molt possiblement, de la zona compresa entre Terrassa i Matadepera El seu estat de conservació és regular, tenint en compte que li manquen algunes extremitats, en concret els avantbraços de la mare i el nen, de manera que no en podem dir res sobre els gestos i els atributs que…
Vladimir I. Vernadski: la biosfera i el cosmos
A la seva obra “ La biosfera ”, Vernadski s’expressa amb un lirisme i una precisió científica remarcables La seva concepció de la biosfera com a mecanisme “alhora còsmic i terrestre” demostra una amplitud de visió poc comuna Per primera vegada en la història de les idees es pren en consideració de manera completa i rigorosa l’“energètica de la vida, emmarcada en el Cosmos” —segons l’havia formulat uns anys abans 1924 en la seva obra “ La biogeoquímica ”— no hi ha cap ombra de misticisme eteri en aquesta termodinàmica planetària que obrí camí a l’ecologia global contemporània “De fet la…
François A. Forel: les "reencarnacions de la matèria" en el llac Léman
Amb una terminologia i uns recursos teòrics diferents, el que descriu Forel en aquest passatge del seu estudi del llac Léman és el que anys després Arthur G Tansley anomenaria ecosistema Tanmateix, no seria fins a l’aparició de la concepció dinamicotròfica d’ecosistema de Raymond L Lindeman que les intuïcions de Forel, aquestes ‘reencarnacions, transmutacions i metamorfosis successives de la matèria orgànica’, serien avaluades quantitativament i esdevindrien part del nucli essencial de la teoria ecològica “Quantes reencarnacions successives experimenta aquesta matèria orgànica en…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina