Resultats de la cerca

El missioner i escriptor castellà Bernardino de Sahagún 1499-1590, que va passar una gran part de la seva vida entre els indis mexicans, va escriure en la seva “ Historia general de las Cosas de Nueva España “Hi ha una altra herba semblant a les tunes que rep el nom de ‘peyotl’ Aquells que se la mengen o se la beuen tenen visions espantoses o bé còmiques La intoxicació dura dos o tres dies i després desapareix És un aliment molt comú entre els txitximeques, ja que els dóna força en el combat i no senten por, gana ni set, i diuen que els protegeix de qualsevol perill” La planta a què es…

Mentre travessava el desert al S de Moçamedes avui Namibe, el botànic austríac Friedrich Martin Josef Welwitsch 1806-72 va trobar una planta tan solitària com misteriosa Tan solitària i tan misteriosa que va romandre de genolls al seu costat sense gosar moure’s durant mitja hora “per por que, en tocar-la, no resultés ser un caprici de la imaginació” Era la planta vascular més estranya que mai hagués vist Només tenia dues fulles oposades, en forma de cintes amples i extremament llargues, que s’arrossegaven pel sòl del desert Actualment, hom reconeix Welwitsch com un dels més famosos…

Màscara funerària de Tutankamon, que es troba al Museu Egipci del Caire Corel - B Burch George ESM Herbert, comte de Carnarvon, morí de manera inexplicable el 6 d’abril de 1923, al Caire Presentava un estrany quadre de fatiga, amb mal de cap, insuficiència respiratòria i adenopaties diverses d’ençà que una sobtada pneumònia bilateral l’obligà a abandonar l’excavació de la tomba de Tutankamon, pocs dies després d’aquell emocionant 17 de febrer de 1923, data en què fou desclosa la intacta cambra mortuòria del faraó Altres personatges que participaren en l’obertura de la tomba també moriren poc…

Els estereotips caractereològics creats per la literatura occidental atorguen als orientals el dubtós honor de saber torturar com ningú més La refinada crueltat dels suplicis xinesos, en efecte, és un lloc comú en les novelles d’aventures escrites per europeus I el cas és que, tendencioses actituds a banda, alguns dels turments asiàtics clàssics inflingien sofriment de manera progressiva i duradora, que és la pitjor, en efecte Per exemple, lligar la víctima a una mata jove de bambú i deixar que, en anar-se estirant les canyes, el dissortat hi quedés penjat o desconjuntat Podria semblar que l’…

Les primeres referències documentals del castell de Copons són de l’any 1020, data en la qual Guifré de Balsareny ven a la seva esposa, Ingilberga, el seu castell de Copons El 1030 apareix de nou aquesta fortalesa en un document de compravenda d’unes terres situades en el terme del castell de Copons El 1035 Ramon, fill d’Ingilberga, en fer testament llegà aquest castell a la seva mare, la qual poc temps després, el 1038, el deixarà a Guillem de Balsareny, ardiaca i futur bisbe de Vic, també fill seu Un any més tard, Guillem i Bernat de Balsareny venen unes vinyes situades en el terme del…

Situació Fragment de mur de les ruïnes del castell de Selvanyà, de grans dimensions i d’estructura molt complexa ECSA - A Villaró Aquest castell es troba en un turó prop del poble de Selvanyà o Sauvanyà Mapa 34-11253 Situació 31TCG720820 Selvanyà és un poble situat a la capçalera de la vall de Tost S’hi arriba dificultosament per una pista forestal que passa per Tost i Torà Història La primera menció d’aquesta fortalesa data del 1071, en el testament d’Arnau Mir de Tost, el seu possessor La situació del castell, en un dels passos estratègics entre la vall del Segre i les del Lord i Lavansa,…

Situació Vista del conjunt de la necròpoli des del costat de llevant JI Rodríguez A la part septentrional del terme municipal de la Sentiu de Sió es troba el Tossal de les Forques Aquesta elevació, ben visible des de la carretera C-1313, es caracteritza per tenir una llarga granja als seus peus al cim s’han localitzat les restes d’un poblat ibèric Uns pocs metres al nord-oest del Tossal de les Forques hi ha una formació rocosa allargada en direcció est-oest Un petit bosquet d’alzines creix entre l’aflorament de pedra arenosa que serví de base per a una necròpoli medieval Mapa 33-…

Al nord de l’antic terme de Sapeira, es coneix com la Sarga la vall drenada pel torrent del Solà, a les vores del qual creix aquest arbust apreciat pels vímets En aquest indret hi havia hagut una església dedicada a sant Esteve L’existència d’una església i un poble amb el mateix nom al peu de la carena del Montsec, a 40 km de distància, fa difícil algunes vegades discernir quines de les notícies històriques recollides corresponen a cada església en concret De bell antuvi el monestir d’Alaó demostrà interès per tal d’acréixer els dominis a la contrada Ja l’any 826 l’abat Teodered…

Situació Un aspecte de les escasses ruïnes d’aquest castell, que havia estat supeditat a la baronia de Pinós ECSA - A Villaró Les restes del castell de Banat es troben al costat de Cal Perot, a meitat de camí entre Banat i Vilanova, damunt mateix de la carretera Ortedó-Vilanova AVB Mapa 35-10216 Situació 31TGC793883 Història El topònim Banati surt esmentat en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell i també tenim documentada la vila de Banat Sobirà des del segle IX Al lloc de Banat Sobirà hi havia un castell anterior al segle XIII, ja que al mes d’abril de l’any 1255 consta que Galceran de…

Sempre els mateixos arbres Només al llarg d’uns pocs quilòmetres de selva plujosa tropical hom pot trobar algunes desenes d’espècies d’arbres i centenars, si no milers, d’altres espècies vegetals A la taigà, en canvi, són freqüents els espais infinits, de centenars i fins i tot milers de quilòmetres, coberts per boscos extraordinàriament monòtons pel que fa als arbres, una sola espècie, i quant a l’estrat herbaci i subarbustiu, la dominància absoluta de només un parell d’espècies Si s’exclouen les plantes introduïdes, a la zona eurasiàtica de la taigà la quantitat total d’espècies de plantes…