Resultats de la cerca

Situació Antic edifici romànic molt restaurat J Tous La petita capella de Sant Iscle i Santa Victòria és dins la propietat de la masia de Can Guilla de Llerona, darrere la casa i enmig dels camps Mapa L37-15393 Situació 31TDG418125 S’hi pot accedir per la carretera N-152 de Granollers a Vic, quilòmetre 34,5, per un camí que condueix a la urbanització Els Gorchs Després d’uns 20 m, un cop passades les installacions esportives de les urbanitzacions, s’arriba a la masia Per poder visitar-la cal demanar permís al propietari CBC-MRGP Història Documentalment consta la seva existència…

Situació Sant Vicenç de Camós, ara església parroquial, molt transformada després dels terratrèmols del segle XV, en la qual ressalta l’esvelt campanar romànic A Bramon L’església parroquial de Sant Vicenç és propera al nucli de Camós, dins una zona boscosa de gran frondositat Forma una mena de petit veïnat amb la Sala de Camós i dues masies més Mapa L38-12295 Situació 31 TDG 815589 Per accedir-hi cal prendre la carretera de Banyoles a Palol de Revardit, coneguda per carretera de Camós, i deixar-la un cop passades les escoles de Camós a 2 km de Banyoles, prenent a la dreta un camí senyalitzat…

Situació Antic pont medieval sobre la riera de Caldes, modificat en la seva part alta per exigències de l’actual utilització Rambol Aquest pont, conegut vulgarment com a “pont romà”, forma part de la xarxa viària de Caldes de Montbui, al sector de ponent És al final del carrer del Pont i prop de l’antic portal del mateix nom La seva missió és la de salvar el fort desnivell que provoca la riera de Caldes Per aquest pont passava el camí, de tradició romana, que unia Caldes amb Sentmenat i Ègara Terrassa encara avui, malgrat que el camí ha caigut en desús, continua comunicant el nucli de la…

Presentació geogràfica Mapa d’Andorra amb les principals vies de comunicació El petit territori independent de les Valls d’Andorra és situat a la zona del Pirineu axial i ocupa una superfície de 468 km 2 repartida entre les parròquies d’Andorra la Vella, Canillo, Encamp, Escaldes-Engordany, la Maçana, Ordino i Sant Julià de Lòria A l’oest és limitat per la comarca del Pallars Sobirà, al sud-oest i al sud per l’Alt Urgell, al sud-est i a l’est per la Cerdanya, i pel nord té frontera amb el País de Foix La capital és Andorra la Vella i l’idioma oficial és el català Els relleus muntanyosos del…

L’activitat cinegètica Els deltes, les llacunes i els aiguamolls litorals, en els quals la caça, la pesca i la recollecció d’ous i marisc oferien recursos abundants, foren probablement els primers indrets que van explotar els humans als sitemes litorals Ho posa de manifest clarament la presència de closques d’ostres i d’altres bivalves en jaciments arqueològics molt antics, tant a les zones temperades, com a les tropicals S’han trobat evidències, que daten de 8 500 anys enrere, de l’explotació del manglar, tant pel que fa a recollecció de bivalves Anadara tuberculosa com a caça de pècaris,…

Presentació geogràfica Situació de la comarca del Vallès Occidental dins el conjunt de les comarques de Catalunya Mapa de la comarca del Vallès Occidental amb les divisions de municipis i les principals vies de comunicació Situació de la comarca del Vallès Oriental dins el conjunt de les comarques de Catalunya Mapa de la comarca del Vallès Oriental amb les divisions de municipis i les principals vies de comunicació El Vallès, amb els 1 444,85 km 2 que té d’extensió, se situaria, en el conjunt de les comarques catalanes, en el tercer lloc, just darrere els dos Pallars Però, arran de la divisió…

Situació Vista aèria del pla on hi ha el jaciment, amb el sector nord-est del Castell Formós i el santuari del Sant Crist, antiga mesquita major, a primer terme ECSA - M Catalán Conegut popularment com a Pla del Reial, el planell on hi ha aquest jaciment és situat al nord del nucli antic de la ciutat de Balaguer El jaciment ocupa l’extensa planura d’unes 27 hectàrees on s’alça el santuari del Sant Crist Les excavacions arqueològiques s’estenen per l’angle NW i la zona central del sector S-SE del pla d’Almatà Per a arribar-hi, cal seguir el mateix itinerari que s’ha indicat en la monografia…

Sistemes aquàtics canviants, fauna i flora adaptables La coincidència del període eixut amb el càlid determina la principal característica dels sistemes aquàtics mediterranis la irregularitat dels cabals fluvials i els canvis del nivell d’inundació en llacs i llacunes naturals El règim hídric mediterrani té un cabal màxim de tardor associat al període principal de pluges, tant a l’hemisferi nord com a l’hemisferi sud, excepte a Austràlia, on es produeix a l’hivern Però a les zones més humides n’hi pot haver dos, un a la primavera i l’altre a la tardor i passa el mateix a les conques…

Les aigües continentals al domini de les selves temperades La gran fragmentació geogràfica del bioma fa que les condicions de les seves aigües continentals siguin molt variades Cap riu important no té la totalitat de la seva conca dins el domini del bioma, encara que tres dels rius més grans del món, el Iang-Tsé, el Mississipí i el Paranà, n’hi tenen una part significativa Tampoc no conté un gran nombre de llacs, i els que s’hi troben no són gaire grans sí que és cert, però, que entre els llacs del bioma n’hi ha d’origen glacial, càrstic, tectònic, volcànic i condició natural, recrescut,…

Collir sense plantar Estimació de la producció de materials vegetals comestibles i medicinals a les boscanes de l’Europa oriental, inclosa la Rússia europea, l’any 1986 L’herba, el material més abundant, s’aprofita pràcticament tota com a farratge amb 338,3 milers de t, representa una mica més de la meitat 53,74% del volum total de productes que proporciona el bosc L’altre material que es pot obtenir en abundància, en aquest cas destinat al consum humà, són els fruits 177,8 milers de t La major part són fruits carnosos 167,3 milers de t, mentre que la producció total estimada de fruites…