Resultats de la cerca

Àrea de nidificació del bitó Botaurus stellaris als Països Catalans Maber, original dels autors Sedentari, però molt escàs, i local a tot el territori estudiat, durant els períodes migratoris i a l’hivern el bitó Botaurus stellaris és una mica més freqüent i estès a causa de l’arribada d’uns pocs ocells provinents de zones més nòrdiques En ràpida regressió, actualment només nidifica en uns pocs punts de la Catalunya Nord i resta del Principat, i s’ha extingit recentment al País Valencià i a les illes Balears, on ara és un ocell rar en pas, i més encara a l’hivern Fins ara hom posseeix ben…

Àrea de nidificació del boscaler comú Loscustella luscinioides als Països Catalans Maber, original dels autors El boscaler comú és un ocell estival que nia molt localment a la zona continental dels Països Catalans a les Balears la seva situació és menys coneguda, però pot nidificar o ho ha fet a Mallorca, Menorca i Eivissa La fenologia d’aquesta espècie és poc coneguda tan sols se sap que arriba al delta de l’Ebre a partir del final de març primera citació el 230378 i hi roman fins a la darreria de setembre o els primers dies d’octubre darrera observació el 021082 L’època de reproducció s’…

El boscaler pintat gros és un ocell centreuropeu propi dels herbassars i les landes humides, que a la península Ibèrica cria només al vessant atlàntic, des de Galícia fins als Pirineus occidentals Als Països Catalans és un migrador escàs en ambdós períodes migratoris, i els seus efectius varien molt segons els anys El boscaler pintat gros s’ha citat durant la primavera l’abril i el maig, sobretot la darrera quinzena d’abril i la primera desena de maig A la tardor, les dades es reparteixen des de la segona meitat d’agost fins a la darreria d’octubre, amb un major…

El capsigrany Lanius senator és de la mida de l’escorxador i el més comú del seu grup Sol veure’s parat als cables del corrent elèctric, al costat de les carreteres, des d’on vigila el pas d’insectes, els quals caça i penja de les punxes dels esbarzers a la manera típica dels ocells del seu grup El caracteritza el color castany clar del cap, amb una franja negra al davant, que baixa pels costats, travessant l’ull, i el color blanc i negre de la resta del mantell A la femella de la fotografia, presa a l’Encanyissada delta de l’Ebre s’observa el color blanc de davant del cap, tocant el bec,…

Rascletó Porzama parva Als Països Catalans és una espècie molt mal coneguda, citada com a migrador regular, però molt escàs a Mallorca i Catalunya S’ha observat també a Menorca i Formentera, i hi ha una observació a l’albufera de València Manca a la resta del territori La seva situació és, però, molt mal establerta, i fins i tot se l’ha mencionat com a possible nidificadora a Catalunya, el País Valencià i Mallorca Hivernant molt escàs o excepcional, citat només a Catalunya i Menorca Fins ara es disposa de poques dades 22 a les Balears, 11 a Catalunya i 1 al País Valencià, cosa que sembla…

El fumarell alablanc és un migrador regular que durant el pas primaveral apareix al litoral, barrejat sovint amb el fumarell negre A les Balears és també un migrador primaveral, però escàs, amb citacions a totes les illes, especialment a Mallorca El període de pas és curt, ja que comença al final d’abril 240482, data extrema i es perllonga fins al començament de juny 020676 al delta del Llobregat i 060681 a Sarinyena La major part del pas es produeix, però, el maig, especialment a les seves dues primeres desenes Sobre 56 citacions de 23 anys diferents 1871-1984, 46 corresponen al…

Un document del 23 d’abril de 1133 parla de la forciam de Spinalbes, illam quam dicunt Podium de Castellar, cum eiusdem castrum, domorum et forciarum , que el cavaller Bertran de Merola i els seus varen cedir a Pere Udalard de Sentfores Devia ésser un castell o fortalesa subsidiari del de Meda, que estenia la seva jurisdicció fins a Espinelves No es parla ja d’aquest castell o fortalesa en la documentació del segle XIV

Situació Tram del recinte medieval d’aquesta vila, ambuna bestorre de planta rectangular atalussada ECSA - B Cellerier La vila d’Argelers és situada a 2 km de la mar, sobre l’actual carretera N-9 Mapa IGN-2549 Situació Lat 42° 32’ 8” N - Long 3° 1’ 28” E PP Història El castell i la vila d’Argelers foren un domini tradicional dels comtes de Rosselló i dels seus successors La primera cita d’Argelers figura en un document del Liber Feudorum Maior , datat erròniament el 30 d’abril de 1138, document que el cartulari, malauradament, no donava sencer, sinó només amb dues línies de…

Situada a l’exterior i a l’oest de la vila de Perpinyà, la domus S Assisclija és esmentada el 902 La documentació sobre aquesta església, però, és molt escassa Depenia, al segle XII, de Sant Ponç de Tomeres Qualificada d‘ “ecdesia ruralis” el 1435, era un priorat que fou unit a Sant Joan de Perpinyà pel bisbe Galceran Albert el 14 d’abril de 1451 No era més que una hermita al segle XVII i, malauradament, ha estat totalment enderrocada al segle XX

Pont Aquesta edificació, avui al terme municipal d’Avinyó, esmentada en la delimitació del terme del castell d’Artés que es feu el 938 a petició del mandatari del bisbe de Vic, quan el terme passava pel riu de Rodors avui riera de Malrubí diu que puja pel riu i arriba a l’aqüeducte, i s’ha identificat aquest aqüeducte amb el de Vilagonella, que servia per portar aigua a un forn d’obra situat a prop del mas Vilagonella Restes de l’aqüeducte molt poc temps abans de la seva desaparició, segons una fotografia feta l’abril de 1980 J Gibert Blocs de pedra de l’aqüeducte amb una ranura…