Resultats de la cerca
Es mostren 49 resultats
Les megalariàcies, les escoliciosporàcies, les hematommatàcies i les biatoràcies
A Les parets silícies ombrejades, en zones muntanyoses, podem observar els grans tallus blanquinosos, de superfície farinosa, d’ Haematomma ochroleucum , que, ocasionalment, pot presentar apotecis còncaus i prominents com els de la fotografia, notables per llur color vermell de sang Les gotes lluents són restes de rosada Javier Etayo Megalaria grossa és un liquen de tallus crustaci, continu, grisós, amb algues Trentepohlia , apotecis amb marge propi i ascs amb tolus dotat de cambra ocular i cos axial amples les espores són bicellulars, grosses i de paret gruixuda Viu en llocs…
Les ròsides
Les ròsides, de fulles sovint compostes, presenten les flors amb una clara tendència a la formació de receptacles còncaus i la reducció del nombre de primordis seminals La subclasse de les ròsides conté, entre els seus representants més típics, els rosers Rosa A partir d’algunes d’aquestes plantes, ja des de molt antic i després de cultius selectius i de nombrosos encreuaments, hom ha obtingut les roses de jardí, sens dubte les flors cultivades més populars i esteses, i també de les més belles Ultra la grandària de la flor i la producció de perfum, s’hi ha potenciat també el…
Les hipnobrials
És el darrer ordre de molses pleurocàrpiques amb peristoma doble Presenten la càpsula inclinada o horitzontal, sobre una seta llarga Comprenen moltes espècies importants, amb caulidis ramificats regularment o irregularment, de les que formen catifes més o menys grans, principalment al sòl dels boscos o en el medi aquàtic Molses de l’ordre de les hipnobrials, II 1 Brachytecium rutabulum a aspecte general del gametòfit x 2 b detall d’un fillidi x 15 2 B velutinum a detall d’un fillidi x 20 3 Scleropodium touretii a aspecte general del gametòfit x 20 b detall d’un fillidi x 50 4…
Les tetrafídals
Molses de l’ordre de les tetrafidals 1 Tetraphis pellucida a aspecte general del gametòfit i de l’esporòfit x 8 b detall d’un peristoma x 25 c detall d’un gametòfit amb suport de propàguls x 15 Miquel Alcaraz L’ordre de les tetrafidals comprèn un nombre reduït d’espècies de petites molses acrocàrpiques, de fillidis amples i ovats, que tenen el peristoma format per només 4 dents, totes iguals, constituïdes per uns quants rengles de cèllules Tetraphis pellucida forma gespes de color verd viu, vermelloses a la base, sobre soques i troncs de faig i avet en avançat estat de descomposició És comuna…
Santa Maria de Vallformosa (Vilobí del Penedès)
Art romànic
L’actual església del fossar de Vilobí, ara en desús, és una obra del segle XVII, modificada al segle XVIII, però d’origen molt antic L’indret de Vallformosa, al Penedès, potser és documentat ja l’any 977, quan es va reconèixer als habitants del lloc les seves propietats Alguns autors creuen, això no obstant, que l’instrument esmentat fa referència a Vallformosa del Bages, municipi de Rajadell El primer document trobat fins ara que anomena l’església és de l’any 1087, en què Bonfill Odefind donà a Santa Maria de Solsona una peça de terra situada al comtat de Barcelona, al castell de Sant…
Les hookerials
El de les hookerials és un ordre de distribució principalment tropical, de molses pleurocàrpiques amb els fillidis sovint complanats i asimètrics, amb les cèllules grosses, i el peristoma doble o reduït Està representat al nostre país per poques espècies, entre les quals la més típica és Hookeria lucens, que forma, sobre terra i roques molt humides i ombrívoles, gespes de color verd pàllid, constituïdes per plantes de fins a 60 mm, amb els caulidis reptants, esparsament ramificats Els fillidis, fortament complanats, estan ondulats en sec i són grossos 5 × 13 mm, amplament ovals, sense nervi,…
Les micareàcies i les esquamarinàcies
Les micareàcies Hom inclou en aquesta família líquens crustacis, amb algues clorococcals, amb apotecis molt simples, sense marge o amb un excípul rudimentari Els ascs tenen un tolus apical I+ blau, amb un cos axial més clar, i estan envoltats per una gelatina ascal I+ blau Les paràfisis són ramificades i anastomitzades Les espores són hialines, unicellulars o septades transversalment, sense halo Micarea té els apotecis des del principi convexos i sense marge, i les paràfisis coherents Està mal representada a la regió mediterrània, i viu preferentment sobre fusta en descomposició i altres…
Les brials
És un ordre molt important de molses acrocàrpiques, amb els fillidis arrodonits o lanceolats, de cèllules llises La seta és llarga, amb una càpsula globosa o ellipsoïdal inclinada o pèndula, i amb el peristoma doble Molses de l’ordre de les brials, II 1 Plagiomnium undulatum a aspecte general del gametòfit i de l’esporòfít x 1,5 b detall d’un fillidi x 8 2 Aulacommium palustre a aspecte general del gametòfit i de l’esporòfit x 1,5 b detall d’un fillidi x 15 3 A androgynum a aspecte general del gametòfit amb propàguls x 7 4 Bartramia pomiformis a aspecte general del gametòfit i de l’esporòfit…
Les isobrials
Les isobrials ens introdueixen al conjunt d’ordres de molses netament pleurocàrpiques, amb caulidis primaris prostrats, irregularment ramificats, i caulidis secundaris ajaguts o erectes, ramificats de forma irregular, pinnada com una ploma o dendroide com un arbret La càpsula és erecta, de peristoma doble però l’intern, sovint simplificat Fontinalis antipyretica és una molsa aquàtica que forma masses en forma de plomall, de color verd fosc o verd negrós, flotants, agafades a les roques molles o, sobretot, als còdols, arrels, etc, submergits, en aigües mogudes, fredes i pures, en terrenys…
Les catinariàcies i les ramalinàcies
Les catinariàcies La família de les catinariàcies comprèn Catinaria , crustaci, amb apotecis sèssils, de color bru clar o fosc, biatorins amb marge propi aviat no visible El tolus apical té una cambra ocular molt oberta, i un cos axial cònic i poc visible Les paràfisis no són gairebé gens capitades Les espores són bicellulars i hi ha un halo prim, compacte, de superfície irregular Les dues espècies conegudes a casa nostra són corticícoles, de llocs humits C laureri té el marge més clar que l’epiteci, i C atropurpurea té el marge prominent, del color de l’epiteci Les ramalinàcies En llocs d’…