Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
Sant Climent del castell de l’Espunyola
Art romànic
Situació Aspecte que ofereix l’església des de l’exterior, pel costat de llevant R Viladés L’església de Sant Climent, tal com diu el topònim, es trobava dintre el recinte del castell, a l’actual mas del Castell, situat prop del torrent de l’Espunyola, afluent a la riera de Clarà Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 292-M781 x 99,4 — y 55,9 31 TCG 994559 Per anar-hi cal agafar la carretera de Solsona a Berga Poc abans del quilòmetre 34 i a mà dreta hom trobarà un trencall que va a can Font i al Castell amb uns…
Castell i vila de Bellver de Cerdanya
Art romànic
Situació Vista aèria del nucli antic de la població, inicialment murat ECSA - M Catalán El poble de Bellver de Cerdanya, situat al cim d’un turó calcari espadat en bona part, a l’esquerra del Segre, és a 18 km de Puigcerdà per la carretera N-260 que porta cap a la Seu d’Urgell És a 6 km de la boca N del túnel del Cadí Mapa 35-10216 Situació 31TCG993918 La vila de Bellver estigué presidida per un castell del qual no queda gairebé res, exceptuant les restes del que segurament era la cisterna Pel lloc on es troben prop de la plaça del Castell i pel que indica la toponímia podem deduir que el…
Castell de Miravet
Art romànic
Situació Vista aèria d’aquest famós castell, que fou seu de la comanda templera més important de les terres de l’Ebre ECSA - J Todó Aspecte de la muralla de ponent, amb torres, del recinte sobirà del castell ECSA - J Colomé El castell de Miravet es troba al capdamunt de la població de Miravet, sobre un turó de més de 100 m sobre el nivell de la mar, al marge dret de l’Ebre El monument, que és propietat de la Generalitat de Catalunya, es pot visitar dins l’horari establert Mapa 32-18 471 Situació 31TBF978457 Podem accedir al castell des de Móra d’Ebre, capital de la comarca Sortirem de la…
El bisbat d’Urgell (segles IX-XIII)
Art romànic
Presentació Sobre la introducció del cristianisme a la comarca de l’Alt Urgell no se sap res de cert, malgrat que no faltin llegendes que parlen de la predicació d’un deixeble de sant Jaume i de l’erecció d’un bisbat en temps apostòlics No és fins al començament del segle XI que apareix a la ciutat romano-visigòtica d’Orgia o Orgellia , edificada al lloc actual de Castellciutat, el primer bisbe conegut, Just, que subscriu les actes del II Concili de Toledo, de l’any 527, i les del concili de Lleida i de València, del 546 Desconeixem tanmateix quins eren els límits del territori assignat…
El turisme i la segona residència
El turisme i, en general, la demanda de recreació que comporta un canvi d’aires han esdevingut progressivament uns potents factors d’alimentació de l’economia catalana a partir de la segona meitat del segle XX, i han determinat una important especialització de Catalunya en la prestació de serveis turístics i de l’oci, fins al punt de convertir-la en una de les primeres regions turístiques europees El turisme ha representat per a Catalunya, com per al conjunt d’Espanya, un element de canvi econòmic, social i cultural de gran transcendència, que ha operat, però, en una situació política en què…
La producció agrícola i ramadera
A mitjan segle XIX coexistien a Catalunya dos tipus d’agricultura una agricultura comercialitzada, moguda i estimulada pel comerç d’exportació o per una forta demanda interior i una altra agricultura estacionaria, preferentment dedicada al consum local o comarcal A dalt, portada de la revista d’agricultura “El Cultivador”, Barcelona, 1849 A baix, dibuix de J Pahissa “La Ilustració Catalana”, 1899 L’aspecte que oferia Catalunya a la darreria del segle XVIII era el d’un país eminentment agrícola Segons el cens del 1799, la meitat dels ingressos fiscals del Principat procedia de l’agricultura,…
La modernització dels mitjans de transport a la catalunya del segle XIX
Memòria del camí de ferro de Barcelona a Mataró, 1848 El fet que la indústria cotonera catalana es desenvolupés sobre la base de la demanda del mercat interior espanyol i que, en contrapartida, el Principat importés de la resta d’Espanya quantitats cada cop més considerables de productes alimentaris —cereals, farina, peix salat, etc— i d’una gran diversitat de primeres matèries, havia d’implicar, inevitablement, que hom es plantegés la necessitat de modernitzar el sistema de transport per tal de facilitar l’expansió d’aquest procés, atès que els mitjans tradicionals comportaven unes despeses…
El marc històric del romànic del Camp de Tarragona
Art romànic
Els precedents antics de la prehistòria a la fi del món romà Algunes troballes arqueològiques fetes sobretot al sector de l’Alt Camp, a la cova del Pont de Gor i a la balma de Picamoixons, del terme de Valls, donen testimoni del poblament al Camp de Tarragona des d’abans del 9000 aC, o època paleolítica En l’etapa següent, o neolítica del 9000 al 3000 aC, es constata la continuació del poblament al sector és el moment en què la població deixa la vida nòmada per cercar un lloc més estable d’hàbitat, gràcies a la introducció de l’agricultura i de la ramaderia, segons ho confirmen troballes…
El mercat financer i el sistema bancari català, 1844-1864
Lletres de canvi El desenvolupament del procés d’industrialització a Catalunya J Nadal, 1975 M Izard, 1973 i J Maluquer, 1976 comportà que durant el període comprès entre 1840 i 1865 es produís una profunda transformació de les estructures financeres del país, respecte de la qual cal tenir en compte que aquest canvi es concentrà molt acusadament a Barcelona, on aparegueren una banca i un mercat borsari modern que, de bon principi, tendiren a projectar la seva activitat sobre tot el Principat que aquestes noves institucions financeres no van suplantar els instruments financers tradicionals, ni…
Ciutat de Tarragona
Art romànic
Situació Vista aèria del nucli històric de la ciutat, ben delimitat per les antigues muralles, en part conservades ECSA - J Todó La ciutat de Tarragona, capital de la comarca del Tarragonès i capital històrica del Camp de Tarragona, és situada al pendent d’un turó de 69 m d’altitud, que davalla suaument fins al mar pel costat sud-oriental, i cap al riu Francolí, per la banda sud-occidental els vessants N i N-E del turó són espadats Per la seva morfologia i les fases de formació de la ciutat, el conjunt urbà s’estructura en tres sectors o terrasses la part alta o barri antic, els eixamples i…