Resultats de la cerca
Es mostren 28 resultats
Sant Jaume de Cortsaví
L’església de Sant Jaume era la capella castellera de la fortalesa de Cortsaví Ara per ara, d’aquesta església tan sols han arribat als nostres dies escasses referències documentals, la primera de les quals data de l’any 1159 es tracta de l’acta de consagració de l’antiga església parroquial de Sant Martí de Cortsaví, en la qual el bisbe Artau d’Elna ordenava que hi havia d’estar subjecta l’“ ecclesiola illa Sancti lacobi, quae noviter constructa est iuxta castrum Curte Saviní’ Consta, d’altra banda, que durant els segles XIV i XV a l’església de Sant Jaume hi foren fundats uns beneficis, el…
Sant Esteve de la Vall (Matadepera)
Art romànic
Sant Esteve de la Vall era una església situada a mig aire de la muntanya de Sant Llorenç del Munt, just on ara hi ha la masia de can Pobla Antigament el nom d’aquesta masia era el de “mas de Sant Esteve” existia ja l’any 1192, data en què consta que fou cedit a Bernat de Riquer i a Ramon d’Espluga Dels edificis antics no en queda cap rastre, ja que quan al tombant del darrer canvi de segle es construí l’actual mansió de can Pobla, es derruïren les edificacions existents Durant segles l’església fou la parròquia de la demarcació del monestir de Sant Llorenç, al qual, probablement, havia…
Castell de Padèrn
El poble de Padèrn és situat a la riba dreta del Verdoble, prop de la seva confluència amb el Torgan L’origen de l’actual vila de Padèrn cal relacionar-lo amb la construcció al segle XII d’un castell o fortificació al cim de la cresta rocallosa sota la qual s’estén la població Tanmateix, en un moment anterior a l’esmentada centúria, el nucli originari de Padèrn, format a partir d’una església dedicada a sant Pere, era situat a la riba esquerra del Verdoble Aquesta església, citada en la documentació l’any 805, formava part del patrimoni de l’abadia de Santa Maria de la Grassa per donació…
Sant Feliu de Castellciutat (la Seu d'Urgell)
Art romànic
El lloc de Ciutat, situat en un turó que domina l’aiguabarreig dels rius Segre i Valira, i tota la plana de l’Urgellet, des del congost del Baridà fins al de Tresponts, és habitat des de molt antic segons les geografies de Plini i Estrabó, era la Civitas Orgellia , capital dels ceretans, emplaçada al lloc del poblat d’Arse-Durgui Cal assenyalar que, tot i aquesta relació amb el mon romà, en aquesta època la seva importància és secundària amb relació a Llívia lulia Ubica que era el principal establiment romà de la regió aquesta és la versió històrica tradicionalment admesa, però fins ara no…
Sant Vicenç d’Estamariu
Situació Vista del costat sud-est d’aquesta antiga església basilical, molt malmesa i amb els absis coberts d’heura ECSA - F Tur i ECSA - M Anglada L’església de Sant Vicenç és situada en el cementiri d’Estamariu, fora del nucli urbà, al costat de la carretera que porta a Bescaran JAA-MLIC Mapa 35-10216 Situació 31TCG787928 Història És en un document de l’any 893 que trobem un dels primers esments del topònim Estamariu, amb motiu de la venda que Guinidildes féu a Jerosòlima consistent en una sesterada de terra in billa Estamarice També són freqüents les mencions d’aquest lloc en instruments…
La vila de Mataró
Art romànic
Nucli històric Vista aèria del nucli històric de la ciutat que es desenvolupà entorn de l’església de Santa Maria, al centre de la foto ECSA - J Todó Sembla que l’inici urbanístic de la ciutat de Mataró es pot establir en l’època romano-republicana, segons que testimonien, entre altres vestigis, la troballa d’una necròpoli d’incineració segle I aC La ciutat, anomenada lluro, devia estar envoltada de muralles, de les quals s’han trobat restes en certs trams del seu perímetre Les fonts escrites també donen testimoni d’aquesta construcció defensiva Plini parla d’una lluro amb oppida governada…
Sant Just i Sant Pastor d’Urmella, abans d’Orema (Bissaürri)
Art romànic
Situació Vista del sector sud-est de la gran església d’aquest antic monestir, amb una absidiola i el porxo campanar que substituí l’absis principal ECSA - JA Adell Aquesta església, que ara és la parròquia del poble d’Urmella, al nord de Bissaürri, es correspon a l’antic monestir d’Orema Les seves estructures formen un petit barri, al nord del nucli principal de la població Mapa 32-9 180 Situació 31TBH970101 L’accés al poble es fa des de la carretera C-144, per la pista indicada que surt a la dreta venint de Bissaürri, entre els quilòmetres 79 i 80 L’església es troba a la part més elevada…
Santa Maria de Roca-rossa (Tiana)
Art romànic
Situació Vista aèria de la capella costat, ambdues en estat de ruïna ECSA - JTodó Es troba a l’extreum llevantí del massís del Montnegre, a l’antic terme d’Horsavinya, dins l’actual municipi de Tordera Mapa 38-14365 Situació 31TDG703168 L’ascens tradicional es feia per una pista que sortia del quilómetre 7 de la carretera de Fogars de Tordera, des d’on s’accedia per una pista de més de 8 km fins al Coll del Porteli d’aquí calia prendre un carni carreter vers el N, que conduïa fins a les ruines de l’església Avuí dia, a causa de les pistes modernes, obertes per les urbanitzacions de l’Agropark…
El marc geogràfic del romànic de la Selva
Art romànic
Presentació geogràfica Mapa de la comarca de la Selva amb les divisions de municipis i les principals vies de comunicació La comarca de la Selva, de 1 006,24 km 2 , limita a tramuntana amb les comarques de la Garrotxa i el Gironès a llevant, amb la comarca del Baix Empordà i el mar a migjorn, amb les comarques del Maresme i el Vallès Oriental i, a ponent, amb la comarca d’Osona i, més concretament, amb els sectors de Collsacabra i les Guilleries, part de les quals també s’integra dins la comarca de la Selva Amb aquesta superfície, un 3,14% del total del territori català, la Selva és la…
El marc geogràfic del romànic de l’Empordà
Art romànic
Presentació geogràfica Mapa de la comarca del Baix Empordà amb les divisions de municipis i les principals vies de comunicació L’Empordà és una de les comarques de Catalunya amb una personalitat més definida Era el territori d’influència de la ciutat d’Empúries, a la qual deu el nom L’actual separació en Alt Empordà i Baix Empordà fou establerta pel decret de divisió territorial de Catalunya del 1936 Morfològicament s’assembla a un triangle invertit en què es poden distingir tres unitats de relleu la plana alluvial, els aspres i els turons marginals, i els massissos muntanyosos que emmarquen…