Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
Sant Urbà o Sant Serni o Sant Sadurní de Montesquiu (Isona)
Art romànic
L’església parroquial de Montesquiu és esmentada l’any 1314, en la relació d’esglésies parroquials de l’ardiaconat de Tremp visitades pels delegats de l’arquebisbe de Tarragona L’any 1391, el capellà de Munt Squiu consta que pàgava de dècima dotze sous Vers l’any 1526 n’era rector Vicenç Tallada L’any 1758, l’església de Sant Sadurní de Montesquiu estava en bon estat tenia com a sufragànies Sant Vicenç de Galliners, Sant Sebastià de Pui de l’Anell i Sant Sadurní El 1904 s’hi agregà I’església de Sant Miquel del poble de Sant Miquel, segregada d’Aramunt, mentre que la capella de Sant Sadurní s…
Santa Creu de Castellbò (Montferrer i Castellbò)
Art romànic
L’any 935, en la cessió d’una propietat situada al terme de Pallerols s’esmenta, com a límit, entre d’altres, l’església de Santa Creu Altres esments del lloc són del 1030, en la venda del llogaret de Tridigueres , a la vall de Castellbò, al terme de Santa Creu i del 1074 en la donació d’un alou situat al terme de Santa Creu, de Sant Iscle i a l’obac de la Laguna, a la vall de Castellbò, i que, per una part, limiten amb el riu de Tridigueres En l’acta de consagració de la Seu d’Urgell, també apareix la parròquia de Santa Creu El lloc pertanyia al vescomtat de Castellbò, i era inclòs al…
Sant Julià d’Espui (la Torre de Cabdella)
Art romànic
Situació Vista de la façana ponentina d’aquest temple parroquial, del qual només es conserva sense modificacions la torre campanar ECSA - A Roig L’església de Sant Julià presideix una petita plaça graonada del poble d’Espui, situat a 1 285 m d’altitud, en el marge dret del Flamicell, a la confluència amb el torrent de Berdins ARD Mapa 33-10214 Situació 31TCH347024 Història La vila del Puig de Cabdella, topònim que ha donat lloc a l’actual d’ Espui , i el seu castell són esmentats l’any 1178, en una donació feta per Ramon de Cabdella a la comanda de Montsor, com a “ castrum Podii Capdele cum…
Castell de Marçà
Art romànic
Situació Un dels angles de l’edifici central d’aquest castell, del qual queden pocs vestigis ECSA - J Bolòs Restes d’una fortificació situada al cim del turó, anomenat de la Miloquera, que hi ha al costat del poble de Marçà Mapa 32-18471 Situació 31TCF155551 Des del costat de l’església del poble de Marçà cal seguir un camí carreter que porta fins a una creu, de darrere de la qual surt un corriol força abrupte que puja fins al cim del turó on es construí el castell JBM Història Marçà va ser un nucli sarraí ocupat ben aviat pels cristians La primera notícia referida al castell correspon al…
Santa Maria de Campanyà (Sant Cugat del Vallès)
Art romànic
Situació Edifici romànic molt transformat Vista del sector sud-oest J M Masagué Situada al nord del terme de Sant Cugat, prop de la carretera de Rubí, l’església de Santa Maria de Campanyà s’eleva dalt d’un turonet, al costat de la masia de Can Castanyer Actualment, ha quedat immersa dins la xarxa urbana d’un polígon industrial Hom la coneix també per Sant Mamet Mapa 36-16420 Situació 31TDF221927 Per arribar-hi cal que ens situem al punt més alt del carrer anomenat camí de Can Castanyer, al qual podem entrar des de la carretera que uneix Sant Cugat amb Rubí carretera de Gràcia a Manresa, al…
Sant Vicenç de Jonqueres (Sabadell)
Art romànic
Situació Vista del temple des del costat septentrional J M Masagué L’antiga església parroquial de Jonqueres és situada al nord de la ciutat de Sabadell, a 176 metres d’altitud És edificada al punt més alt d’un petit tossal que s’alça a l’interior d’una gran clotada, molt a la vora de la riba dreta del riu Ripoll És de propietat municipal i, en aquests moments, fora de culte Adossades a les parets de tramuntana i de migdia, hi ha sengles construccions paràsites Mapa 36-15392 Situació 31TDG252026 Per arribar-hi cal agafar la carretera de Sabadell a Castellar i Prats de Lluçanès Al punt…
Sant Iscle de les Feixes (Cerdanyola del Vallès)
Art romànic
Situació Vista exterior de la capçalera des de l’angle nord-est J M Masagué Al vessant de tramuntana de la serra de Collserola, dintre del parc natural i a la dreta de la riera de Sant Cugat, hi ha l’església de Sant Iscle de les Feixes, que dóna nom al torrent i a la vall on és emplaçada Pertany a la parròquia de Cerdanyola És encerclada per una tanca, dins de la gran propietat de can Catà A tocar de l’església hi havia l’antiga masia de Sant Iscle, que també fou rectoria i que actualment és una residència de monges Mapa 36-16420 Situació 31TDF292913 Per arribar-hi cal seguir, des de la…
Castell cartoixa de Vallparadís (Terrassa)
Art romànic
Situació Detall del parament del mur de llevant, amb espitlleres disposades en ziga-zaga D Ferran Aquest castell es troba al vessant est del torrent de Vallparadís, avui al mig del nucli urbà de Terrassa, i això no ens permet veure clarament les característiques del paisatge on fou bastit Malgrat que només és construït a uns 300 m d’altura i que tres de les seves façanes són en un lloc avui pla, cal pensar que en els orígens era situat estratègicament, ja que pel costat de ponent dominava tot el barranc de Vallparadís on durant el segle XII trobem documentada l’existència dels horts i els…
El marc històric del romànic del Gironès
Art romànic
La comarca del Gironès és determinada per la influència de la ciutat de Girona És una zona de transició entre el mar i la muntanya i no presenta cap característica geogràfica i hidrogràfica especial La delimitació actual de la comarca respon a la que establí la Generalitat de Catalunya el 1932, excepte el Pla de l’Estany, i comprèn el sector de Rocacorba, la part occidental de les Gavarres i la Serralada Litoral, llindant amb el Baix Empordà i les planes que voregen el Ter La prehistòria El poblament ibèric La presència de l’home al Gironès és comprovada des de les èpoques més reculades del…
El Barcelonès al segle XII. Estancament i nou començ
Art romànic
Els comtes i els seus oficials En els primers anys del segle XII, cal destacar tres canvis polítics de gran importància per a Catalunya en primer lloc, l’atac dels almoràvits en segon lloc, la consolidació dels comtats de la Catalunya Vella sota el domini del comte de Barcelona, i en tercer lloc, una represa de l’expansió més enllà dels Pirineus i cap al sud Tot i que València havia caigut en mans dels almoràvits al final del segle XI, fins el 1107 no es feren incursions a la zona costanera del comtat de Barcelona Durant aquests anys els atacs es concentraren al Penedès i amenaçaren…