Resultats de la cerca
Es mostren 58 resultats
Sant Climent de la Riba (Lluçà)
Art romànic
Situada dins l’antic terme del castell de Lluçà, fou, durant molts anys, una sufragània de la parròquia i canònica de Santa Maria de Lluçà, fins que l’any 1878 s’independitzà i adquirí funcions parroquials Les primeres notícies de l’església estan vinculades a la família Lluçà, ja que Guisla de Lluçà morta l’any 1026, en casar-se amb el vescomte Bernat I de Conflent, portà al matrimoni l’alou de Sant Climent de la Riba, que després passà a llur fill sant Ermengol, bisbe d’Urgell, i el 1037 Sunifred II de Lluçà el comprà i romangué en poder de la família Lluçà fins que a mitjan segle XII l’…
Crismó de la Font (Vielha)
Art romànic
Escultura Bloc de pedra reaprofitat com a carreu a la font del poble Porta gravat un crismó acompanyat de la figura d’un prelat Probablement procedeix de l’església de Sant Laurenç F Junyent-A Mazcuñan A la font del poble hi ha encastada una làpida rectangular 63 × 40 cm, on apareix esculpit l’anagrama de Crist, inscrit dins un cercle, flanquejat al cantó esquerre per la figura d’un bisbe Pel que fa al crismó, ha estat esculpit en baix relleu de manera ben acurada, bé que mostra la peculiaritat de tenir la lletra S terminal invertida A diferència del crismó, que és molt ben definit, la figura…
Santa Cecília de Celrà (Orellà)
Art romànic
Situació Vista de les ruïnes de l’església des del migdia, amb l’absis, en el qual s’insinuen lesenes, però sense el fris d’arcuacions que devien tenir a la part alta ECSA - J Bolòs Les ruïnes de l’església de Santa Cecília de Celrà són enmig d’uns camps abandonats, a poca distància i a un nivell més baix de les ruïnes del poble i castell de Celrà, situats al nord-oest d’Orellà Mapa IGN-2249 Situació Lat 42° 33’ 14” N - Long 2° 14’ 39"E S’hi accedeix, fins a poca distància, per una pista que surt d’un revolt molt pronunciat de la carretera que porta a Orellà D-4b, poc abans d’…
Sant Esteve de Ferriols o Sant Blai (Bellprat)
Art romànic
Situació Edifici senzill i rústec d’una nau sense absis ECSA - F Junyent i A Mazcuñán L’església és enfilada dalt d’un turó vorer a la carretera que va de Santa Coloma de Queralt a la Llacuna, a l’extrem occidental del terme, a frec amb la Conca de Barberà Mapa 34-15390 Situació 31TCF669989 El camí que hi mena arrenca, a mà dreta anant en direcció a Santa Coloma de Queralt, just després del quilòmetre dos, davant mateix d’on hi ha unes installacions agropecuàries, poc abans de travessar el Pont de Ferriols L’església roman oberta als visitants FJM-AMB Història El lloc i la villa rural de…
Guardiola de Sant Fruitós de Bages
Art romànic
Situació Vestigis, mig soterrats, de l’antiga guardiola La foto presenta una part dels basaments que hi ha a la banda de tramuntana F Junyent-A Mazcuñan Els vestigis d’aquesta antiga guàrdia, conjuntament amb les restes d’una torre moderna coneguda com la torre del Santmartí coronen un pujol situat entre les carreteres que, des de Manresa, menen a Vic i a Berga, dominant l’indret de la Vall dels Horts Long 1°52’45” - Lat 41°42’16” Hom hi pot anar seguint la carretera de Manresa a Vic En arribar a Sant Fruitós, i després d’haver travessat tot el poble, cal desviar-se a mà esquerra per tal de…
Sant Pere de Voltrera (Abrera)
Art romànic
Situació Vista des de llevant de l’església, que forma un conjunt amb les ruïnes del castell F Baltà S’alça al cim d’un turó 218 m, on hi ha les restes d’època moderna de l’antic castell de Voltrera, a l’esquerra del Llobregat La capella és construïda fora del recinte del castell, adossada a aquest i ran de balç Mapa 36-15392 Situació 31TDF105978 Per anar-hi cal seguir, per la banda esquerra del Llobregat, la carretera d’Olesa fins a l’entrada de la urbanització de Can Vilalba, que envolta les ruïnes del castell i de la capella Història El fet que la capella del castell de Voltrera no sigui…
Sant Martí de Jóc
Art romànic
Situació Les escasses restes de l’antiga església parroquial de Sant Martí de Jóc són situades al cementiri municipal, a llevant i a uns 500 m del centre del poble, vora el còrrec de Sant Martí Hi porta un camí asfaltat Per tal d’arribar a la vila de Jóc cal seguir l’itinerari que s’ha indicat en la monografia precedent Mapa IGN-2448 Situació Lat 42° 27’ 14” N - Long 2° 31’ 28” E Història L’església de Sant Martí és esmentada indirectament a la primera meitat del segle XI, concretament l’any 1031, quan Gaugibert i la seva muller Amirata feren donació a l’abadia de Sant Miquel de Cuixà d’uns…
Castell de Montboló
Situació Un testimoni dels escassos vestigis que resten d’aquest castell, esmentat en la documentació al segle XIII ECSA - A Roura Les escasses ruïnes del castell es troben vers llevant respecte de l’església de Sant Andreu de Montboló A l’altre costat del camí que hi passa a tocar, hi ha un turonet o replà una mica més baix i de fortes pendents vers llevant i tramuntana És cobert per una intricada vegetació, entre la qual destaca un esplèndid exemplar de roure Mapa IGN-2449 Situació Lat 42° 29′ 12″ N - Long 2° 39′ 25″ E Hom arriba a Montboló, 4 km al nord dels Banys d’Arles, per la carretera…
Sant Llorenç de Torrents o d’Alemanys (la Roca d’Albera)
Art romànic
Situació Les ruïnes d’aquesta església, també coneguda amb el nom de Sant Llorenç de Rocavella o de Galícia, es troben a prop del Mas Rancura Mapa IGN-2549 Situació Lat 42° 31’ 27” N - Long 2° 56’ 19,8” E El Mas Rancura és al peu de la carretera D-ll que uneix la Roca d’Albera amb Vilallonga dels Monts, a mà esquerra venint de la Roca Des d’aquest mas s’arriba a les ruïnes de l’església per un corriol perdedor PP Història El temple de Sant Llorenç de Torrents servia dos llocs alt-medievals documentats des del segle IX, Alemanys i Torrents d’Amunt i d’Avall La primera notícia d’ambdues viles…
Gramàtica Priscianus Maior. Ars Grammatica (ms. 74)
Art romànic
Foli 99v del ms 74, amb la caplletra Q farcida amb una estructura vegetal en espiral ECSA - J Colomé Els seus 130 folis, en pergamí, són de 311 × 198 mm i la caixa d’escriptura, de 232 × 140 mm És escrit a plana sencera, amb glosses interlineades i als marges, i el nombre de línies per plana és de 42 Les rúbriques són en vermell Els folis són numerats amb llapis i en xifres aràbigues És datat dins el segle XI * E Bayerri ja destaca que els folis 1 i 2 no pertanyen a l’obra de gramàtica * El primer té unes mides sensiblement més petites que les de la resta del manuscrit, i s’hi troba part de…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina