Resultats de la cerca

El desplegament diplomàtic a escala mundial es podria reflectir, d’una banda, per les variables cartografiades en el mapa 129 i, de l’altra, per la localització de les ambaixades que tenen els diferents estats dels món, però aquesta representació és poc viable a l’escala dels mapes que s’inclouen en aquesta obra És per aquest motiu que s’ha escollit la representació cartogràfica d’un grup d’estats amb la voluntat que constitueixin un model representatiu de la diversitat d’estats del món diferents dimensions, diferent poder econòmic i polític, etc i que aproximin el lector a l’anàlisi general…

Intentar representar cartogràficament la diplomàcia en el món implica, prèviament, plantejar què és La diplomàcia es podria definir com l’acció, en l’àmbit mundial, dels estats i dels organismes internacionals que aquests han creat, els quals estan dotats de personalitat jurídica pel Dret Internacional Públic Pel que fa als aspectes operatius, les accions i les relacions establertes són regulades pel Conveni de Viena de Relacions Diplomàtiques Aquest conveni defineix, entre altres conceptes, què és una ambaixada, què és un agent diplomàtic i quines són les seves funcions, qui representa els…

L’Estat és l’actor principal del sistema polític mundial Ho és des de la seva emergència institucional durant el Renaixement europeu, en el marc d’un procés de mundialització que començà amb els grans descobriments geogràfics i ha continuat fins als nostres dies L’Estat, com a forma d’organització política, s’ha exportat progressivament des d’Europa i s’ha implantat amb la sola excepció de l’Antàrtida a escala mundial La guerra va ser, i és encara, un instrument capital de les relacions entre els estats, però en el seu decurs aquestes relacions han vist aparèixer al seu entorn, i a la recerca…

Planta general d’aquestes importants fortaleses de frontera, amb indicació del seu perímetre murat amb torres de base quadrada J Castellví i S Got Castellví, a partir de R Grau i L Bousquet A menys de 4 km de la frontera francoespanyola del Pertús, a banda i banda de la CN-9, dins del terme municipal de les Cluses Vallespir, s’aixequen les imposants ruïnes de dos forts romans Ei nom de les Cluses deriva de l’apellatiu genèric clausurae , mot que es donà a les fortaleses de frontera de l’imperi Romà Aquestes fortaleses eren situades al pas de la Via Domitia , a mig camí de les estacions d’ ad…

Roma representa el món sencer Pot semblar pretensiós, però la ciutat té aquesta vocació d’universalitat ben assumida Roma és l’urbs, la ciutat, l’univers De Roma sortien les grans artèries viàries que avui dibuixen Europa Capital de l’imperi Romà, capital de l’Estat pontifici i, des del 1871, capital d’Itàlia, és la seu on reposen els apòstols Pere i Pau Catòlic significa universal, i la ciutat del Tíber ho escampa pertot arreu D’altra banda, Roma, llegit al revés, és amor Ciutat santa, doncs, eterna i romàntica de 'Roma antica', per raó del deliri que provocava l’antiguitat en…

Plànol de la ciutat i dels seus suburbis a l’antiguitat tardana i en època altmedieval JM Nolla i J Sagrera Els primers anys del darrer terç del segle III, entre el govern de Claudi II el Gòtic 268-270 i d’Aurelià 270-275, es va cloure un llarg i espectacular procés d’adaptació de la ciutat d’Empòrion a unes noves circumstàncies econòmiques, socials i polítiques de gran abast, que la van dur, per tal de sobreviure, a la necessitat de deixar anar el llast, que, com plom a les ales, amenaçava de collapsar la supervivència mateixa de la ciutat Primerament s’abandonà el barri més pròxim al mar —…

Festa, comunitat i transgressió En les petites comunitats rurals en què han viscut, al llarg de la història, la majoria dels éssers humans, les festes construïen l’ordre del temps social –el calendari–, interrompien les rutines i les tasques quotidianes i, en concentrar la gent de l’indret en un únic espai, originaven una experiència de comunitat Els forjadors de la societat moderna, industrial i capitalista, guiats per l’ètica del treball com a vocació i per la maximització del guany, van considerar que unes celebracions com aquelles distreien de la feina i constituïen un trastorn…

El cas de Catalunya Durant el tumultuós segle XX, marcat tant per canvis i ruptures socials com per avenços científics i tecnològics innombrables, la transmissió del coneixement de l’àmbit de la ciència a la societat ha passat per moments molt interessants, tots ells lligats a fets socials i a avenços que han comportat un seguit de modificacions en els hàbits i el pensament dels ciutadans Cal tenir present que una gran part dels objectes que avui semblen imprescindibles per a la vida quotidiana de la major part de la societat actual no existien abans del segle XX o eren extremament rars els…

Foli 213 v del Beatus de la Seu d’Urgell , que conté, a la part superior, l’escena de l’adoració de l’estàtua de Nabucodonosor per part d’un grup de persones, algunes de les quals toquen instruments musicals ECSA - G Llop Tractar de música medieval, i més si ens referim a l’anterior a l’any 1000 a Occident, significa tractar gairebé exclusivament de música litúrgica, la música que fou concebuda per a —i interpretada durant— les celebracions religioses de l’Església cristiana Naturalment que van existir altres tipus de músiques al marge de la religiosa, però, senzillament, no se n’han…

Comunicar-se parlar, explicar i escoltar L’art d’explicar contes consisteix a no deixar de fer-ho mai, diu el filòsof alemany Walter Benjamin I explicar contes, narrar, és una activitat que ve del passat, però no ha caigut en desús ni el llibre, ni el cinema, ni la ràdio, ni la televisió, com tampoc Internet no han aconseguit deixar-la de banda Alçar-se dempeus i oferir la paraula a l’oient que en vulgui ser receptiu constitueix de vegades un acte capaç de recrear vides senceres Eva Guillamet Les narracions que avui es coneixen com a rondalles, llegendes i mites vénen de lluny, tant en el…