Resultats de la cerca

El gamarus Strix aluco és un ocell rapinyaire sedentari i nocturn, de mida mitjana 36-38 cm, que viu a tota mena de boscos on, a la nit, pot sentirse’n el crit esglaidor que li ha valgut els sobrenoms de cabra fera i cabrota Noteu la forma arrodonida del cap, semblant al de l’òliba i el color negre dels ulls De costums solitaris, nia sobretot als forats dels arbres vells i als nius abandonats d’altres ocells Marisa Bendala Aquest rapinyaire nocturn és un dels més comuns dels Països Catalans, després del mussol Ocell clarament sedentari, ocupa tot l’any l’ambient forestal, des dels alzinars…

Planta d’aquest antic centre industrial de l’Alt Imperi, reocupat entre els segles IV i VI E Gurri El jaciment del Morer és situat en una zona aturonada del municipi de Sant Pol de Mar Maresme, a una altura de 94 m sobre el nivell del maren el Punt més alt costat sud-oest, a uns 150 m, hi transcorre el torrent o la riera del Morer, que desguassa a la costa a uns 900 m del jaciment Aquest fet no és casual En època d’August s’hi construí un centre productor de vi aquest producte arribava a la costa per la riera i s’embarcava en vaixells cap a diferents ports de la Mediterrània El jaciment té…

Mitjançant estudis de radiotelemetria s’ha pogut analitzar el patró d’ús de l’espai dels teixons de Collserola i Montserrat, com també l’ús que fan dels diferents hàbitats això ha permès tenir un millor coneixement de com els afecta la pressió antròpica i de quins són els ambients clau per a l’espècie Guillem Molina El teixó Meles meles ha esdevingut un model per a l’estudi de la sociobiologia dels mamífers, pel fet que la plasticitat que mostra en la seva organització social ha estat entesa com un estadi primitiu previ al de la sociabilitat que presenten altres carnívors Al llarg de la…

Detall del presbiteri de l’església F Tuset La validesa estructural dels ambients litúrgics del tipus de la basílica del Bovalar feu adaptar com a basílica —amb el mateix esquema— una part de la villa tardana coneguda amb el nom de villa Fortunatus, pel nom d’un dels seus propietaris, segurament del segle IV Aquesta villa és situada prop de la ciutat de Fraga, al Baix Cinca Planta de la basílica amb el baptisteri als peus F Tuset Les noves excavacions han canviat totalment la descripció del temple que vam donar basant-nos en la publicació de J de C Serra i Ràfols 1943, que també seguia J…

L’aspecte extern del ratolí domèstic Mus musculus és ben conegut petit i esvelt, de color gris o marronós, amb la cua llarga gairebé com tot el cos i amb la base ampla, el musell punxegut, els ulls negres i petits, i les orelles petites i arrodonides Les mesures corporals són les següents 73-101,5 mm de cap i cos, 68-98,5 mm de cua, 15,5-17,5 mm de peu posterior, 11,5-15 mm d’orella el pes és de 12,5-29 g Jordi Muntaner És un rosegador de talla petita i de figura gràcil Fa una olor de florit també molt característica, que és pròpia de les formes comensals del gènere La coloració és molt…

Aspecte dels vestigis de l’església des de migdia JM Nolla L’any 1965, com a conseqüència de la troballa de tombes romanes tardanes efectuada durant unes prospeccions, s’iniciaren unes campanyes d’excavacions al costat nord del mas Castell Porqueres, Pla de l’Estany, una gran masia d’origen antic a molt poca distància, cap a ponent, de l’església parroquial de Santa Maria, obra romànica molt ben conservada que va ser consagrada el 1182 Els treballs, dispersos i caòtics, duraren, amb més o menys intensitat, fins el 1970 i no han estat mai objecte d’una publicació científica i rigorosa Aquestes…

Diferents adaptacions del peu dels artiodàctils al medi muntanyenc En el cas de la cabra A, A’ , el peu s’adapta al medi rocós presenta soles toves i elàstiques, que permeten una gran adherència, i amb els voltants durs per apuntalar el peu a les anfractuositats de la roca 1 no té membrana interdigital, la qual cosa li permet d’obrir independentment els dos dits i que actuïn com de pinça i presenta unglots rudimentaris en els dits segon i cinquè, que poden fer de taló de fre accessori en el descens 2 En el cas de l’isard B , el peu té un septe o membrana entre els dos dits 3 que li permet…

Els criteris i les tendències actuals Origen i desenvolupament dels artròpodes al llarg dels diversos períodes geològics La llargada de les línies correspon al seu període de presència sobre la Terra, segons les restes fòssils trobades fins ara Maber, a partir de Moore 1959 Els artròpodes constitueixen un grup animal d’origen antic Els fòssils més antics que se’n coneixen daten del Cambrià, i, d’altra banda, molts es poden reconèixer com a representants de grups vivents actualment Aquest fet i la manca de proves paleontològiques fan difícil d’establir quin és el prototipus ancestral que els…

Plànol de la ciutat i dels seus suburbis a l’antiguitat tardana i en època altmedieval JM Nolla i J Sagrera Els primers anys del darrer terç del segle III, entre el govern de Claudi II el Gòtic 268-270 i d’Aurelià 270-275, es va cloure un llarg i espectacular procés d’adaptació de la ciutat d’Empòrion a unes noves circumstàncies econòmiques, socials i polítiques de gran abast, que la van dur, per tal de sobreviure, a la necessitat de deixar anar el llast, que, com plom a les ales, amenaçava de collapsar la supervivència mateixa de la ciutat Primerament s’abandonà el barri més pròxim al mar —…

Primulàcies 1 Cucut Primula veris a i a’ detall de dues flors heteròstiles seccionades longitudinalment a flor microstila, a’ flor macrostila, x 2 b càpsula madura més curta que el calze, eixamplat i persistent x 2 2 Soldanella alpina a aspecte general x 0,5 b flor seccionada longitudinalment x2 3 Pa porcí Cyclamen balearlcum a aspecte general amb una flor ben oberta i un fruit ja madur sobre un peduncle que comença a recorbar-se x 0,5 b secció longitudinal d’una flor amb els pètals redreçats x 2 4 Androsace maxima aspecte de la planta en flor x 0,5 5 Enciamet de la Mare de Déu Samolus…