Resultats de la cerca
Es mostren 582 resultats
Caterina, una nena trobada
Nena demanant almoina, retaule de Santa Llúcia , BRubió, segle XIV ESL / RM Al si de la societat medieval hi havia grups de marginats captaires, vagabunds, malalts, contrets, gent de malviure, esclaus eren homes i dones miserables, normalment indefensos També hi havia una quantitat important de pobresa més o menys amagada, ja que el poble menut vivia moltes vegades amb uns mínims, de manera que qualsevol fet podia portar famílies senceres a la misèria També hi havia la misèria moral així, mentre que era generalitzat el concubinatge, es menyspreaven els bords i llurs mares Tot això feia que…
Participació electoral i vot femení a Catalunya
Dones esperant per votar a Barcelona, novembre del 1933 AHC / RM Durant la Segona República es modificà la llei electoral per tal de permetre el sufragi femení, i el 19 de novembre de 1933, per primer cop, pogueren votar més de sis milions d’electores de l’Estat espanyol Les esquerres i la premsa van atribuir el triomf conservador en aquelles eleccions legislatives al comportament electoral de les dones i també a l’abstenció llibertària que els havia restat vots “El món es va perdre per una dona” sanglotà l’esquerra en paraules publicades a “El Heraldo de Madrid”, mentre remarcava al mateix…
Les orientacions polítiques dels ciutadans
Eleccions generals del 15 de juny de 1977, Tarragona, R Vallvé CFV El pas del franquisme a la democràcia i l’inici del sistema de les comunitats autònomes, encara que van ser conduïts a través de negociacions entre forces polítiques i mitjançant decisions de les institucions centrals, aspiraven a donar resposta a les expectatives de la ciutadania Cal saber, però, quines eren aquestes exactament Naturalment, es pot considerar que el vot ciutadà, decantant-se per determinats partits polítics i deixant-ne d’altres fora de joc, constitueix, de manera indirecta, una aproximació a les preferències…
Jaume Balmes i les bullangues de Barcelona
Escena de la bullanga de Barcelona del 1842 BC L’any 1840, Jaume Balmes començà a baixar amb certa assiduïtat de Vic a Barcelona per tal d’eixamplar relacions literàries i professionals En una d’aquestes ocasions, mentre s’estava a Barcelona cercant editor per a una obra d’estricte significació política, les Consideraciones sobre la situación política de España , presencià l’aixecament dels liberals progressistes del 18 de juliol contra el govern moderat interí que s’havia desplaçat a Barcelona acompanyant les reines Al darrere del conflicte hi havia la qüestió de la llei municipal, una peça…
Davallada i transformació de les indústries tradicionals
Les realitats industrials anteriors a la industrialització no solament eren molt heterogènies en organització, productes i mercats, sinó també molt desiguals pel que fa a la capacitat de transformar-se La imprecisió del terme “tradicional” és, doncs, proporcional a l’extensió i complexitat de la situació que es vol analitzar Aquesta organització productiva no formava realitats estàtiques En una visió de llarga durada es poden constatar canvis substancials de localització i d’organització que tenen a veure amb el desenvolupament agrícola, amb les transformacions comercials o amb les…
Producció manufacturera industrial i comercial
Per a tenir una idea al més aproximada possible de l'activitat industrial del territori català durant l'Alt Imperi, cal utilitzar totes les fonts —textuals i arqueològiques— que es tenen a mà Tot i això, fa l'efecte que la síntesi que es pot arribar a dibuixar no és ni equilibrada ni representativa, que moltes dades s'escapen del control dels investigadors i que d'altres que es tenen encara no s'han valorat adequadament Convé tenir-ho present en llegir aquestes línies Els textos fan esment, amb tota claredat, de l'habilitat especial dels emporitans en el teixit del lli que, en part, devia ser…
Les societats igualitàries: un miratge
Recreació d'una escena de caça vista com activitat exclusiva dels homes, Samit, sd, coll part GC Dins l'estudi de les societats de caçadors-recollectors del passat, l'arqueologia ha aconseguit representar de manera rigorosa el medi natural en què es mogueren en cada moment i també el tipus d'estratègia que desenvoluparen per tal de resoldre el problema de la seva subsistència Això ha estat possible gràcies al ventall de noves tècniques, procedents en la seva majoria d'altres ciències, tot i que aquestes han estat desenvolupades i reformulades a fi d'ajustar-les als plantejaments arqueològics…
L’evolució del planejament urbanístic i territorial
La situació del planejament urbanístic conegué una important transformació d’ençà del final dels anys setanta, arran dels canvis polítics i, en particular, de la realització d’eleccions municipals democràtiques En efecte, el gran creixement urbà dels anys seixanta i setanta havia estat acompanyat d’una assenyalada ineficàcia del planejament urbanístic Aquestes mancances del planejament, que tenien el seu origen en la situació política del moment i en les pressions dels agents econòmics, donaren per resultat un desenvolupament urbà especulatiu i desordenat Desenvolupament que comportà a…
Andorra: l’evolució constitucional d’una societat tradicional
L’entrada d’Espanya a la Comunitat Econòmica Europea el 1986 representà un canvi decisiu per a la situació d’Andorra El Principat andorrà va deixar de ser un Estat tercer, que es beneficiava dels excedents comunitaris, i es va trobar enmig del territori comunitari, sense formar-ne part Les inevitables negociacions amb Brusselles per a garantir un futur econòmic a Andorra van portar les autoritats comunitàries a exigir condicions calia que Andorra adaptés les seves institucions al marc democràtic europeu Van ser sobretot els negociadors espanyols els qui van fer palesa aquesta exigència, atès…
Sarcòfag amb figures del difunt i de la tardor, de Barcelona
Fragment d’un sarcòfag de Barcelona amb les suposades figures del difunt i la tardor i dos fragments d’un sarcòfag de Tarragona amb la representació d’un monstre marí Arxiu fotogràfic del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona - A Saludes Llúcia de la catedral de Barcelona i, posteriorment, fou traslladat a l’Arxiu Capitular D’aquí passà al Museo Provincial de Antigüedades, des d’on va ser traslladat al Museu Arqueològic de Barcelona, a Montjuïc Aquest darrer museu, actualment Museu d’Arquelogia de Catalunya-Barcelona, conserva l’esmentat fragment de sarcòfag amb el núm d’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina