Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
Fragment de sarcòfag de Badalona
Aquesta peça va ser descoberta cap al 1919 a la bòbila d’en Lleal, al barri de Llefià de Badalona El 1957 ingressà al Museu de Badalona núm inv 3 281 Fa 0,47 × 0,14 × 0,08 m i és de marbre blanc Cal datar-la vers els anys 315-335 Fragment A d’un sarcòfag conservat al Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona núm d’inv 11572 Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona - R Muro És un fragment de tapa de sarcòfag amb vestigis de diverses figures Les dues figures de l’esquerra, senceres, juntament amb una tercera de fragmentària que apareix a l’extrem, corresponen a l’escena dels tres jueus al…
Bibliografia general del romà al romànic (G-M)
Gaiffier, B de 1949 Les oraissons de l’office de Sant Hippolyte dans le Libellus Orationum de Vérone , “Revue d’Ascétique el dc Myslique”, 25, pàgs 219-224 Gaiffier, B de 1954 Sub Daciano praeside Étude de quelques passions espagnoles , “Anallecta Bollandiana” Bolonya, 72, pàgs 378-396 Gallay, J 1943 Los mosaicos de Fraga, en el Museo de Zaragoza , “Archivo Español de Arqueología” Madrid, XVI, pàgs 227-239 Gallart, Josep i altres 1985 L’arqueologia a la ciutat de Lleida , Lleida Galop, Didier 1998 La rôle du Moyen Age dans l’anthropisation du massif pyrénéen le témoignage de la palynologie…
Sarcòfag de les estacions d’Empúries
Sarcòfag dit de les estacions, trobat a mitjan segle XIX a la Neàpolis d’Empúries Museu d’Arqueologia de Catalunya-Girona Aquest sarcòfag fou descobert l’any 1846 a la Neàpolis d’Empúries i el 1879 ja consta al Museu Provincial de Girona Actualment es troba al Museu d’Arqueologia de Catalunya-Girona, on consta amb els núms d’inventari 1 056 caixa i I 057 coberta És fet de marbre blanc i fa 2,08 × 0,55 × 0,64 m caixa i 2,12 × 0,27 × 0,65 m coberta Caldria datar-se vers els anys 300-315 Pel que fa a la iconografia, al frontal de la caixa, d’esquerra a dreta, hi veiem la representació de l’…
Municipi d’Ègara (Terrassa)
Mapa de la situació dels jaciments d’època romana localitzats prop del conjunt de les esglésies de Sant Pere de Terrassa AA Moro Els únics testimonis documentals del municipi romà d’Ègara corresponen a dues inscripcions epigràfiques conservades en sengles pedestals de pedra calcària, reaprofitats i encastats en l’obra romànica de l’església de Santa Maria de Terrassa El primer pedestal es troba situat a la paret esquerra de la nau, abans del creuer Presenta una dedicatòria a l’emperador Antoni Pius, i es pot datar de l’any 139 El seu interès rau en el fet que permet conèixer l’…
Arqueologia funerària de la vall del Segre i el Pirineu Occidental
Pel que fa a l’arqueologia funerària, el que es conserva o allò de què es té notícia a les comarques occidentals de Catalunya reflecteix sens dubte la realitat del que hi devia haver al seu moment Prescindint de la ciutat de Lleida, l’únic jaciment de la cronologia que ens ocupa investigat científicament és el del Bovalar, a Seròs Segrià, del qual són ben coneguts la basílica paleocristiana i les troballes de mobles litúrgics, com també el poblat annex, que s’estudien en un altre lloc El conjunt, datat entre el segle IV i el començament del segle VIII, també tenia un notable conjunt d’…
Arqueologia funerària del llevant de la Laietània
Mapa del sector llevantí de l’antiga Laietània, amb la situació de les ciutats de Bètulo i lluro i les principals zones de necròpolis rurals A Fonollà A la zona de la Laietània compresa entre la serralada litoral, els rius Besòs i Tordera i el mar, és a dir, les actuals comarques del Maresme i el nord del Barcelonès, se situen dues ciutats romanes Bètulo Badalona i Iluro Mataró, fundades al segle I aC i qualificades per Plini com oppida civium romanorum Es desconeixen els límits territorials d’aquestes dues ciutats, encara que els accidents naturals, rieres, turons, etc, sens dubte els…
Món funerari de la ciutat de Tàrraco
Introducció Tradicionalment s’ha considerat que a partir de la segona meitat del segle III es produeix l’aparició de grans àrees funeràries que ocupen l’espai extramurs de la ciutat de Tàrraco Almenys dues d’elles se situen en el vessant sud-occidental de la ciutat, ocupant antics espais residencials parcialment abandonats Es tracta de l’anomenada necròpoli paleocristiana del Francolí i d’una àrea més imprecisa ocupada actualment pel Parc de la Ciutat, el carrer de Pere Martell i els carrers adjacents Una tercera necròpoli, coneguda com a Mas Rimbau, s’estén per una zona no urbanitzada en…
Penetració i difusió del cristianisme
No és fàcil fer una síntesi nova o singular sobre la implantació i la difusió del cristianisme en el sector de les Hispànies que integra l’actual Catalunya i que va rebre antigament els noms d’ Hispania Citerior o Tarraconense , i més concretament el de conventus juridicus Tarraconensis , perquè la documentació és escassa i sobre una base tan feble ja s’ha dit gairebé tot el que es podia dir La fragilitat d’aquestes síntesis resta palesa en el fet que l’aparició d’uns nous documents, les cartes de Consenci a sant Agustí, descobertes i publicades l’any 1981, han capgirat totalment el concepte…
La intervenció carolíngia en els afers d’Hispània
Torre del castell de Tona, a la Plana de Vic ECSA - F Vallès Quan el 720 els musulmans van franquejar els Pirineus i van ocupar la Septimània o Gàllia gòtica, van entrar en contacte i en confrontació amb els francs, poble germànic que iniciava llavors un procés de restauració política encapçalada pels pipínides, majordoms de palau d’Austràsia, que van assolir la dignitat reial el 754 i van ser després coneguts amb el nom de carolingis Després que Carles Martell, encara majordom de palau, aturés els musulmans a la batalla de Poitiers 732, el seu fill Pipí el Breu, ja…
Les ciutats i l’urbanisme a l’antiguitat tardana
Vista aèria de la part alta de la ciutat de Tarragona, que correspon a l’àmbit del recinte de culte imperial, el fòrum provincial i el circ de la ciutat romana ECSA - J Todó Parlar de la ciutat romana tardana al nord-est peninsular significa, d’entrada, situar-se en un debat que afecta tot l’àmbit occidental de l’Imperi i que oscilla entre dues posicions ideològiques enfrontades D’una banda, la que defineix el final del món romà antic com una autèntica ruïna, tal com assenyala A Carandini, que afirma que “la catastrofe del mondo antico non è una ideologia ma un fatto ” Carandini, 1993, o, en…