Resultats de la cerca

Làpida d’una dama cristiana anomenada Teodora, del segle IV, trobada a la necròpoli de l’Estació, a Lleida A Pérez Aquesta necròpoli de l’època romana tardana, avui desapareguda totalment, va ser localitzada el 1926 de manera fortuïta amb motiu de les obres de construcció de la nova estació de ferrocarril de la ciutat de Lleida, aleshores a l’extraradi i actualment en un sector del tot urbanitzat, de manera que avui és impossible situar amb exactitud sobre el terreny el lloc concret on es van produir les troballes, tot i tenir una planta del moment de l’aparició Es tractava d’una zona d’…

Representació ideal de la ciutat a l’antiguitat tardana i en època carolíngia JM Nolla i J Sagrara A la darreria del segle III o molt al principi del IV, durant el domini de Maximià Herculi i Dioclecià, Gerunda es dotà d’unes noves muralles Fou una aposta decisiva i intelligent que preparà la ciutat per al futur Aquesta nova fortificació no modificà gens el traçat de les muralles fundacionals, republicanes tardanes, que sovint serviren de fonament a l’obra nova i altres vegades placeta de Sant Feliu, pati de les Àligues, entre d’altres s’hi incorporaren directament Tot fa pensar que es bastí…

Aquesta peça ha estat documentada sempre al presbiteri de l’església de Sant Feliu de Girona És encastada a la zona superior occidental del costat nord del presbiteri Fa 2,08 × 0,56 m Es tracta d’un sarcòfag de marbre blanc de fris continu amb la representació de diverses escenes de la història de Susanna Daniel, 13, ordenades de dreta a esquerra A l’extrem dret veiem Susanna amb un còdex a la mà al jardí de casa seva entre dos arbres, amb una tela o parapetasma de fons, espiada per dos vells A continuació, amb una notable arquitectura de fons, veiem l’escena en què els vells acorralen…

Planta de l’església amb les diferents ampliacions i la necròpoli que l’envoltava P de Palol i LI Esteva A la urbanització Serra Sol Santa Cristina d’Aro, Baix Empordà es localitzà un temple d’una nau amb absis rectangular adossat Excavat des del 1962, se n’ha estudiat la part del santuari o capçalera, i s’ha identificat, en la darrera modificació, comles restes d’un petit temple funerari d’època paleocristiana o visigòtica, que resta inclòs dins la capçalera d’una església preromànica L’antiga capçalera té tres modificacions successives fins arribar a la darrera…

Planta general d’aquestes importants fortaleses de frontera, amb indicació del seu perímetre murat amb torres de base quadrada J Castellví i S Got Castellví, a partir de R Grau i L Bousquet A menys de 4 km de la frontera francoespanyola del Pertús, a banda i banda de la CN-9, dins del terme municipal de les Cluses Vallespir, s’aixequen les imposants ruïnes de dos forts romans Ei nom de les Cluses deriva de l’apellatiu genèric clausurae , mot que es donà a les fortaleses de frontera de l’imperi Romà Aquestes fortaleses eren situades al pas de la Via Domitia , a mig camí de les estacions d’ ad…

Planta d’aquest assentament rural, datat al segle VII J Enrich En el decurs dels anys 1989, 1990 i 1991, fou excavat, en el terme municipal de Castellfollit del Boix Bages, un assentament rural de l’antiguitat tardana, en un indret denominat Vilaclara Es localitza en el límit de les comarques del Bages i de l’Anoia, a peu d’un camí antic molt transitat Resta envoltat de planes fèrtils, en una zona caracteritzada per un poblament continu des del neolític mitjà fins als nostres dies A la planta general hi podem distingir tres grans àrees, amb habitacions o dependències cobertes a la part…

Planta del conjunt, amb la restitució del perímetre murat I de les torres Servei de Recerca Històrica del Govern d’Andorra Aquesta fortificació del romà tardà s’aixecà entre la segona meitat del segle IV i el principi del segle V en un petit contrafort —1 225 m— de la serra d’Enclar actual parròquia d’Andorra la Vella, des d’on es domina tota la gran amplada de la vall central d’Andorra Sobre les restes ja abandonades d’una explotació vitivinícola —integrada dins el fundus d’una villa situada a la plana de l’Urgellet— s’han documentat els vestigis de dues torres, un conjunt de ceràmica de…

Sarcòfags monolítics de pedra d’un taller de la Septimània amb acroteris, trobats a l’interior d’una de les cambres funeràries de l’església de l’antiguitat tardana X Aquilué Damunt mateix del sector septentrional del barri mariner d’Empúries, que començà a desocupar-se durant el segon terç del segle I i que s’havia abandonat completament els primers anys del segle II, i en el sector sense estructures que quedava més cap a l’W, es desenvolupà a partir del segle IV un cementiri que cal relacionar amb l’àrea portuària de la ciutat i amb el lloc de Sant Martí, que entre el final del segle III i…

En el territori de les actuals comarques de Girona s’han identificat diverses necròpolis datades entre els segles IV i VIII, amb una variada arquitectura funerària La seva situació espacial permet diferenciar els cementiris situats a la vora d’un camí, els relacionats amb un edifici de culte o funerari i els que de manera residual s’estableixen en villes romanes Un nombre important de jaciments són difícilment identificables amb aquests tipus d’assentaments, o perquè es coneixen molt parcialment, o perquè són troballes esporàdiques o bé perquè malgrat ser nombroses no podem relacionar…

En el territori ocupat per les comarques de la V Catalunya central es troben diverses necròpolis corresponents a l’antiguitat tardana La major part formaven part d’un hàbitat rural dispers, tal com ho demostra la seva situació, gairebé sempre al cimi als vessants de turonets situats al costat d’antics camins D’aquesta tònica generalitzada s’escapen unes quantes necròpolis per exemple, la de Guissona, de caràcter eminentment urbà, fet que s’explica per la presència d’un antic nucli de població d’origen ibèric fortament romanitzat lesso A més, aquesta necròpoli presenta una peculiaritat que…