Resultats de la cerca

Planta d’aquesta enigmàtica construcció, probablement un mausoleu o un baptisteri LI Esteva L’any 1963, durant la restauració de la torre del Fum del monestir de Sant Feliu de Guíxols, s'identificà una construcció de planta exteriorment quadrada, immediatament sota la torre, i que n’ocupava la meitat Es poden veure restes d’aquest edifici a l’exterior de la torre, on hi ha un mur corregut de direcció est-oest, part de la façana de l’edifici quadrangular L’excavació a l’interior de la torre, en el seu basament, va permetre descobrir una altra part de l’edifici Ara es pot dir que ens trobem…

Dos fragments d’un sarcòfag, possiblement de pedra calcària, localitzats a l’església de Sant Andreu del castell de Tona l’any 1943 S Vidal Aquests dos fragments foren descoberts a l’abril del 1943 en unes excavacions a l’església de Sant Andreu del castell de Tona Osona Actualment es guarden al Museu Municipal de Tona núms d’inv A EC-44 i B EC-43 El fragment A fa 0,185 × 0,226 × 0,06 m i el B 0,285 × 0,075 × 0,078 m Possiblement són de pedra calcària Al fragment A hi ha representada la crux invicta de Crist amb corona de llorer i el que semblen dues figures humanes els soldats, als seus peus…

Aquest sarcòfag ha estat documentat sempre al presbiteri de l’església de Sant Feliu de Girona És encastat a la zona superior oriental del costat sud del presbiteri Fa 2,1 × 0,57 m És un sarcòfag de marbre blanc de fris continu amb la representació d’esquerra a dreta de l’empresonament de sant Pere, la curació del paralític, la conversió de l’aigua en vi a les noces de Canà, la multiplicació dels pans i els peixos, la curació del cec de naixement, la predicció de les negacions o escena del gall i, finalment, l’escena de Pere a la presó fent brollar aigua de la roca, amb els soldats romans que…

Fragment de sarcòfag amb la representació de la curació de l’hemorroïsa Arxiu fotogràfic del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona - A Saludes Aquest sarcòfag va ser descobert l’any 1924 al carrer de Manresa de Barcelona, en un terreny propietat de Teresa Amatller, la qual, uns anys més tard, el va cedir al Museu Arqueològic de Barcelona, actual Museu d’Arqueologia de Catalunya-Barcelona núm d’inv 19918 Fa 1,17 × 0,41 × 0,46 m i és de marbre blanc Hom el data vers els anys 315-335 Aquesta peça, segurament destinada a un infant ateses les seves dimensions, és decorada d’esquerra…

Fragment d’un sarcòfag de Barcelona amb les suposades figures del difunt i la tardor i dos fragments d’un sarcòfag de Tarragona amb la representació d’un monstre marí Arxiu fotogràfic del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona - A Saludes Llúcia de la catedral de Barcelona i, posteriorment, fou traslladat a l’Arxiu Capitular D’aquí passà al Museo Provincial de Antigüedades, des d’on va ser traslladat al Museu Arqueològic de Barcelona, a Montjuïc Aquest darrer museu, actualment Museu d’Arquelogia de Catalunya-Barcelona, conserva l’esmentat fragment de sarcòfag amb el núm d’inventari 19917 És…

Fragment de sarcòfag del tipus dit dels apòstols conservat al Museu i Necròpolis Paleocristians de Tarragona amb el núm d’inv P 425 Arxiu fotogràfic del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona - A Saludes Fou trobat a la necròpoli paleocristiana de Tarragona entre els anys 1924 i 1925, i ara es conserva al Museu i Necròpolis Paleocristians de Tarragona amb el núm d’inv P 58 És de pedra calcària i fa 2,1 × 0,6 × 0,6 m El sarcòfag presenta un relleu dividit en cinc sectors rectangulars, el segon i el quart dels quals corresponen a quatre camps d’estrígils disposats com a la peça anterior, però…

Plaques de cancell A continuació passem a fer un inventari dels cancells d’època romana tardana i visigòtica localitzats a Catalunya, a excepció dels de Tarragona i Barcelona, que ja han estat estudiats en apartats anteriors Cancell de la villa Fortunatus Aquest cancell es conserva al Museo de Zaragoza Fa 1,07 × 0,65 × 0,21 m Es tracta d’una peça parcialment conservada J Serra i Ràfols el va trobar en una de les cambres que donaven al peristil núm 25 de la planta que publica, pàg 12, trencat en sis fragments com es veu a la planta IX, 2 El seu motiu principal és un crismó, amb l’alfa i l’…

La basílica Vista del sector de llevant del monestir de Santa Maria de Roses, on van aparèixer les restes d’una església paleocristiana i d’una altra de preromànica, successora de l’anterior ECSA - M Casanovas Durant la recerca arqueològica de la Rhode grega es van descobrir els vestigis d’una església paleocristiana, refeta en època preromànica al subsòl de l’absis i el transsepte de migdia de l’església romànica del monestir de Santa Maria de Roses Roses, Alt Empordà El primer que va topar amb aquestes restes va ser l’afeccionat de Roses F Cufí, l’any 1934, el qual va realitzar algunes…

Plànol de la ciutat i dels seus suburbis a l’antiguitat tardana i en època altmedieval JM Nolla i J Sagrera Els primers anys del darrer terç del segle III, entre el govern de Claudi II el Gòtic 268-270 i d’Aurelià 270-275, es va cloure un llarg i espectacular procés d’adaptació de la ciutat d’Empòrion a unes noves circumstàncies econòmiques, socials i polítiques de gran abast, que la van dur, per tal de sobreviure, a la necessitat de deixar anar el llast, que, com plom a les ales, amenaçava de collapsar la supervivència mateixa de la ciutat Primerament s’abandonà el barri més pròxim al mar —…

Introducció Un dels enterraments d’aquest jaciment, datats entre els segles III i V ECSA - J López L’excavació d’urgència en els terrenys del Mas de Gassol Alcover, Alt Camp va ser motivada per la localització en superfície de restes humanes durant les tasques d’extracció de terres realitzades als carrers d’aquesta urbanització La intervenció es va fer sota la direcció de LI Piñol i la codirecció de JM Vergés, membre de la Universitat Rovira i Virgili L’excavació es dugué a terme entre els dies 1 i 10 de gener del 1992 El jaciment es troba situat a l’esquerra de la carretera C-240 en direcció…