Resultats de la cerca
Es mostren 32 resultats
Basílica de l’amfiteatre de Tarragona
Basament de la capçalera de la basílica d’època visigòtica, integrada dins la nau de l’església romànica posterior ECSA - F Tur El complex cristià construït sobre l’arena de l’amfiteatre de Tàrraco és un dels monuments més excepcionals de l’antiguitat tardana d’Hispània La importància d’aquest conjunt rau en el fet que no solament podem considerar l’església erigida sobre el lloc on van patir martiri els màrtirs Fructuós, Auguri i Eulogi, sinó que inclou, també, les ruïnes de l’edifici d’espectacles, que, desafectat de la seva funció primigènia, passà a formar part de tot el complex cristià,…
Arqueologia funerària de l’extrem nord-est de la Tarraconense
En el territori de les actuals comarques de Girona s’han identificat diverses necròpolis datades entre els segles IV i VIII, amb una variada arquitectura funerària La seva situació espacial permet diferenciar els cementiris situats a la vora d’un camí, els relacionats amb un edifici de culte o funerari i els que de manera residual s’estableixen en villes romanes Un nombre important de jaciments són difícilment identificables amb aquests tipus d’assentaments, o perquè es coneixen molt parcialment, o perquè són troballes esporàdiques o bé perquè malgrat ser nombroses no podem relacionar…
Arqueologia funerària de Gerunda (Girona)
Actualment, es coneixen diverses àrees funeràries a l’entorn immediat de Gerunda Aquests cementiris han estat descoberts arran d’actuacions realitzades en l’àmbit urbà, o en excavacions d’urgència provocades pel ritme creixent de la construcció o de millora de serveis d’infraestructura, o en intervencions programades destinades a la recerca La major part de les necròpolis es troben situades fora del recinte murat i a poca distància de les portes d’entrada a la ciutat Solament el cementiri de la Caserna d’Alemanys es localitza intra muros , a l’extrem est Les campanyes realitzades el 1947 i el…
Arqueologia funerària del territori de Tàrraco
Introducció Enterraments de l’antiguitat tardana de la villa romana de Callípolis Vila-seca de Solcina, Tarragonès Arxiu CÒDEX Si bé el coneixement que tenim del món funerari a l’antiguitat tardana de la ciutat de Tàrraco és força ampli, i augmenta cada vegada gràcies a les troballes arqueològiques, no s’esdevé el mateix en el seu ager o territori dependent Les causes d’aquesta coneixença menys completa es deuen, en primer lloc, al pes més important de les excavacions arqueològiques que es realitzen a la ciutat de Tarragona respecte del seu territori D’aquesta manera, el que coneixem del món…
Arqueologia funerària de les valls del Llobregat i del Besòs
Actualment, podem distingir, ai territori de les valls del Llobregat i del Besòs, dues pràctiques funeràries diferenciades, les quals coexistiran durant tot el període d’una banda, l’enterrament a redós d’un edifici religiós i, de l’altra, l’enterrament, en espais funeraris aïllats, formant petites necròpolis amb agrupacions de tombes Necròpolis en relació amb una església Fases IA i IB de l’església i necròpoli de Sant Menna Sentmenat, datables entre els segles V i VIII J Roig Ara com ara, al territori estudiat només coneixem pocs casos, constatats arqueològicament de necròpolis associades a…
Necròpoli de Santa Margarida de Martorell
Tomba de tègules núm 66 situada al sud de la basílica de Santa Maria de Martorell A Mauri La necròpoli de l’antiguitat tardana de Santa Margarida es formà a partir de la construcció d’una església de tradició paleocristiana, de capçalera tripartida, que es troba prop del cementiri municipal de Martorell Baix Llobregat, al marge dret del riu Anoia La necròpoli ha estat excavada des de l’any 1981 fins enguany pel Centre d’Estudis Martorellencs CEM amb l’aval de la Universitat de Barcelona i el suport financer de la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Martorell i ei mateix CEM La major…
Arqueologia funerària de Bàrcino
Introducció Mapa de la localització de les troballes d’enterraments urbans i suburbans del romà tardà D Miquel i F Puig La localització d’enterraments d’època romana o del romà tardà en diferents zones del subsòl de la ciutat de Barcelona ha estat i és un fet usual i periòdic, fruit de la moderna recerca arqueològica i de troballes fortuïtes que s’han anat succeint al llarg de la història recent de la ciutat Diversos documents i publicacions antics ens donen notícia de la localització de tombes, més d’un cop d’adscripció cronològica difícil de precisar Recordem, per exemple, la identificació…
Necròpoli de la vil·la dels Munts (Altafulla)
Vista aèria de l’extens cementiri que s’ha descobert recentment en aquesta important villa propera a Altafulla J Todó Al final de l’any 1997 es va localitzar una necròpoli de l’antiguitat tardana a la villa romana dels Munts Altafulla, Tarragonès En ser una descoberta tan recent, no se’n tenen les dades definitives, ja que manquen encara els resultats de les proves analítiques Per tant, el text que segueix és només una descripció d’aquesta important troballa El cementiri s’estén pel vessant occidental del turó sobre el qual s’assenta la villa, a només 100 m del centre del jaciment L’àrea…
Món funerari de la ciutat de Tàrraco
Introducció Tradicionalment s’ha considerat que a partir de la segona meitat del segle III es produeix l’aparició de grans àrees funeràries que ocupen l’espai extramurs de la ciutat de Tàrraco Almenys dues d’elles se situen en el vessant sud-occidental de la ciutat, ocupant antics espais residencials parcialment abandonats Es tracta de l’anomenada necròpoli paleocristiana del Francolí i d’una àrea més imprecisa ocupada actualment pel Parc de la Ciutat, el carrer de Pere Martell i els carrers adjacents Una tercera necròpoli, coneguda com a Mas Rimbau, s’estén per una zona no urbanitzada en…
Arqueologia funerària del llevant de la Laietània
Mapa del sector llevantí de l’antiga Laietània, amb la situació de les ciutats de Bètulo i lluro i les principals zones de necròpolis rurals A Fonollà A la zona de la Laietània compresa entre la serralada litoral, els rius Besòs i Tordera i el mar, és a dir, les actuals comarques del Maresme i el nord del Barcelonès, se situen dues ciutats romanes Bètulo Badalona i Iluro Mataró, fundades al segle I aC i qualificades per Plini com oppida civium romanorum Es desconeixen els límits territorials d’aquestes dues ciutats, encara que els accidents naturals, rieres, turons, etc, sens dubte els…