Resultats de la cerca

Eduard Calvet i Pintó Cataluña Textil , 1911 Eduard Calvet i Pintó 1875-1917 és una figura que destaca més per la seva activitat representativa del sector cotoner català que per la seva indústria No és únic el cas de l’industrial que assumeix posicions de defensa dels interessos cotoners, al mateix temps que gestiona la seva empresa Joan Güell i Josep Ferrer i Vidal en podrien ser els exemples més representatius N’hi ha molts d’altres que fan compatible un càrrec polític amb el d’empresari Eduard Calvet es caracteritza pel fet que clou l’etapa de la…

Josep Reig i Peix s’establí com a teixidor de seda el 1840 a Barcelona, en un taller al carrer de Cotoners Una guia del 1842 esmenta 66 d’aquests teixidors de vels, tots dintre del recinte tancat de la ciutat vella A l’Exposició Industrial del 1844 hi presentarà gro, setí i mocadors de seda de diversos colors A l’any següent era a l’Exposició de Madrid, on guanyà una medalla de plata pels seus teixits i per un Sant Crist teixit en seda, que reproduïa una imatge que tenia a la seva fàbrica Paper comercial de Batlló i Companyia, Societat en Comandita Fèlix Batlló i el seu fill Tomàs continuaren…

Al segle de les revolucions liberals europees i americanes, existí un interès català –i europeu– per les altres societats, i, en especial, per les velles civilitzacions de l’Extrem Orient, és a dir, pels espais i les societats de l’Àsia del Pacífic la Xina, el Japó i les Filipines Els analistes catalans d’aquestes societats seguien sense estat ni institucions pròpies, i tenien dificultats per a comunicar els resultats dels seus treballs Informes sobre Àsia-Pacífic Però, així i tot, en general continuaven pensant que la societat catalana també havia de rebre els resultats de la seva feina Els…

La Segona Revolució Industrial, la de l’electricitat, el petroli, la química i la farmàcia, i la banca especialitzada, s’esdevingué parallela a la Primera Globalització, i acompanyà la transició vers una societat majoritàriament alfabetitzada Per la seva banda, l’electrificació i la motorització exigien noves tècniques i nous instruments financers Aleshores els estats liberals del segle XIX van entrar en conflicte, en el que fou la Primera Guerra Mundial Mentrestant, les Amèriques, com també Austràlia, eren terra d’experiments de tota mena A l’àrea catalana van néixer els protagonistes d’…

Aleix Soujol Del Castillo, Alberto i Riu, Manuel, Historia del Transporte Colectivo en Barcelona, 1872-1959 Els francesos Soujol i Janoir introduïren la fabricació de canonades amb xapa de ferro embetumada per a la conducció d’aigua i gas Els Soujol i Janoir eren francesos, establerts a Barcelona Soujol, Janoir i Companyia es van establir el 1852, amb taller a l’Arc del Teatre, núm 60 Eren calderers que aviat es dedicaren exclusivament a la fabricació de canonades El 1860 ja tenien un privilegi per a fabricar canonades amb xapa de ferro embetumada, seguint el sistema Chameroy El seu èxit va…

La mecanització de la fabricació del vidre pla no arribarà fins al començament del segle XX Un dels primers procediments aplicats a la seva producció industrial fou el dels industrials americans Libbey i Owens, que constituïren la Libbey-Owens Sheet Glass Company, la qual posà en marxa una fàbrica a Charleston el 1918 La Companyia Espanyola per a la Fabricació Mecànica del Vidre, SA fou el resultat de la conjunció d’uns procediments tècnics —els de Libbey-Owens—, un suport financer —el del Banc de Catalunya i la Banca Marsans— i la gestió d’un empresari del ram —Joan Lligé i Pagès— L’empresa…

Acció de l’empresa Climent Asols i Bovets creà la primera fàbrica catalana i de l’Estat de carbons elèctrics el 1898 Ell era, aleshores, un industrial del sector tèxtil, que passà sense traumes al sector del material elèctric La fàbrica s’installà al terme de Castellgalí Bages El seu despatx de cotoner al carrer de Bergara, núm 5, de Barcelona, es convertí en el despatx d’un fabricant de carbons elèctrics En el canvi influí considerablement l’acció i els coneixements tècnics de l’enginyer Cruset, que fou el director de la fàbrica Amb el canvi de segle, l’enllumenat per electricitat està…

El fil roig de la família Rifà permet seguir una sèrie d’empreses cotoneres que coincideixen en actuar a la conca del riu Ter Separades, les històries no diuen gran cosa Presentades alhora poden tenir una mica més de sentit Jaume Rifà, a Manlleu Etiqueta de la fàbrica Fils de Jaume Rifà “Plano industrial y comercial de Manlleu”, 1883 Jaume Rifà i Sabatés s’establí a Manlleu el 1838 com a teixidor de cotó No estava sol, ni de lluny El 1842 hi havia una quarantena de tallers com el seu, situats la majoria en el carrer del Pont Vuit anys més tard tenia 12 telers senzills, o sigui manuals, i 18…

Els Llaudet Josep Maria Llaudet i Bou tenia des de la dècada dels anys vuitanta del segle XIX una fàbrica de rentatge i blanqueig de rebuigs de cotó destinada a netejar màquines al Poblenou, incorporat aleshores al terme de Sant Martí de Provençals Al carrer de la Riereta de Barcelona hi tenia el despatx, un magatzem de borres de cotó com també una fabriqueta de trenes de jute i cànem per a fer espardenyes al carrer de Carretes, núm 43, a nom propi, a nom de Llaudet i Companyia i com a Llaudet i Solanas Al començament de l’any 1939 i en retirar-se les tropes republicanes la fàbrica fou…

Eduard Maristany, marquès de l’Argentera, segon president de la SA Cros, els anys 1916-36 Amadeu Cros i Nubiola Representant de la tercera generació de la família dedicada a la fabricació d’àcids i productes químics, traslladà la fàbrica de Sants a Badalona i entrà decididament en el sector dels fertilitzants o adobs químics al final de segle Amadeu Cros i Nubiola representa la tercera generació de la família, dedicada a la fabricació d’àcids i productes químics Fill de Joan Timoleont i nét de François, és un català que manté plenament el record dels seus orígens El 1888 Amadeu…