Resultats de la cerca
Es mostren 101 resultats
Catalunya, segles XIII-XV: de l’expansió a la crisi
Art gòtic
La plenitud medieval Vinyeta d’un foli del Llibre verd v 1342-52 Illustra la rúbrica d’una constitució atorgada per Jaume I en l’assemblea de Pau i Treva celebrada a Tortosa el 1225 ©Arxiu Històric de la Ciutat, Barcelona, ms L-10, foli 75 “ A Salsis usque ad Dertusam et Ilerdam cum finibus suis ” D’aquesta manera es va definir per primera vegada el territori català a l’assemblea de Pau i Treva de Fondarella 1173, després de les conquestes de Tortosa i Lleida a mitjan segle XII Un territori regit per un comte de la casa de Barcelona que, des del 1137, era també rei d’Aragó arran del matrimoni…
La desraó de l’expressió davant la raó de la representació
Art gòtic
Al voltant del 1500 les maneres artístiques que es difonen per les corts europees tenen un altre sentit que el de la renovació latent en les pintures del mestre o els mestres que treballen a Canapost, la Seu d’Urgell, Puigcerdà i Perpinyà diferent igualment de la renovació del realisme profund, dramàtic i, alhora, majestuós expressat per Bartolomé de Cárdenas, el Bermejo, i distint també de l’eclecticisme que fan palès pintors locals com Gabriel Guàrdia o forans com Pere de Fontaines i Joan Gascó Són els pintors de procedència nòrdica que arriben a Catalunya al final del segle XV o al…
Les fàbriques de vidre de Mataró
Acció de La Unión 1891, fàbrica de mig cristall a Mataró A la ciutat de Mataró també hi va haver tradició vidriera La fàbrica més important fou La Unión, constituïda en forma de societat anònima el 1856 i que es mantingué fins el 1892 Era situada al carrer de Sant Bonaventura i era la continuadora d’un forn de vidre creat al començament de segle per Lluís Oms Dissolta La Unión, la indústria continuà en mans de Josep Subirà, però per pocs anys més Era una fàbrica de mig cristall La segona empresa tindrà titulars ben diversos Tots ells dintre del període comprès en la segona part del segle XIX…
Les ciutats i les viles
Art gòtic
Tal com s’ha exposat abans, l’època del gòtic va coincidir en terres catalanes –i en general, a l’occident feudal d’Europa–, amb la culminació i crisi d’un llarg procés d’expansió, dins del qual va entrellaçar-se un important creixement demogràfic amb una igualment forta urbanització Això va fer que una nova xarxa de poblacions d’entitat diversa i molt dinàmiques s’afegís a l’herència d’aquelles ciutats antigues que s’havien mantingut durant els segles altmedievals El collapse i la recessió que va seguir foren també d’ampli abast, i van atacar greument Catalunya, tant…
La Industrial Farinera de Barcelona
Molí fariner hidràulic mogut per vapor La Industrial Farinera de Barcelona fou autoritzada per un reial decret de 10 de juny de 1857 Segurament la fàbrica ja funcionava des d’uns mesos abans, perquè aquests decrets no feien altra cosa que confirmar realitats ja existents La primera administració era al Dormitori de Sant Francesc, núm 15, i el director n’era Josep Maria Couzinet El capital de l’empresa es fixà en 6 milions de rals, és a dir, 300 000 duros, una xifra que representava el capital normal i gairebé obligat d’una societat anònima barcelonina Inicialment el desemborsament fou només…
Els Alts Forns de Catalunya, a l'Hospitalet
La Ferreria de Sant Josep, a Sants, s’extingí amb la fi del segle Però el primer de gener de 1900 els germans Francesc i Frederic Bori inauguraren la Ferreria de Sant Josep a l’Hospitalet de Llobregat, a poca distància de l’antiga ubicació La maquinària era la mateixa La nova ferreria es dedicarà sobretot a la fabricació de laminats de ferro, que s’obtenen del ferro verge, primer, i del ferro vell o ferralla, tan aviat com s’incorporà el primer forn Martin Siemens 1909 La seva importància era mitjana i feien barres de ferro de poc gruix El 1907 hi hagué un nou canvi de propietat La Ferreria…
La Ferreria Catalana, a Anglès (1855-1867)
Acció de La Ferreria Catalana La societat es constituí el mes d’abril del 1855 Es tractava, segons el text propi, d’una societat minera que es proposava l’explotació de mines de ferro, fosa d’aquest mineral i fabricació del ferro pels sistemes més avançats La Ferreria Catalana tenia el domicili social a Barcelona, al carrer de Santa Madrona núm 2, però l’establiment industrial era a Anglès, comarca de la Selva Explotava petites vetes de ferro que hi havia pels voltants, i una mina de plom La Ferreria Catalana, com solia passar en aquests casos, era la successora d’una farga, que ja existia…
La Farga de Campdevànol
La darrera farga dels Pirineus A Campdevànol, població del Ripollès, la tradició de les fargues és molt antiga La vall de Ribes té una sèrie de bosses de mineral de ferro, i a la veïna vall de Sant Joan hi havia carbó en abundància, aparentment El riu Freser proporcionava l’energia hidràulica necessària per fer moure una roda i el martinet, i els boscos veïns proveïen la llenya per al forn A Campdevànol hi havia dues fargues la de Dalt, o de Raguer, i la de Baix, de Grau o de Rotllan La segona era la més antiga i la que havia de tenir més continuïtat Una farga era un negoci com un altre, que…
El grup Trinxet i la Unió Industrial Cotonera
Els Trinxet Avellí Trinxet i Casas Personalidades Eminentes de la Industria Textil Española , 1952 Avellí Trinxet i Casas nasqué a Vilanova i la Geltrú l’any 1845 Era de família benestant i, en principi, el seu futur estava en el comerç Però als vint anys entrà en el negoci tèxtil del seu oncle Rafael Fonosas i Trinxet, que tenia fàbriques de filats i teixits de cotó a Badalona i a Igualada Rafael Fonosas morí pel disgust rebut quan una riuada s’emportà la fàbrica de Badalona Avellí Trinxet féu societat aleshores —1883— amb l’estampador Josep Carroggio i Torelló, i constituí Carroggio i…
La Companyia General del Suro, SA
Manuel Pereña, quatre bancs i Francesc Cambó Manuel Pereña i Salvatella era un català establert a Brusselles, interessat en el negoci surer Fou el creador i el principal accionista de la Compagnie Commerciale et Industrielle du Liège CIL, que farà una tasca d’integració d’una gran quantitat d’empreses sureres europees aprofitant la situació de crisi del sector El 1929, Manuel Pereña projectà crear a Madrid La Industrial Corchera Ibérica SA, amb un capital de 15 milions de pessetes, aportant les filials de CIL a Espanya Entre aquestes empreses n’hi havia tres de catalanes La Suberina, SA i La…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina