Resultats de la cerca
Es mostren 25 resultats
Les tècniques de la pintura
Art gòtic
Al llarg dels segles del gòtic s’empraren diverses tècniques pictòriques, en funció del suport fusta, mur, pergamí, paper, tela, etc En aquest capítol es tractaran les tres tècniques més importants i de les quals s’han conservat més exemples la pintura sobre taula o fusta, la miniatura i la pintura mural La pintura sobre fusta Introducció Revers de la taula de l’Ascenció, del Mestre de Xàtiva, amb els travessers de reforçament de les posts v 1500 Procedeix de la collegiata de Xàtiva Museu Nacional d’Art de Catalunya – ACarreras L’evolució arquitectònica que es donà en la transició de l’estil…
Francesc Caballé i Pere Vallès. Teles metàl·liques i motlles per a paper moneda
Guía de Barcelona , 1877 Pere Vallès seguí Francesc Caballé en la fabricació de motlles per a fer paper especial amb filigrana incorporada L’activitat d’aquests dos personatges es complementa perfectament en el temps i en el producte Es pot pensar –i jo ho penso– que Pere Vallès va ser deixeble de Francesc Caballé i que alguna relació hi devia haver entre tots dos Però com que no en tinc cap prova, ho deixo així Francesc Caballé ocupa la primera meitat del segle XIX i Pere Vallès la segona Gairebé d’una manera exacta Tots dos van fer teles metàlliques i tots dos es van especialitzar en la…
Els draps i les novetats
Anunci El Mercurio , 1915 La paraula drap no ha tingut sort en català Un drap és una peça teixida i s’aplicà especialment als teixits de llana Per als francesos, encara avui, un drap és exactament això, un teixit de llana, sense altres connotacions Però a Catalunya les coses no van pas rodar així S’introduí des del segle XVIII la paraula castellana “paño”, equivalent de drap, que s’anà imposant com tantes d’altres, a cavall de la forçada castellanització del país des del Decret de Nova Planta La gran fàbrica de Pau Miralda i Companyia, a Manresa, construïda al començament del segle XIX, serà…
De l'adob natural a l'adob químic
Els vegetals xuclen de la terra una sèrie d’elements químics que són necessaris per al seu creixement Que el cultiu empobreix la terra és una cosa sabuda des de fa molts segles El sistema tradicional per a regenerar la terra eren els adobs naturals o orgànics, en forma de fems, aigües fecals, restes vegetals, cendres, etc Europa conegué un nou fertilitzant o adob natural en la primera meitat del segle XIX el guano, un material procedent, sobretot, del Perú, format per excrements i cadàvers d’ocells marins El primer carregament de guano arribà a Catalunya el 1844, nou anys més tard del primer…
La llana i els llaners
La llana, la fibra tradicional Etiqueta de la fàbrica de Teixits R i F Rovira A Catalunya la fibra tèxtil tradicional ha estat la llana, perquè sempre hi ha hagut ovelles, a casa nostra Les filadores de les nostres cançons populars teixien llana i de llana eren la majoria dels teixits que s’utilitzaven La seda, el lli i el cànem són fibres animals o vegetals, introduïdes a Catalunya en diversos períodes històrics, però que sempre mantindran una posició minoritària dintre del consum tèxtil El cotó, una fibra importada de països tropicals o subtropicals, no arriba a Catalunya fins a la meitat…
Els fabricants d’àcids
L'àcid sulfúric, el pare de la indústria Anunci de productes químics a l' Anuario de la Exportación , 1901 La indústria química moderna comença l’any 1749, quan uns escocesos iniciaren la fabricació de l’àcid sulfúric, mitjançant el sistema de les cambres de plom Nadal, “La química”, dins HECC, vol 6, pàg 149 Orellana, un dels comentaristes més coneguts de la indústria catalana del segle XIX, diu de l’àcid sulfúric que és el pare de la indústria Reseña Exposición 1860, pàg 84 i “Eco de la Producción”, 1881, pàg 410 És el més important dels àcids minerals i un reactiu fonamental Poques…
Joan Achon. La tradició francesa de l'estampat
França era el país que més havia avançat en la tècnica de l’estampació durant la primera meitat del segle XIX Que ho preguntin si no a Carles Ardit, l’espia de la Junta de Comerç de Catalunya No és d’estranyar que si Ardit anà a França a conèixer el procés d’estampació de les seves fàbriques, hi haguessin tècnics francesos que venien a Catalunya amb el legítim objectiu de fer diners gràcies als coneixements i a les tècniques que aportaven Joan Achon i Menson i el seu germà s’installaren a Barcelona entre 1838-40 Trobaren un bon soci que els féu costat Francesc Puigmartí, un…
El gas Arbós: Jaume Arbós i Tor
La família Arbós era de Sant Hipòlit de Voltregà Osona Allí nasqué el 1824 Jaume Arbós i Tor, que aviat es convertí en barceloní, ja que la seva família s’installà a la capital catalana el 1830 Jaume Arbós La Ilustració Catalana , 1904 El Dr Jaume Arbós perfeccionà el sistema de l’enllumenat per gas assajat per primera vegada a Catalunya pel Dr Josep Roura Jaume, un dels fills del matrimoni Arbós, entrà a l’escola de química que tenia a la Llotja la Junta de Comerç de Catalunya el 1843 Estudià a les ordres de Josep Roura, el segon catedràtic de l’assignatura a l’escola i la…
El frontal de l’Epifania
Art gòtic
Frontal de l’Epifania, procedent del monestir de Sant Joan de les Abadesses, obra de la segona meitat del segle XV La iconografia mostra els símbols dels sants Joans i la representació d’una Epifania que remet a l’estil del taller de Jaume Huguet o d’algun dels seus seguidors ©Museu Episcopal de Vic – JMDíaz Aquest frontal, conservat al Museu Episcopal de Vic núm inv 1949, procedeix del monestir de Sant Joan de les Abadesses Ja era en aquest museu en el moment de la seva obertura, perquè consta en el catàleg del 1893 Fa 110 cm d’alçada per 240 cm d’amplada Va ser encarregat per Joan de Rovira…
El tern de Sant Vicenç
Art gòtic
Casulla del bisbe Miquel de Ricomà, d’autor anònim Catedral de Vic Miquel de Ricomà va ser bisbe de Vic en 1345-46 La seva casulla està formada per l’escapulari brodat i per la casulla pròpiament dita La peça és de diaspre, un teixit fabricat a Lucca a la fi del segle XIII i l’inici del XIV que es caracteritza pel fet de tenir decoració monocroma amb dues fileres d’animals L’escapulari és un brodat de lli, de sedes policromes i de fil de plata daurada que pertany a l’anomenat opus florentinum, és a dir, a la pintura a l’agulla pròpia de l’art florentí del segle XIV Museu Episcopal de Vic - JM…