Resultats de la cerca

Si els Cucurny crearen la primera empresa de productes refractaris, i la més important, Òrsola, Solà i Companyia establí la que més volum tingué en la construcció de mosaics, bé hidràulics, és a dir, aquells que s’endurien amb l’aigua, bé de ciment comprimit, aplicats especialment a paviments urbans Paper comercial, 1913 Òrsola, Solà i Companyia serà l’empresa més important de construcció de mosaics, aplicats a paviments urbans J Òrsola i I Solà crearen aquesta societat el 1876 a Barcelona La seva primera adreça serà la del carrer de les Corts Catalanes, núm 187, al…

Francesc Castanys i Masoliver era presumiblement olotí i germà de Miquel Castanys i Masoliver, que el 1844 tenia la tradicional fàbrica de gorres i barretines de llana a la capital de la Garrotxa Miquel Castanys es traslladà pocs anys després a Barcelona on installà una petita fàbrica tèxtil Francesc l’hi devia acompanyar, ja que és a Barcelona on el trobem al tombant de la meitat de segle, però dedicat a un altre sector, el metallúrgic L’any 1851, Francesc Masoliver presentà i publicà una Memoria, presupuesto y bases para el establecimiento de una gran empresa de ferreria y fundición por el…

La mecanització de la fabricació del vidre pla no arribarà fins al començament del segle XX Un dels primers procediments aplicats a la seva producció industrial fou el dels industrials americans Libbey i Owens, que constituïren la Libbey-Owens Sheet Glass Company, la qual posà en marxa una fàbrica a Charleston el 1918 La Companyia Espanyola per a la Fabricació Mecànica del Vidre, SA fou el resultat de la conjunció d’uns procediments tècnics —els de Libbey-Owens—, un suport financer —el del Banc de Catalunya i la Banca Marsans— i la gestió d’un empresari del ram —Joan Lligé i…

Document del Consell Sobirà del Rosselló, JFReynier, Perpinyà, 1774 CEDACC / JLV El Consell Sobirà dels comtats i les vegueries del Rosselló i del Conflent, i països adjunts, era l’organisme d’administració i justícia que va reglamentar la vida i va arbitrar els conflictes en els comtats catalans annexats al reialme de França pel tractat dels Pirineus 7 de novembre de 1659 entre el 1660 i la Revolució Francesa del 1789 Equiparable a una magistratura o tribunal d’antic règim, actuava com a cort suprema de totes les instàncies judicials i com a jurisdicció d’apellació última, i exercia…

Anunci Guía consultora Indicador General de Barcelona , 1877 Josep Monteys fou un tintorer dedicat a l’estampació La seva especialització serà el color roig La confecció dels colors era el primer problema dels estampadors Segons la primera matèria utilitzada i el procés seguit els colors eren més o menys vius i més o menys brillants La composició dels colors era el secret més amagat dels tintorers i el llibre de Carles Ardit, que es publicà el 1819, era un autèntic receptari de fórmules per a obtenir colors de tota mena i grau L’estampador, és clar, podia comprar el tint a un fabricant o fer…

Tres fibres vegetals llargues El lli El lli és una planta herbàcia de periodicitat anual, de 40 a 80 centímetres d’alçada Necessita aigua i es produeix, per tant, en zones de regadiu o terrenys que tenen un règim alt de pluges A Catalunya no hi ha hagut mai un conreu intensiu de lli Al començament del segle XIX es produïa, quasi com a excepció, en el municipi d’Aitona Segrià A l’estat espanyol era més corrent a Astúries i Galícia, a la conca de l’Ebre i a Granada El lli és considerat una planta tèxtil, gràcies a la fibra que es troba entre l’escorça de la planta i la part llenyosa La seva…

Piqué i Telers Jacquard Pierre o Petrus Baurier Personalidades Eminentes de la Industria Textil Española , 1952 Pierre o Petrus Baurier i Berchoux nasqué a Tarare, una població a prop de Lió, l’any 1820 Va venir a Catalunya com a viatjant de teixits francesos Devia veure l’oportunitat de fer diners i s’hi quedà, installant una indústria a la vora del riu Ter L’empresa es constituí per a fabricar un article de cotó que no es feia a Catalunya l’anomenat piqué blanc El piqué era una tela de cotó formada per dos teixits aplicats l’un sobre l’altre, amb molt relleu, i que era utilitzada sobretot…

El fenomen dels mancusos constitueix una de les proves més clares de la influència exercida pel món andalusí sobre l’economia i la societat catalanes dels voltants de l’any 1000 L’origen del mot mancusus ha estat objecte de nombrosos estudis per part d’historiadors i numismàtics Avui s’admet, seguint els treballs de Claude Cahen, que el terme deriva del participi passat àrab manqūš , del verb naqaša gravar Segons aquest autor, el verb i el seu participi passat haurien estat aplicats als dinars encunyats a partir de la reforma monetària feta pel califa ʿAbd al-Malik, l’any 694, per tal de…

El cuc de seda i la morera Invitació als membres del Collegi de l'Art Major de la Seda elaborada en seda 1903 La indústria de la seda necessita el capoll que fabrica el cuc i el cuc necessita les fulles de la morera per a menjar Però no és pas imprescindible que cucs, moreres i indústries convisquin en el mateix terreny A Catalunya la indústria sedera tingué un paper important, molt superior al que tenien els seus cucs i les seves moreres Per no perdre el costum, també en aquest cas, Catalunya haurà d’importar la majoria de la seda que fila i teixeix del País Valencià o d’altres zones de l’…

Fàbrica dels “panyos” a Manresa, vora el riu Cardener Pau Miralda i Companyia és la primera gran empresa llanera catalana Representa l’inici de la industrialització en aquest sector i destaca per tres raons En primer lloc, per la incorporació de la força hidràulica i de màquines importades, cosa que vol dir una especial atenció als avenços tècnics en segon lloc, per l’impuls donat a la producció la fàbrica dels “panyos” de Manresa és un edifici impressionant, que no té res a veure amb els petits tallers o fàbriques, tan corrents a l’inici del segle XIX i finalment, per la incorporació de nous…