Resultats de la cerca

La Ferreria Barcelonesa va ser establerta al mes de setembre del 1857 L’establiment era al terme municipal de Sant Martí de Provençals, al barri del Poble Nou Tenim poca informació dels tres anys i mig que va funcionar Va treballar amb un capital social de 125 000 duros o “pesos fuertes”, equivalents a dos milions i mig de rals El despatx era al núm 44 del carrer de la Mercè, a Barcelona, i el seu administrador es deia B Albert i Serra La fàbrica es posà en marxa el 10 de gener del 1859 i el 1861 entrà en procés de liquidació El Diari de Barcelona informà que els accionistes perdrien només 35…

Acció de La Ferreria Catalana La societat es constituí el mes d’abril del 1855 Es tractava, segons el text propi, d’una societat minera que es proposava l’explotació de mines de ferro, fosa d’aquest mineral i fabricació del ferro pels sistemes més avançats La Ferreria Catalana tenia el domicili social a Barcelona, al carrer de Santa Madrona núm 2, però l’establiment industrial era a Anglès, comarca de la Selva Explotava petites vetes de ferro que hi havia pels voltants, i una mina de plom La Ferreria Catalana, com solia passar en aquests casos, era la successora d’una farga, que ja existia…

Dos anys més tard de la constitució de La Teneria Barcelonesa, SA, s’autoritzava la de La Manufacturera de Cardes i altres objectes de cuir, SA El mes de maig del 1855 es posava en marxa oficialment l’empresa amb fàbrica situada al carrer de Sant Beltran núm 14, xamfrà Santa Madrona, de Barcelona Secció d’adobatge de l’empresa d’Antoni Gudiol, a Vic fotografia de començament de segle Els promotors fixaren el capital en 4 milions de rals, o 200 000 duros L’autorització exigia un desemborsament mínim del 20% El 1847 l’empresa tenia el 45% desemborsat i l’any següent el 52%, és a dir, 104 000…

La família Vidal Els Vidal eren manresans i cintaires Les cintes constituïen una activitat molt pròpia de la capital del Bages Podien ser de cotó o de seda El primer Ignasi Vidal —nom tradicional a la família— era cintaire i exhibí cintes i llistons de seda a l’Exposició de Barcelona del 1844 Després devia fer compatible la cinteria amb la filatura i el tissatge de cotó El 1854 es constituí la raó social Vidal, Vallès i Solà, que es va fer càrrec d’un vell edifici paperer que hi havia a la vora del riu Cardener, aportat pel seu soci Josep Solà i Abadal L’edifici tenia poca…

Etiqueta Brunet i Serrat fou la primera empresa que mecanitzà el tissatge de lli a la seva fàbrica de Granollers L’empresa Brunet i Serrat fou la primera que mecanitzà el tissatge del lli en la seva fàbrica de Granollers, al voltant del 1862 o 1863 Els socis eren tres Josep Brunet i Bellet, el capdavanter i el principal partícip, Josep Serrat i Borràs, fill de l’Ametlla del Vallès, i Salvador Romanyó, de Granollers, on tenia una filatura de cotó amb 200 obrers El nom del tercer soci no apareix en la denominació social, potser pel fet de ser el titular únic d’una filatura de cotó, però el que…

Exposició d’Art Antic, Barcelona, 1902 AFM El 1902, arran del primer triomf electoral del catalanisme polític en les eleccions municipals barcelonines del novembre de l’any anterior, es formà, per iniciativa de Josep Puig i Cadafalch, regidor de la Lliga, una Junta Municipal de Museus i Belles Arts La primera acció d’aquesta junta va ser la d’organitzar una magna Exposició d’Art Antic que havia de servir com a primera aproximació a un inventari dels béns mobles del patrimoni artístic català La comissió organitzadora de l’esmentada exposició va ser presidida per l’alcalde de Barcelona, i hi…

La València musulmana, final del segle XI La ciutat islàmica de València nasqué d’un procés d’urbanització que s’inicià en època romana De fet, habitualment, la historiografia tradicional ha infravalorat l’abast real de la ciutat romana, considerant que només devia ocupar una extensió reduïda i localitzada entorn de l’actual catedral Intervencions arqueològiques recents han aportat elements per a noves hipòtesis sobre les dimensions reals de la ciutat durant aquest primer període Així doncs, se sap que la València del segle II devia doblar en extensió la ciutat republicana D’altra banda, tot…

La indústria farmacèutica, tal com avui l’entenem, té un doble origen a Catalunya els farmacèutics i els comerciants en drogues En començar el segle XIX l’antic apotecari s’havia convertit en farmacèutic, tot i que es mantenia encara el nom popular L’any 1804 s’havia creat a Madrid el Real Colegio de Farmacia A Barcelona, la primera institució d’aquesta mena fou el collegi de Sant Victorià, creat el 1815, nucli de la futura Facultat de Farmàcia de la Universitat de Barcelona, que es posà en marxa el 1845 Ambdues institucions quedaren al marge de la Junta de Comerç de Catalunya, que tant havia…

Anunci Exposiciones Marítima, Agrícola y Artística celebradas en Barcelona en 1872 La Industrial Cotonera 1853-1877 tingué també una història curta, amb la dissolució de la societat al capdavall La societat fou autoritzada per Reial Ordre de 8 de juny de 1853 i es constituí l’1 de juliol del mateix any Tenia un capital molt important dotze milions de rals o 600000 duros, representats per 6000 accions de 2000 rals cadascuna L’objectiu social era, lògicament, el filat i el teixit de cotó Utilitzava mule-jennies , selfactines i contínues Tenia una fàbrica de filats a Barcelona, el carrer d’…

Vinyes de la masia Ravell de Fontenec, Penedès, sd Aisa El cava, popularment anomenat xampany, és un vi escumós elaborat seguint el mètode anomenat champenoise o tradicional, que consisteix en una segona fermentació del vi base dins de cada ampolla El seu origen es remunta al final del segle XIX, en què nasqué com una imitació catalana del champagne francès Les principals varietats de vinya emprades en l’elaboració del cava són tres macabeu, xarello i parellada La comarca del Penedès n’ha aportat, des de sempre, la pràctica totalitat de la producció La indústria del cava es…