Resultats de la cerca

Una ferreria és la oficina donde se elabora el mineral de hierro, reduciéndolo a metal, segons la definició que dóna un català de la primera meitat del segle XIX Diccionario de Comercio, per Jaume Boy, vol II, pàg 728, Barcelona 1840 El nom s’aplicarà als establiments que utilitzen sistemes més moderns per a obtenir el ferro, amb relació al de les fargues a la catalana Aquestes produïen directament un metall de ferro més o menys pur o afinat, mentre que les ferreries coneixen la primera i segona fusió del mineral Primer obtenen el ferro de fosa, amb un cert contingut de carboni apte per a la…

Estabanell i Pahisa, una de les fàbriques a Centelles El 1842, Albert Estevanell tenia una petita filatura de cotó a Roda de Ter El mateix any, un Albert Estebanell filava i teixia cotó a Tortellà Garrotxa Era un temps en què el mateix nom s’escrivia de diverses formes i es reproduïa també diversament En el cas del cognom esmentat, el trobarem escrit Estabanell, Estebanell i Estevanell, un fet que no representa cap ajut per a l’historiador, que no sap si són la mateixa persona, parents propers o estranys En tot cas sembla que la família que porta aquest nom ve de Roda, o allí s’ha establert…

Els germans Domènec i Miquel Buxeda i Crehuet establiren una petita fàbrica de teixits de llana al carrer Jardí de Sabadell, al final de la dècada dels anys quaranta del segle passat Eren fills de Camprodon i residents a Barcelona, on tenien un comerç de teixits de llana El Vapor Buxeda Vell Panorama Fotográfico , 1891 Els germans Domènec i Miquel Buxeda seran industrials llaners amb vapor de propietat que llogaran parcialment a altres empresaris El 1853 edificaren el que serà anomenat Vapor Buxeda Vell al carrer Sant Pau Aquest anava destinat a la pròpia indústria, en primer…

Fàbrica de Sabadell Barcelona Artística e Industrial , 1907 La ciutat de Sabadell es mantingué fidel a la llana de manera quasi unànime Era fidelitat perquè la llana era la fibra tradicional i pròpia de Catalunya, fins que el cotó no ocupà el primer lloc Poques foren les excepcions Una d’elles és la de Bonaventura Brutau i els seus successors Bonaventura Brutau i Estop nasqué a Sabadell l’any 1817 Seguí la tradició familiar, ja que el seu pare tenia una petita fàbrica de teixits de cotó al carrer de Sant Joan, núm 28, fundada el 1836 Va prendre el relleu generacional a la mort del pare,…

Eduard Calvet i Pintó Cataluña Textil , 1911 Eduard Calvet i Pintó 1875-1917 és una figura que destaca més per la seva activitat representativa del sector cotoner català que per la seva indústria No és únic el cas de l’industrial que assumeix posicions de defensa dels interessos cotoners, al mateix temps que gestiona la seva empresa Joan Güell i Josep Ferrer i Vidal en podrien ser els exemples més representatius N’hi ha molts d’altres que fan compatible un càrrec polític amb el d’empresari Eduard Calvet es caracteritza pel fet que clou l’etapa de la industrialització catalana —morí el 1917—…

Acabats i el Vapor de la O La família Casablancas Ferran Casablancas i Peig va néixer l’any 1835 en una casa de pagès de Sant Quirze de Terrassa Com que no era l’hereu, deixà la masia i s’installà a Sabadell Allí establirà pel seu compte una petita fàbrica de tissatge de llana que treballava per compte d’una altra indústria llanera Ferran Casablancas formava part de la classe dels drapaires, molt abundants a Sabadell i a Terrassa, aquells petits industrials que treballaven a mans per compte de tercers El seu treball depenia del seu únic client Si aquest no li passava feina havia de buscar-ne…

Eduard Maristany, marquès de l’Argentera, segon president de la SA Cros, els anys 1916-36 Amadeu Cros i Nubiola Representant de la tercera generació de la família dedicada a la fabricació d’àcids i productes químics, traslladà la fàbrica de Sants a Badalona i entrà decididament en el sector dels fertilitzants o adobs químics al final de segle Amadeu Cros i Nubiola representa la tercera generació de la família, dedicada a la fabricació d’àcids i productes químics Fill de Joan Timoleont i nét de François, és un català que manté plenament el record dels seus orígens El 1888 Amadeu Cros era…

Introducció El pastor amb les ovelles, i la fàbrica al fons Gravat L’estudi de la indústria llanera catalana durant la centúria 1814-1914 ha estat dividit en tres etapes ben diferenciades, que troben la seva justificació en el mateix procés de desenvolupament industrial Tot i que la indústria moderna i la crisi de la indústria tradicional s’arrelen en el set-cents, el primer període 1814-33 parteix del punt d’inflexió determinat per l’enfonsament de l’imperi colonial i la Guerra del Francès i de la irrefutable embranzida de la moderna indústria llanera a Catalunya Des de 1814, els inicis de…

La segona edat del ferro Reparació i construcció de maquinària Anunci de la fàbrica de màquines de cosir Escuder, publicat a "Indicador General de Barcelona", 1987 El 1833, la fàbrica Bonaplata inicia la mecanització dels processos industrials el 1834, el paquebot “El Balear”, de la Companyia Catalana, enceta la modernització del transport marítim a Espanya el 1848, la línia ferroviària entre Mataró i Barcelona revoluciona el transport terrestre a la Península L’adopció del vapor va significar l’adopció del maquinisme De cop i volta, la indústria de maquinària emergeix, també per als catalans…

Lletres de canvi El desenvolupament del procés d’industrialització a Catalunya J Nadal, 1975 M Izard, 1973 i J Maluquer, 1976 comportà que durant el període comprès entre 1840 i 1865 es produís una profunda transformació de les estructures financeres del país, respecte de la qual cal tenir en compte que aquest canvi es concentrà molt acusadament a Barcelona, on aparegueren una banca i un mercat borsari modern que, de bon principi, tendiren a projectar la seva activitat sobre tot el Principat que aquestes noves institucions financeres no van suplantar els instruments financers tradicionals, ni…