Resultats de la cerca

Catalunya explotà pissarres bituminoses de les quals es podia extreure petroli Un exemple fou la Petrolífera de Bagà, al Berguedà Fins al darrer quart del segle XIX el petroli o oli mineral era utilitzat només per a l’enllumenat o per a la calefacció Després arribarà l’etapa dels olis lubricants i finalment la de les gasolines i altres productes petroliers, aplicables al motor d’explosió El petroli arribarà tard a Catalunya per la senzilla raó que no se’n trobarà fins el 1973 Si més no en forma de jaciments El 1849 van entrar pel port de Barcelona 22 lliures de…

Jover, Serra i Companyia es constituí el 1895 a Canet de Mar, on establí la seva fàbrica de gènere de punt Edifici d’oficines de la fàbrica Jover, Serra i Companyia La Ilustració Catalana , 1910 Fàbrica dels senyors Susagna i Ferrer i Jover i Serra, a Canet de Mar postal del començament del segle Malgrat que serà una de les més importants en el seu sector, la història de l’empresa és confusa, tenint en compte les poques referències que se’n troben El 1910 construí un gran edifici fabril a Canet, característic de l’expansió del negoci i de la seva producció industrial Al voltant del 1922 o…

El trefilatge i les aplicacions del filferro El trefilatge és l’operació que consisteix a reduir el gruix d’un producte metallúrgic, fent-lo passar per tracció per forats calibrats, cada vegada més estrets, d’una sèrie de fileres d’acers especials A nivell industrial els metalls utilitzats eren el ferro i el llautó, un aliatge de coure i zinc, anomenat també coure groc al segle XIX En joieria el trefilatge era aplicat a metalls preciosos com l’or o la plata La primera matèria del filferro era la barra rodona de ferro, obtinguda en una siderúrgia després d’un procés de laminació Consta que el…

Joaquim Parellada i Borràs, conjuntament amb el seu germà, establí una fàbrica de torçats de seda a Rubí el 1859 Era un negoci modest, en el qual treballaven vuit dones La fàbrica tenia 190 aranyes mecàniques i la inversió era de 80 000 rals —4 000 duros— Nou anys més tard, Joaquim Parellada era l’únic titular de l’empresa La fàbrica de torçats s’amplià amb la filatura de seda —30 peroles destinades a produir-la— L’energia era proporcionada per una màquina de vapor de 6 cavalls La producció era de 50 quilograms de seda filada i 200 de torçada, setmanalment Ara hi treballaven 200 dones Rafael…

Olot, el centre del gènere de punt que utilitza llana La comarca de la Garrotxa desenvolupà una important indústria tèxtil, essencialment llanera, iniciada en els vells telers manuals i unes màquines de filar, que seguí l’evolució de la indústria catalana Aquest desenvolupament hagué de lluitar durant la segona part del segle XIX contra dos fets que frenaren el seu creixement la manca de comunicacions i les guerres carlines La tercera carlinada, especialment, fou un fre a l’establiment de noves fàbriques, com ho serà per al Berguedà, en el moment més dolç de la industrialització catalana La…

La família Torras El cognom Torras es troba vinculat a la indústria tèxtil de Granollers des de la primera meitat del segle XIX Una ciutat amb poca aigua i evidentment sense cap possibilitat d’energia hidràulica, que incorporarà les màquines de vapor i sobre elles bastirà la seva indústria El 1842 trobem un teixidor de cotó, Josep Torras, i el 1850 un Pau Torras Aquest darrer té 17 telers manuals i 24 obrers El 1862 trobem a Francesc Torras, que té una fàbrica de filats i teixits de cotó amb 1400 pues de filar, 36 telers mecànics, 62 obrers i una inversió de 136000 rals —6800 duros— Que els…

La mecanització de la fabricació del vidre pla no arribarà fins al començament del segle XX Un dels primers procediments aplicats a la seva producció industrial fou el dels industrials americans Libbey i Owens, que constituïren la Libbey-Owens Sheet Glass Company, la qual posà en marxa una fàbrica a Charleston el 1918 La Companyia Espanyola per a la Fabricació Mecànica del Vidre, SA fou el resultat de la conjunció d’uns procediments tècnics —els de Libbey-Owens—, un suport financer —el del Banc de Catalunya i la Banca Marsans— i la gestió d’un empresari del ram —Joan Lligé i…

Oleguer Juncosa s’establí com a xocolater l’any 1835 en una botiga al carrer de Ferran, núm 10, de Barcelona Una botiga que es mantindrà durant més de cent anys Figura també com a titular durant un temps d’un cafè i d’una sala de billars al carrer de les Heures, núm 4 Oleguer Juncosa era un artesà, un bon artesà, que feia manualment la xocolata en el seu molí, a la rebotiga del carrer que portarà el nom de Llibertat quan triomfarà la revolució del 1868 i es farà fora per uns anys la dinastia borbònica Un cop passat el període republicà, restaurada la monarquia i recuperat el nom de Ferran VII…

Els Bonafont, a les Corts de Sarrià Els Bonafont era una família d’adobers que treballaven les pells a les Corts de Sarrià Josep Bonafont i Eras figura inscrit com a industrial adobador en començar la dècada dels anys quaranta, amb un despatx a Barcelona, al carrer de Sant Pau, núm 42 El 1844, Bonafont i Companyia són presents a l’Exposició Industrial a la Llotja de Barcelona, amb vaquetes, badanes, soles i altres productes, tots enxarolats El xarol és el seu punt fort Secció de ribera de l’adoberia Hugas de Barcelona, en una fotografia de començament de segle Adoberia de Ramon Riera i Planas…

Francesc Gomis i Soler Can Gomis Història d’una colònia industrial a les ribes del Llobregat , 1992 Francesc Gomis i Soler, manresà, establí una fàbrica de filats de cotó a Monistrol, el 1895 Francesc Gomis i Soler era manresà i cintaire, com els Burés El 1852 començà les seves activitats industrials fabricant cintes de seda que eren utilitzades pels tabaquers cubans a l’hora de precintar les caixes de cigars El 1884 es transformà en filador de cotó en fer-se càrrec de la fàbrica de can Canals, a Sant Martí de Torroella, a la vora del Cardener Hi tenia 4000 pues de filar Quatre o cinc anys…